Aquest 2025 ha estat un any que passarà a la història per l’explosió veritable de l’or. Més enllà de pics puntuals, el metall groc ha reivindicat el seu paper com a refugi, actiu de diversificació i senyal de desconfiança cap als actius convencionals. Ara, amb l’horitzó del 2026 al davant, convé preguntar-se: és aquest només un repunt temporal o el preludi d’un nou cicle? I sobretot, què implicarà per a estalviadors i inversors com tu?

Durant gairebé una dècada, l’or va viure en un cert exili. Rendiments modestos, desinterès institucional i un relat dominant que proclamava que els actius tecnològics —i fins i tot les criptomonedes— eren “el futur”. En aquest context, el metall groc semblava una relíquia útil només en moments puntuals de turbulència.

Però el 2025 ha capgirat completament aquest guió. El preu de l’or no només ha escalat, sinó que ho ha fet superant nivells psicològics i estructurals que feia anys que no trencava. La demanda financera ha recuperat un vigor inesperat: només als Estats Units, els ETF d’or han registrat un increment del 58% interanual en el tercer trimestre, segons dades del World Gold Council. És un moviment que no s’havia vist en molt de temps i que revela un canvi profund en el sentiment dels inversors.

Aquesta reaparició no és casual. Respon a un còctel de factors que, combinats, creen el tipus d’escenari que històricament ha alimentat els mercats alcistes de l’or:

• Incertesa geopolítica. Conflictes a Europa, tensió creixent a l’Orient Mitjà i una reconfiguració del poder global entre blocs. Quan els mapes polítics tremolen, els capitals busquen refugi.
• Inflació que no cedeix. Tot i l’alentiment respecte al pic del 2023, la inflació continua instal·lada per damunt dels objectius dels bancs centrals. La pèrdua de poder adquisitiu es converteix en una amenaça real… i l’or torna a ser l’escut tradicional contra aquest fenomen.
• Dubtes estructurals sobre el dòlar. La política fiscal nord-americana, el deute desbocat i els moviments de desdolarització liderats per països emergents posen pressió sobre la divisa hegemònica. Quan el dòlar dubta, l’or avança.

En conjunt, aquests factors han fet que l’or, lluny d’estar “fora de lloc”, recuperi el centre de l’escenari financer, reafirmant la seva funció clau com a actiu de preservació de valor.

La nova força motriu

Si en el passat eren els inversors particulars els qui marcaven els cicles alcistes de l’or, el 2025 ha evidenciat un canvi de fons: la demanda ha vingut dels grans actors del sistema. I quan els bancs centrals es mouen, el mercat escolta.

Durant els darrers anys, aquestes institucions han anat reforçant les seves reserves d’or com a part d’una estratègia de desdolarització progressiva i diversificació de riscos. Segons el World Gold Council, aquesta tendència no només es mantindrà, sinó que s’accelerarà, i no hi ha cap indici que hagi de frenar. Els països emergents —liderats per la Xina, l’Índia i Turquia— són al centre del moviment, però fins i tot alguns bancs centrals europeus han reprès compres després de dècades d’inactivitat.

A aquesta demanda institucional se li suma un altre motor, com és el capital financer cotitzat. Als Estats Units, els ETF vinculats a or físic han absorbit més de 37.000 milions de dòlars en fluxos nets fins al setembre, una xifra que no es veia des de l’últim gran cicle alcista. L’entrada d’aquests volums evidencia un retorn del “smart money” cap a actius tangibles, resistents i independents de la política monetària.

Aquest context, combinat amb uns fonamentals sòlids, ha portat múltiples analistes internacionals a revisar les seves previsions a l’alça. Segons Mining, el preu de l’or podria situar-se entre els 4.400 i els 5.300 dòlars l’unça aquest any entrant, escenari que situaria el metall en territoris mai trepitjats.

Però una de les prediccions més comentades és la de Goldman Sachs, que anticipa un increment addicional del 6% fins a mitjan 2026. El factor determinant, segons l’entitat, no serà la demanda de joieria ni els fons especulatius, sinó que serà l’acumulació estructural dels bancs centrals, una força de mercat lenta, constant i extraordinàriament poderosa.

Els factors clau que expliquen aquesta escalada són principalment: 

• Debilitament del dòlar: la pèrdua de confiança en el paper del dòlar com a divisa hegemònica empeny economies senceres a reforçar alternatives tangibles com l’or. 
• Expectatives de rebaixes de tipus als EUA: tipus més baixos redueixen la rendibilitat dels bons i fan que l’or —que no genera fluxos, però preserva valor— es torni més atractiu.
• Tensions geopolítiques i comercials: la fragmentació global genera un entorn on els actius de risc pateixen i els refugis prosperen.
• Acumulació de reserves fora d’Occident: els emergents busquen blindar-se davant sancions, devaluacions i inestabilitat financera.
  

En conjunt, aquests elements no descriuen un simple repunt conjuntural. Apunten cap a una reconfiguració de l’ordre monetari, on l’or torna a actuar com a contrapès natural a les monedes fiduciàries i a un sistema financer cada vegada més fràgil. 

Cap on miren els mercats el 2026?

Si es confirma que l’or pot arribar als 4.400–5.300 dòlars l’unça, ens trobem davant d’una mutació profunda del mercat: l’or deixaria de ser un “actiu alternatiu” per convertir-se, de facto, en un actiu essencial per a la preservació de valor. I aquesta idea, que fins fa poc semblava exagerada, avui és una hipòtesi seriosa en molts despatxos d’anàlisi.

Les palanques que sostenen aquesta possible nova etapa són clares. D’una banda, la demanda institucional i dels bancs centrals manté un ritme sòlid, impulsada per la necessitat de diversificar reserves i reduir dependències monetàries. A més, l’entorn macro continua jugant a favor del metall: si la inflació persisteix o els bancs centrals opten per mantenir tipus d’interès elevats, l’or reforça el seu paper com a cobertura natural davant la pèrdua de poder adquisitiu.

La geopolítica hi afegeix encara més pressió, perquè qualsevol sacsejada entre Xina i EUA, un nou episodi al Pròxim Orient o tensions a les cadenes de subministrament pot reactivar de manera immediata els fluxos cap als actius refugi. I si, paral·lelament, els bons ofereixen rendiments minsos i les borses entren en fases de volatilitat, el metall torna a brillar com a alternativa estable enmig del soroll.

Tot i això, el camí no està exempt de riscos. Un enduriment inesperat dels tipus d’interès o un repunt del dòlar podria posar fre a l’ascens. També existeix el fenomen conegut com a fatiga de l’or: quan tothom dona per descomptat que continuarà pujant, el mercat pot perdre empenta. I, finalment, no es pot descartar que altres actius emergents, com certes criptomonedes o metalls industrials com la plata, captin part de l’atenció inversora.

Malgrat aquests matisos, el consens és clar: si el 2026 confirma la trajectòria actual, no parlarem simplement d’un repunt, sinó d’un canvi d’era en el rol de l’or dins del sistema financer global.

Impacte per a estalviadors, inversors i l’ecosistema Fintech

En un entorn d’incertesa persistent, l’or torna a actuar com un coixí de protecció per a l’estalviador: no substitueix una cartera completa, però una exposició moderada pot ajudar a esmorteir sacsejades monetàries o borsàries. Al mateix temps, la revolució Fintech ha democratitzat l’accés al metall: avui es pot invertir-hi a través de compra física, d’ETF, plataformes digitals, inversió fraccional o sistemes de tokenització que abans eren impensables.

Per al client final, la regla continua sent la mateixa de sempre: equilibri i diversificació. Ni concentrar-ho tot en or, ni ignorar un actiu que ha demostrat resiliència quan altres mercats flaquegen. I cal tenir present que, en molts països europeus, l’or d’inversió gaudeix d’un tractament fiscal específic, un element que pot influir en el retorn real de qualsevol estratègia.

Si el 2025 ha estat l’any de l’esclat, el 2026 podria ser el de la consolidació. Però res no és automàtic: la trajectòria de l’or dependrà de la inflació, del dòlar, de la geopolítica i de les decisions dels bancs centrals. L’or no és una vareta màgica, però sí una peça clau dins d’un trencaclosques financer més ampli que la comunitat d’11Onze ha d’observar amb mirada crítica i informada.

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.