

¿El gobierno me puede embargar los ahorros?
El nuevo proyecto de Ley de Seguridad Nacional abre la posibilidad de que el gobierno español pueda embargar dinero y bienes de la ciudadanía en caso de crisis económica. ¿Pero esta y otras leyes estatales pueden condicionar los ahorros en cuentas europeas? Hablamos con Aina Ansó, del departamento legal de 11Onze.
Uno de los rasgos diferenciales de El Canut es la posibilidad de abrir y gestionar cuentas con un IBAN europeo, no solo español. Una función que otorga a la persona el control sobre sus ahorros, y ofrece un amplio abanico de posibilidades que pueden favorecer la gestión diaria de las cuentas, pero también la seguridad y la liquidez de los ahorros. Aina Ansó, del departamento legal de 11Onze, nos da las claves para entender en qué nos afecta el hecho de tener cuentas corrientes en países europeos.
Nuestros ahorros, ¿fuera del alcance español?
La primera incógnita a resolver es si tener una cuenta en el extranjero supone que queda fuera del alcance de España. Ansó explica que, efectivamente, “sí que supone quedar fuera del alcance del Estado en el ámbito fiscal, siempre que la cuantía de esta cuenta no supere los 50.000 euros”. Por encima de esta cifra, sí que habrá que rendir cuentas de la fiscalidad del dinero situado fuera de España.
“En este caso, se deberá informar a la Agencia Tributaria mediante la presentación del modelo 720. Asimismo, si las transacciones con el exterior exceden el millón de euros, será necesario comunicarlo también al Banco de España mediante la Encuesta sobre Transacciones Exteriores. Esto es de aplicación tanto para personas físicas como para entidades residentes en España”, detalla Ansó. Para gestionar bien nuestro patrimonio y desvanecer dudas, la experta legal también nos recomienda buscar asesoramiento. En cualquier caso, se superen o no los 50.000 euros, la ciudadanía seguirá haciendo la declaración de la renta en el país donde reside fiscalmente.
En busca de protección europea
El debate sobre la protección de nuestros ahorros es complejo, y la clave de esta cuestión recae en quien tiene el poder. En este sentido, crece la preocupación de la ciudadanía española frente al anteproyecto que aprobó el Consejo de Ministros el pasado 22 de junio y que reforma la Ley 36/2015 del 28 de septiembre de Seguridad Nacional.
“El objetivo inicial, tal y como se tenía que hacer desde el año 2016, era especificar qué recursos puede utilizar el gobierno español ante una situación de interés para la seguridad nacional. Es decir, qué intervención específica puede llevar a cabo el Estado en caso de crisis, entendida como una situación que compromete la seguridad del país”. Una intervención que, como remarca Ansó, todavía no se puede concretar en firme: “Para poder saber si finalmente se podrá embargar una cuenta europea o no, habrá que esperar a tener el texto definitivo, aunque, observando los antecedentes, el redactado definitivo podría ser tan ambiguo que no nos permita conocer su alcance real”.
Sin embargo, en declaraciones a 11Onze, el abogado Arcadi Sala-Planell sí que se atreve a predecir que “esta ley no sería de aplicación si el cliente tiene el dinero en un banco extranjero, porque España no tiene competencias fuera de su territorio, y esta es una ley estatal. Por lo tanto, para intervenir el banco central [de otro país] debería ser una ley europea”. “Sería escandaloso”, remacha.
El control de nuestros ahorros
Teniendo en cuenta el anteproyecto, está claro que tener el dinero fuera de España puede asegurarnos más protección para nuestros ahorros. ¿Pero por qué nos protege más? ¿Qué diferencia a España de otros países europeos? Ansó señala que “si tenemos en cuenta el funcionamiento del resto de países de la Unión Europea en relación con cuestiones de seguridad nacional, es cierto que gran parte de estos países reclaman un riguroso control Parlamentario y, en cambio, en el caso de España será únicamente el Consejo de Seguridad nacional quien decida”.
Por cierto, un Consejo de Seguridad formado por el presidente del Gobierno, el vicepresidente, algunos ministros y otras autoridades, como el jefe de Estado Mayor de la Defensa, el secretario de Estado de Seguridad, el director del Centro Nacional de Inteligencia, el director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno y el secretario de Estado de Exteriores, según el anteproyecto de Ley al que tuvo acceso El País.
Amparados por la legislación europea
El sistema de protección del dinero en las fintech se rige por la Directiva de 2015/2366, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de noviembre de 2015, sobre servicios de pago en el mercado interior. Esta normativa, desgrana Ansó, “obliga a que los fondos de los clientes estén separados de la empresa de dinero electrónico y se depositen en una cuenta separada de una entidad de crédito”.
Ahora bien, tal y como señala la experta legal, “este dinero también se podría utilizar para invertir en activos seguros, líquidos y de bajo riesgo”. “Así mismo, también hay que tener en cuenta que la empresa de dinero electrónico tiene la obligación de contratar un seguro, u otra garantía que se pueda comparar, para cubrir el importe equivalente a los fondos, por si la empresa de dinero electrónico quebrara”, añade.
Esta directiva europea, de hecho, está en sintonía con la legislación que deben cumplir las entidades de crédito para asegurar hasta 100.000 euros por depósito, que busca garantías legales para los clientes en relación con sus ahorros.
11Onze se está convirtiendo en un fenómeno como primera comunidad fintech de Cataluña. Ahora, lanza la primera versión de El Canut, la super app de 11Onze, para Android y Apple. Desde El Canut se puede abrir la primera cuenta universal en el territorio catalán.
Sí, molt polèmica la llei aquesta, gràcies per esmentar-la i informa’ns-en👍
Moltes gràcies pel teu comentari, Jordi!!!
Pregunta per l’Aina Ansó:
Puc tenir més d’un compte, que no superi els 50.000€ i no estar sota el control de l’Estat Espanyol en l’àmbit fiscal ?
Intento aproximar la resposta, Vicenç. Com diem a l’article, “tothom haurà de continuar fent la declaració de la renda al país on resideix fiscalment”. I això és diferent a fer la declaració (merament informativa) del model 720 del teu capital a l’estranger, sempre que se superi la xifra de 50.000 € en conjunt; si el total a l’estranger no supera aquesta xifra, no cal fer el model 720. Espero haver aclarit una mica el teu dubte.
👏
Moltes gràcies, Daniela!!!
Sempre arribar Carreras per tenir algo estalviat aquí. No poden pagar un. Augment de les pensions
Així és Jordi. Gràcies per comentar.
Moltes gràcies per tota la informació, Jo tinc N26 des-de fa uns anys i entenc que serà quelcom molt similar. A veure si puc acabar de pujar els documents al canut ja que fins ara m ha costat molt però ..persisitiré =)
Gràcies, per confiança, ens veiem a La Plaça.
Ja que entrem en qüestions legals, em sorgeix una pregunta…. obro un compte d’11onze i poso els meus estalvis, gestiono el cobrament de la meva nòmina al compte d’11onze així com els pagaments dels rebuts…. arriba l’època de la Renta i què passa? Hisenda em pot “robar” un ronyó pel fet de tenir el compte bancari fora de l’Estat? com ens implica la Renta en qüestió d’impostos i altres pel fet de tenir el compte fora de l’Estat?
No, hisenda no té el perquè treure’t res de res… Recorda que a l’Impost de l’IRPF tributes pel que has cobrat durant l’exercici que has de declarar i llestos. Legalment, tu pots tenir els teus estalvis a un compte de qualsevol país europeu, zona SEPA… El que l’estat espanyol mira en lupa són els diners que marxen a paradisos fiscals i a Andorra. Moltes gràcies pel teu comentari, Miquel!!!
Seria interessant saber la resposta a aquesta pregunta, o en general com ens afecta als que paguem IPRF i poc més, el fet de tenir un compte fora de l’estat espanyol
Crec que la pregunta del Miquel es prou important com per tenir-la tants dies sense resposta 🙁
Esperant resposta… com moltes d’altres….
Quina liada……no acabo d entendre bé
Doncs pregunta sense por Marc. Gràcies pel teu comentari.
I en quin pais recaurà el fons de garantia de Canut? Ès un pais més solvent i major garantia jurídica que Espanya?
Podeu publicar els CVs dels càrrecs més importants d11Onze?
Passo nota del teu requeriment sobre els CV’s dels càrrecs més importants d’11Onze. Tot i que a la Plaça els pots identificar fàcilment, perquè hi són tots i cadascun d’ells. Si tens dubtes de quin podcast o vídeo mirar per trobar-los no dubtis en escriure’ns directament al xat. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge. Fins aviat!
Hola Xavier, en el canut cada proveïdor financer d’11Onze, té l’obligació de tenir els diners dipositats en un banc d’importància sistèmica nivell 1, regulat pel seu país d’origen i també sota cobertura del Banc Central Europeu. https://www.11onze.cat/magazine/1-octubre-11onze-el-canut/ (aquí hi trobaràs els noms)
Així mateix com que es tracte de diner electrònic l’empresa amb qui treballem també ha d’assegurar el 100% dels comptes dels nostres clients amb una assegurança pròpia. El canut disposarà de molts productes i de diferents proveïdors, IBAN’s i països. A 11Onze ens assegurarem de que tots compleixin els requisits legals i les garanties per salvaguardar els diners de la nostra comunitat financera.
Podem obrir comptes amb IBAN de un país estranger, però els saldos no estarien protegits pel FGD del país corresponent sinó per la .Directiva de 2015/2366 Es correcte?
Correcte Isidre, d’acord amb la Directiva de 2015/2366 del Parlament Europeu referent a les Entitats de Diners Electrònics (EMI: Electronic Money Institution)].
Aquests diners han de ser dipositats en un banc dels anomenats Bancs d’Importància Sistèmica Mundial, de nivell 1 (Globally Systemic Important Bank – GSIB), els quals estan regulats,
pel Banc Central del País (per ara, en el nostre cas, és Bulgària),
pel Banc Central Europeu.
D’aquesta manera, els diners dipositats estaran protegits en tot moment davant de qualsevol possible fallida o davant de tercers, i tot això assegura el compliment de les directrius europees en temes financers.
Info a tenir en compte: El Fons de Garantia de Dipòsits cobreix fins a 100.000€, però la cobertura que tenim nosaltres és del 100%.
Molt interesant, tot i que el ser un avantprojecte pot tardà en aprovar-se.
Això esperem que en ser un avantprojecte, la seva evolució sigui complicada i no pugui fer més passos, però sinó, penso que és prudent estar atents a com progressa.
Molt alarmant. Tinc alguns dubtes. Per exemple, imagina que vens la teva casa i mentres estás buscant-ne una altra per a comprar-la, tens els diners de la venda en un dipòsit bancari. En aplicació d’aquesta llei, te’ls poden prendre? Et pots quedar sense poder comprar la casa, sense casa i sense diners?
Encara es tracta només d’un avantprojecte, Josefina; no és una llei vigent. Però estic d’acord amb tu que és preocupant el que en sabem fins ara.
Si us plau, podries respondre la meva pregunta d’abans? Gràcies
Hola, Sergi, ja he donat resposta, disculpa la demora.
El concepte d’una quantitat de 50000€ de dipòsit, recau sobre la unitat familiar o sobre l’individu?
És l’import del saldo del compte; no té relació directa amb el tipus de titularitat.
Quins nervis pinta molt be, tinc moltes ganes de tenir el Canut
Ja arriba, Gabriel!
Hola
Pel que aneu informant fins ara sembla que 11onze serà semblant a Raisin o Revolut ?
No, Jordi; en absolut. 11Onze és i serà diferent. Gràcies pel teu comentari!
A mesura que se sàpiguen més coses, caldrà aprofundir sobre com pot influiren la nostra declaració de renda i també si rs podrà ingressar pensions espanyoles a bancs amb IBAN ES. Article interessant
.
Molt interessant el que comentes Francesc, gràcies per posar-ho en comú per a la comunitat, aquesta és la idea de La Plaça que tots podem beneficiar-nos dels coneixements dels altres. Gràcies de nou.
Les pensions espanyoles ja s’ingressen en comptes estrangers. Hi ha jubilats que viuen a casa dels fills i cobren la pensió a l’estranger.
També voldria comentar que, a partir de la renda de l’any passat, l’Agència Tributària et permet cobrar la devolució de la Renda en un compte amb IBAN diferent de ES.
👍
💛
Encantat de no haber de finançar obligatoriament la seva repressió i corrupció!
😇😇😇
Aquest llei, afectaria tambe a diners que poguéssim tenir invertits en fons d’inversió?
De moment, és un avantprojecte de llei, Josep, que va ser filtrat per “El País”. No se sap encara amb quin contingut exacte s’acabarà aprovant -si és que s’aprova-.
Interessant qüestió…
Gràcies, Xavier!
Informació molt i molt interessant, que de ben segur tindrem en compte en els nostres moviments.
Gràcies per la teva bona valoració, David!
Gràcies Mil!
🙏
Deixant de banda la nova llei de seguretat nacional, la SS, un ajuntament o fins i tot un jutjat pot ordenar l’embargament d:un compte a l’estranger (per quotes d’autònoms, multes o deutes diversos)? Com sap si aquest compte existeix o no si té un saldo reduït?
Bon dia, Sergi, la comunicació entre els bancs i Hisenda és fluida, de fet, ho tenen com a obligació, tot i que no estan autoritzats a fer un estudi a fons del teu compte, ja que per això necessitarien permís judicial, sí que poden ser coneixedors de diferents moviments.
Gràcies Jame Sène. Per fí una explicació sobre el model 720!! Ara estaria bé un monogràfic sobre aquest tema. Explicar si es tracta de 50.000€ de saldos finals o mitjans, si 11Onze ens facilitarà un document justificant d’aquests saldos… i que 11Onze ens alerti informàticament en el moment en que se supera la xifra, per exemple. És un tema moooolt delicat i cal no espantar als possibles clients.
Gràcies, Antoni! Prenem nota del teu suggeriment.
Primer la “Ley Mordaza”, ara això. Cada vegada ens ofegen una mica més. No m’ho pensava pas d’un govern “d’esquerres”.
És així, Jordi. Els interessos que vol defensar aquest avantprojecte de llei, per a ells, són uns que estan clarament per damunt de la seva (presumpta) ideologia. Gràcies pel teu comentari!
Gràcies per aquesta explicació sobre la protecció dels nostres diners quan estan en un compte amb un IBAN no espanyol,si ho entès bé no podran intervenir-los amb la nova llei de seguretat nacional ,és així?
Sí, Alícia. Això és el que diu l’Arcadi Sala-Planell: les lleis estatals no tenen competències fora del seu territori. Gràcies pel teu comentari!