Los cajeros automáticos, en proceso de extinción

El sector financiero sigue su transformación imparable. El cierre de oficinas y la digitalización de las relaciones con los clientes dibuja un nuevo escenario, donde los cajeros automáticos se encuentran en un proceso de extinción, lento pero inexorable.

 

Si hace unos años se ponía en entredicho el futuro de la atención en ventanilla a causa de la aparición de cajeros automáticos, ahora es el turno de los mismos cajeros. El entorno digital pone al alcance de los consumidores una operativa prácticamente íntegra a través de sus dispositivos móviles. Lo único que no se permite hacer, hoy por hoy, es retirar efectivo, pero desde el punto de vista del nuevo cliente digital, ¿para qué nos hace falta el efectivo? O si nos hace falta, ¿necesitamos cajeros?

 

El Estado español y el ‘boom’ de los cajeros

El primer cajero automático del mundo nació en Londres 1967, pero no fue hasta 1974 que llegó al Estado español. Concretamente a la ciudad de Toledo, impulsada por el Banco Popular de Toledo. Desde entonces, todas las entidades los incorporaron a su red de oficinas, que cada vez era más amplia en todo el territorio. Como popularmente se decía, había una oficina a cada esquina y, por lo tanto, un cajero.

En 2015 el Estado se situaba como el segundo país de la Unión Europea con más cajeros, con una cifra de 1,14 terminales por cada 1.000 habitantes. Solo lo superaba Portugal con un 1,22. Actualmente, y lejos de los 61.714 terminales que se habían llegado a registrar el 2008, se cuenta con una red de poco más de 49.000 cajeros, un número que podría ser inferior si no fuera porque otras empresas no bancarias han empezado a prestar este tipo de servicios.

 

El principio del fin del efectivo

La guerra contra el efectivo está servida desde hace años, y las instituciones ya han mostrado la voluntad de reducirlo gradualmente, pero de forma significativa. Como en otras muchas cuestiones, la crisis del coronavirus ha mostrado claramente a nuestra sociedad, altamente usuaria del dinero en metálico, que otra manera de relacionarnos con el dinero es posible.

Para que nos hagamos una idea del cambio de mentalidad que esto ha supuesto en un tiempo récord, solo en el último trimestre de 2020 las operaciones a través de TPV, es decir, el pago en los comercios directamente con la tarjeta de débito o crédito, aumentaron un 16% respecto al mismo periodo del año anterior. Estas cifras corresponden a un estudio realizado por el Banco de España, que, entre otros datos relevantes, demuestra que la retirada de efectivo en cajeros disminuyó un 26% en verano de 2020. Y del mismo modo lo hizo el volumen de importes a retirar, que cayó un 14%.

Ya no encontramos un cajero en cada esquina, quizás ni siquiera encontramos una sucursal de nuestra entidad bancaria a la zona donde vivimos, pero por el contrario sí encontramos uno TPV en cada establecimiento. Y unos dispositivos móviles capaces de transferir dinero, gestionar pagos, domiciliaciones y un largo etcétera. Todo esto ya es una realidad y cualquier cliente digital dispone de muchos servicios tradicionalmente “de ventanilla” a su alcance, a unos pocos clics.

Este cambio de mentalidad ya lo apuntó John Shepherd-Barron, el inventor del primer cajero, cuando pronosticó que más allá del efectivo, el futuro de los pagos pasaría por el teléfono móvil. En este caso, sin embargo, mantenía la existencia de los cajeros para hacer otras operaciones, un hecho que hoy por hoy más allá de reafirmarse, se difumina.

 

El aumento de clientes digitales, futuro de las financieras

En el sector financiero, como en tantos otros, la tendencia pasa por la digitalización de procesos y la reducción de todos aquellos costes ahora considerados innecesarios. Ya hace años que las sucursales bancarias eliminan el servicio de ventanilla y reducen gastos en cuanto a la oficina. Mantenerlas supone un alto coste, pero eliminarlas antes de tiempo puede tener un efecto todavía más negativo.

La transformación digital, tanto por parte de las entidades como por parte de los clientes, es un proceso gradual que requiere una gran dedicación por parte de las primeras, así como un tiempo de adaptación en cuanto a los clientes. No habrá evolución digital si las herramientas que se proporcionan no son las adecuadas en términos de agilidad, utilidad y seguridad. Y es en este punto donde tendrán que invertir todas las entidades que quieran posicionarse al mercado con cierta ventaja competitiva. La alternativa será hacerlo cuando ya sea una realidad, como reacción a las que ya lo estén haciendo.

Sin ir más lejos, las principales entidades financieras españolas ya se han marcado, dentro de su estrategia de captación de clientes, el acceso prioritario a los clientes digitales. Entendidos como aquellos que desde el primer día utilizan la aplicación móvil y el autoservicio como principal vía de contacto con la entidad. Clientes, por lo tanto, que suponen un coste muy bajo y que cada vez son una parte más atractiva del mercado. Es el concepto del cliente que compra productos, más que no del cliente al cual se le venden productos.

El año de la pandemia, el 2020, BBVA captaba 7,3 millones de clientes, de los cuales 2,4 eran nuevos clientes digitales. La entidad hizo un gran salto cuantitativo y superó un 56% los clientes digitales captados el año anterior. En cuanto al Banco Santander, pone el foco al lograr un 50% de ventas a través de canales digitales, una cifra que hoy por hoy ya se sitúa en un 44%. CaixaBank, por su parte, cuenta con un 67,6% de clientes digitales, liderando así el sector de la banca digital.

 

El gran reto, lograr la digitalización global

El uso de efectivo se encuentra en recesión, pero sigue influenciado por el peso que tuvo en el pasado. Con la creciente existencia de tarjetas físicas y digitales, esta cifra disminuye año tras año. Sin ir más lejos, en 2019 solo el 53% de ciudadanos utilizaba el efectivo como principal método de pago. Estas cifras, publicadas por el Banco de España, son todavía más significativas si ponemos el punto de comparación en 2014, cuando el uso de efectivo era la opción preferente por un 80% de la población.

En este proceso de cambio sigue siendo un debate abierto la presencia del sector bancario en zonas rurales de todo el país. Poblaciones sin oficinas y sin cajeros, donde el efectivo es la única vía de intercambio, pero al mismo momento, es inaccesible. Las entidades tendrán el reto de seguir un proceso de digitalización generalizado sin dejarse nadie en el camino.

 

11Onze es la fintech comunitaria de Cataluña. Abre una cuenta descargando la super app El Canut para Android o iOS. ¡Únete a la revolución!

Si te ha gustado este artículo, te recomendamos:

Economía

Lo que hay que saber sobre la nueva banca

4min lectura

¿Todavía te preguntas qué es una fintech?

11Onze

Los servicios financieros del futuro

8min lectura

En 11Onze empezamos a revelar las condiciones de los servicios.

11Onze

Las ventajas de 11Onze

3min lectura

En 11Onze os explicamos al detalle en qué somos competitivos.



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi

    Amb la targetes digitals mai contesteu amb algun email del vostre bank ni aquí. Hi ha hackers que envien emails dels Banks. Borrar directament. Els Banks no contesten per email hi ha pishing de les targetes digitals. Ojo! Ho he llegit avui. Borrar directament..

  2. Tomàs Torrent PalouTomàs Torrent Palou says:
    Tomàs

    El que es segur que els pagaments i les operacions a través entitats bancàries suposa que estat i entitats financeres al menys tinguin el control sobre quelcom bàsic de la teva vida.
    L’efectiu és llibertat en front això.
    Els ciutadans hem de defensar-nos justament en contra d’aquesta tendència.

    • Jordi CassanyJordi Cassany says:
      Jordi

      Molt d’acord, precisament els neobancs ens han d’ajudar en aquest sentit.

      Hace 2 años
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Estic d’acord amb tu, però serà molt difícil anar contra corrent… Et proposo que votis a qui estigui a favor del que tu ens dius, però és molt complicat anar contra l’”establishment”. Moltes gràcies pel teu comentari, Tomàs!!!

      Hace 2 años
  3. Jordi

    Hi ha un banc que ha tancat al poble i a Gelida. LAltre dia vaig comprar castanyes amb un bitllet de 50 per de 20 no hi havia.. un desastre. . És bs

    • Mireia Sitjà López says:

      Hola, Jordi, tot va canviant i evolucionant i ens hem d’anar adaptant . Seguim endavant!

      Hace 2 años
  4. Jaume ArquéJaume Arqué says:
    Jaume

    Entén i comparteixo tot l’explicat al article. Però crec que la nova Banca i la banca tradicional deixa de banda un sector de població que té un potencial econòmic MOLT importat… la gent gran que no s’aclareix amb els caixer i ja no parlem de la banca online.
    Per cert desitjo que la xarxa de partners sigui una realitat el més aviat possible.

    • Mireia Sitjà López says:

      Hola, Jaume nosaltres també esperem que sigui aviat. Tota la informació estarà publicada a la Plaça. Seguim endavant!

      Hace 2 años
  5. Xavier Berges DalmauXavier Berges Dalmau says:
    Xavier

    No deixaren d’existir, fins que es pagui el 100% en virtual.
    Mentre tant, algun caixer estrategic i sera.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      És de suposar que serà així i que tot s’anirà fent gradualment. Moltes gràcies pel teu comentari, Xavier!!!

      Hace 2 años
  6. Pere SorianoPere Soriano says:
    Pere

    Fa molt de temps que només faig pagament electrònic i el poc efectiu que necesito el retiro al efectuar una compra en establiments determinats. Tant sols cal preveure els sistemes de pagament que hauràs d’emprar allà on vagis. Gràcies.

  7. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  8. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    Els caixers en zones rurals són un problema que crec que a banda de la política dels bancs, hauria d’implicar al Govern ja que els pensionistes, aturats i molts treballadors se’ls exigeix per cobrar un compte bancari i després no poden disposar de l’efectiu molts cops imprescindible

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Hi coincideixo del tot, Francesc.
      En aquest sentit, a 11Onze estem treballant per consolidar una xarxa de partners que permetran als nostres clients retirar efectiu de comerços que tenen més implantació al territori, com ara, benzineres o supermercats, per exemple. Esperem que això també sigui una bona alternativa a aquesta mancança de caixers bancaris a zones rurals.

      Hace 2 años
  9. Jordi FerréJordi Ferré says:
    Jordi

    No fa gaire, en va passar que no tenia efectiu i el kiosker em va dir que només cobrava en efectiu. Em vaig quedar sense diari.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Sí, Jordi, encara no s’ha superat el fet que hi ha negocis que no tenen TPV, o bé, que imposen un import mínim per usar-lo, per tal de cobrir la despesa que els suposa.

      Hace 2 años
  10. Pere Maria EstremPere Maria Estrem says:
    Pere Maria

    Casi ja no utilitzo l’efectiu.

  11. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Està clar q l’efectiu té els dies comptats. És la manera tb d’evitar el frau fiscal.

  12. Anónimo says:

    Suposo que a la llarga es tracta de tindré tot els diners ben controlats per els governs i reduí al màxim el diner negre, aquell que s’escapa de la fiscalitat d hicenda .

  13. Manel LopezManel Lopez says:
  14. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  15. J.Carles PlanasJ.Carles Planas says:
    Josep Carles

    A poc a poc i el diner de paper fora

    • Lels says:

      Gràcies pel teu comentari J. Carles, aquesta sembla ser la tendència, cada vegada s’utilitza menys els diners de paper. Benvingut a la Plaça!

      Hace 3 años
  16. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Es cert que cada cop més, i el COVIDho ha accelerat, s’utilutza poc els diners però cal anar en compte en no deixar fora persones amb dificultats per utilitzar el mon digital perquè fora fàcil caure en l’exclusió digital per raons de dificultat o d’accés

    • Elisabet Porqueras Garcia says:

      Gràcies pel teu comentari Alícia. Per això cal fer-ho de manera senzilla, perquè tothom hi tingui accés

      Hace 3 años
  17. Ester RoviraEster Rovira says:
    Ester

    La desaparició del diner físic la veig lluny, penseu que hi ha mercats (evidentment no molt legals) que treballen només amb diner físic. I en aquests mercats hi ha gent força influent per no dir molt. Però tant de bo aquest mercat pugui desaparèixer

    • David LópezDavid López says:
      David

      Correcte Ester, els diners físic, encara s’utilitza i molt. Sí que és cert que la tendència indica una desaparició futura d’aquests. Estarem atents a com evolucionen els mercats. 😉

      Hace 3 años
  18. Joan Josep MartínezJoan Josep Martínez says:
    Joan Josep

    I jo diria que fins i tot el diner físic

  19. Miquel Rosell Fieschi says:

    Penso que l’extinció de l’efectiu pot tenir efectes secundaris indesitjats que cal ponderar bé abans de fer el pas definitiu. No és, avui en dia, una mesura integradora. Obliga a tothom a disposar de mitjans de pagament (mòbils i targetes) als que la franja més pobra de la població sovint no té accés…

    • Miquel Àngel Burgos Fradeja says:

      Gràcies per la teva opinió, Miquel. Passi el que passi amb l’efectiu, 11Onze serà al costat de la gent sempre.

      Hace 3 años
  20. Jordi CollJordi Coll Planas says:
    Jordi

    Molt cert, però la transició s’haurà de fer mica en mica. La majoria de les persones que tenen entre 75 i 100 anys tenen moltes dificultats en l’entorn digital, i això no vol pas dir que no es pugui anar avançant en aquesta línia, però encara ens falta una mica… El tema de gaudir d’un internet gratuït…, doncs no se pas si serà possible. Desaparició del diner negre? Probablement, però la pregunta és… Com sobreviuran les persones que no tenen ingressos en blanc? La societat haurà d’evolucionar obligatòriament cap a una total integració de les persones en l’àmbit en el qual viuen. La societat del segle XXI ha de ser per les persones i amb tothom ben integrat a la mateixa…

    • Jordi Sánchez RomeroJordi Sánchez Romero says:
      Jordi

      Hola Jordi tens tota la raó quan esmentes la gent gran. Gent gran que treu cales dels caixers amb algú que els ajuda, ja siguin familiars, amics o veïns. Ja no parlem de smartphones o ordinadors i que necessiten que li expliquin les coses perquè el seu nivell de comprensió amb aquestes edats no es el nostre. Estaria bé comptar amb la gent gran i que digitalització no els deixi de costat.

      Hace 3 años
  21. Carles CatalanCarles Catalan says:
    Carles

    Dos peits comentaros al respecte, un es que certamen el futur serà sense efectiu, i digitalitzat, però haurem d’ensenyar com fer-ho servir i facilitar que tothom i tingui accès a les xarxes, i fins que no sigui Internet gratuït, sera dificil si més no a un curt termini. I l’altre comentari que volia fer es que si s’arriva a conseguir la total digitalització per fer qualsevol transacció, per fí el diner dit negre o “B” no existiria. Salut

    • laura bunyollaura bunyol says:
      laura

      Molt cert!! Carles! Internet ha nascut per ser lliure! i nosaltres també!

      Hace 3 años

Deja una respuesta

App Store Google Play