Europa s’ha despertat. O això diu. Després d’anys instal·lada en el confort del mercat únic, l’estat del benestar i la regulació com a senya d’identitat, la Unió Europea ha assumit que el món ha canviat. La guerra d’Ucraïna, la rivalitat entre els Estats Units i la Xina i la cursa tecnològica global han deixat una evidència incòmoda: Europa depèn massa dels altres.

Ara els líders europeus parlen de “sobirania estratègica”, d’autonomia industrial i de digitalització. Però la pregunta és inevitable: pot Europa transformar el seu model econòmic o arribarà tard a la nova partida global?

Durant dècades, Europa va prosperar gràcies a un sistema basat en l’energia barata russa, la defensa nord-americana i la tecnologia desenvolupada a Silicon Valley o Shenzhen. Ara, aquest equilibri s’ha trencat.

Segons dades d’Eurostat, abans de la guerra d’Ucraïna, més del 40% del gas importat per la UE provenia de Rússia. D’aquesta manera, la dependència energètica era estructural. A escala tecnològica, la situació no era pas millor, atès que el 2023, més del 65% del mercat mundial de “cloud computing” estava en mans d’empreses nord-americanes com Amazon, Microsoft i Google.

Mentrestant, els Estats Units impulsaven l’Inflation Reduction Act, amb més de 369.000 milions de dòlars en subsidis verds, la Xina consolidava un model d’Estat-capitalisme tecnològic amb planificació industrial directa. Per tot plegat, Europa ha acabat entenent que la globalització ja no és cooperació, sinó més aviat una qüestió de competència geopolítica.

De potència reguladora a potència productiva?

La resposta europea s’ha vestit amb un nom ambiciós: autonomia estratègica oberta. Una expressió que sona tècnica, però que amaga una inquietud profunda, com és la por de quedar atrapats en un món on la tecnologia, l’energia i els diners es decideixen fora de casa.

Europa ha entès que no pot continuar depenent dels xips asiàtics per fabricar els seus cotxes, ni dels servidors americans per allotjar les seves dades. Per això ha posat damunt la taula milers de milions per reactivar la indústria dels semiconductors i recuperar pes en una cadena de valor que avui amb prou feines controla. L’objectiu és clar: deixar de ser espectador en la gran cursa tecnològica.

Al mateix temps, la Unió Europea ha decidit marcar territori en un altre camp decisiu com és el de la intel·ligència artificial, per no només utilitzar-la, sinó també definir-ne les regles. I mentre les grans plataformes competeixen per dominar els algoritmes, el Banc Central Europeu avança en silenci cap a un euro digital que garanteixi que, almenys en l’àmbit monetari, la sobirania no depengui d’infraestructures alienes.

D’aquesta manera, Europa no vol limitar-se a regular el joc dels altres, sinó que vol tornar a jugar la partida: produint tecnologia, retenint dades i assegurant que la seva moneda continuï essent una eina de poder.

Però és aquí on apareix la contradicció. Perquè voler competir en un món de gegants exigeix alguna cosa més que bones intencions i marcs normatius. Exigeix múscul, velocitat i una cohesió que Europa encara està intentant construir.

El taló d’Aquil·les europeu

El problema no és només geopolític, sinó que més aviat estructural. Europa creix menys perquè produeix menys. El creixement potencial de la zona euro ha estat inferior al dels Estats Units durant l’última dècada. La productivitat laboral europea avança amb més lentitud, mentre que l’economia nord-americana ha capitalitzat millor la revolució digital.

A això s’hi suma un factor silenciós però determinant: Europa envelleix. La taxa de fertilitat es manté per sota del nivell de reemplaçament en la majoria d’estats membres. Menys població activa implica menys dinamisme econòmic, més pressió sobre l’estat del benestar i més dificultats per sostenir el model social europeu.

En aquest context, la digitalització no és una opció estètica, sinó més aviat una necessitat per compensar una força laboral decreixent.

Energia cara, competitivitat feble

Reindustrialitzar exigeix energia competitiva i després de la ruptura amb Rússia, Europa ha diversificat proveïdors i accelerat la transició energètica. Però el cost energètic continua sent superior al dels Estats Units, on el gas natural és molt més barat gràcies a l’explotació domèstica.

Això situa la indústria europea en una posició complexa, atès que competeix amb empreses nord-americanes amb energia més barata i amb empreses xineses que reben suport estatal directe. Aleshores, reindustrialitzar sense energia competitiva pot convertir-se en un exercici de voluntarisme.

La gran decisió europea

D’aquesta manera, Europa afronta un dilema profund: competir en la nova economia global amb unes regles fiscals i institucionals pensades per a un altre temps. Amb una pressió fiscal que supera el 40% del PIB i un deute mitjà elevat, la zona euro aspira a liderar la transició digital mantenint alhora una arquitectura política fragmentada i una disciplina pressupostària estricta.

Però sense un tresor europeu fort, sense capital risc propi a gran escala i amb una productivitat que creix més lentament que la dels seus competidors, la pregunta és inevitable: pot existir una política industrial real sense múscul financer?

En aquest context, la digitalització no és només una aposta tecnològica, sinó més aviat una qüestió de poder. Les infraestructures de pagament globals continuen dominades per actors nord-americans. Les plataformes digitals que gestionen dades europees són majoritàriament externes. I, per tant, la cadena de valor dels semiconductors està fortament concentrada a l’Àsia oriental.

En conseqüència, el debat sobre l’euro digital o la sobirania de les dades reflecteix una decisió molt més profunda: continuar sent una potència global o convertir-se en una perifèria sofisticada en un món dominat per Washington i Pequín. La sobirania, avui, no es proclama. S’inverteix. Per tot plegat, cal estar preparat per entendre —i protegir— el nostre futur econòmic en un món que ja no és el que era.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!