A 11Onze fa temps que ho patim i ara ja ningú escapa, la banca persegueix qui s’enfronta a les elits i els ataca amb la força que els dona poder-te convertir en un pària. Ni els membres de la Cort Penal Internacional escapen quan la banca els condemna. Com et protegiràs, tu?

Alçar la veu contra les injustícies fins ara semblava una obligació moral. Sembla que la societat hauria de progressar buscant uns valors que ens fessin millors com a individus i com a col·lectiu. Però la veritat és que el món no funciona així. La realitat és que si busques les pessigolles als peixos grossos de veritat, la banca s’encarregarà de convertir-te en un no-ningú. Una persona aïllada. Sense comptes bancaris. Sense poder comprar amb targetes. Sense poder viatjar. Sense tots els serveis digitals que utilitzes habitualment. D’aquesta pràctica d’aïllament, de mort financera en vida, se’n diu debanking i qualsevol en pot ser víctima.

Els casos de la Cort Penal Internacional

Poques institucions globals s’han atrevit a denunciar els crims de guerra d’Israel i Estats Units. A l’ICP (per les seves sigles en anglès) n’hi ha uns quants casos. Karim Khan, exfiscal en cap de la institució que va gosar ordenar la detenció, per crims de guerra, a Gaza del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i del seu ministre de defensa. Resultat? Comptes bloquejats fins al punt de no poder fer les transferències de les pensions dels seus fills a la seva exdona. És més, el bloqueig va anar més enllà i es va extendre a la seva família.

El mateix li va passar a Reine Alapini-Gansou, Membre de la Sala de Qüestions Preliminars per autoritzar detencions pels fets a Gaza. A Kimberly Prost per autoritzar la investigació dels abusos dels soldats americans a l’Afganistan: els seus comptes d’HSBC van ser immediatament congelats. La llista de membres de l’ICP coaccionats per la banca al servei del poder és extensa, però el debanking ha anat molt més enllà. Pot afectar a qualsevol.

The Canary UK i 11Onze

El mitjà crític The Canary ha vist com Lloyds Bank li ha bloquejat els fons després de més de deu anys com a clients i retenint-los els diners sense explicacions. El mitjà és conegut per la seva marcada línia antisionista.

11Onze ha viscut situacions de bloqueig de fons i un constant debanking per la banca espanyola, amb fortes pressions internacionals. A l’entitat sabíem que podia passar, i estàvem preparats per afrontar-ho i tirar endavant. Però és innegable que aquestes mesures han alentit el projecte. Seguim forts i decidits, però no podem anar tan de pressa com volíem.

L’elecció de la banca

La banca ha escollit bàndol. Els diners s’utilitzen com una arma contra la gent. El sector traeix així la seva raó de ser, la de gestionar un bé essencial dels ciutadans que, honestament, s’esforcen per mirar de viure el millor possible. Això, però, no és lucratiu i la cobdícia ha fet que els bancs triïn el bàndol del poder. Dels que poden imposar la seva voluntat per la força, esclafant la dissidència. Han triat el bàndol de l’especulació. Del dolor. De la immoralitat. Del mal.

El present és per al debanking i a 11Onze fa anys que denunciem la indefensió dels individus contra aquesta maquinària repressiva en què ha decidit convertir-se la banca privada. Ho hem patit amb Banco Sabadell, Caixa d’Enginyers, Weavr, i uns quants més. Però en un futur no gaire llunyà la banca descobrirà el seu error de càlcul. Perquè en cap període de la història les societats han suportat eternament la injustícia. Tard o d’hora la gent s’organitza, troba alternatives, passa comptes i fa net. Nosaltres serem aquí, empenyent per trobar solucions col·lectives als abusos de la banca.