L’èxit del fenomen de les criptomonedes està forçant un canvi de paradigma en el món monetari internacional. Els mitjans destaquen els riscos d’invertir en criptodivises, però mostren poc interès a l’hora d’esmentar els avantatges d’aquests actius digitals. A 11Onze Check contrastem aquesta informació analitzant un article del ‘Diari ARA’ amb el Mètode del Biaix d’11Onze Check.

Les criptomonedes creixen amb força i això, és evident, no agrada a tothom. Trenquen el monopoli de la creació monetària i per tant, són un risc per al poder. Històricament les monedes s’han utilitzat per imposar unes economies sobre altres (ho explicàvem al capítol 2 de El Diner). Per exemple, tots sabem que el dòlar és la moneda de reserva mundial i que gràcies a això Estats Units ha pogut finançar-se sense gaire preocupacions. Tanmateix, els mitjans tendeixen a mirar-les amb recel.

Un dels canvis més evidents a l’statu quo, per part de les criptomonedes i que rarament és esmentat en els mitjans, ve donat pel fet que els Estats i les institucions financeres al seu servei veuen diluït el seu poder de coerció que apliquen en contra d’altres estats a través de sancions econòmiques. Tot perquè les criptodivises no depenen de cap banc central.

Així mateix, sovint es posa l’accent en la inseguretat de les criptomonedes degut al seu caràcter desregulat, anònim i per a alguns especulatiu. Però sovint no s’explica que la tecnologia blockchain les fa més segures que les monedes físiques i altament immunes a crisis com la del 2001 a l’Argentina, precisament perquè s’elimina la necessitat d’un intermediari estatal o bancari, i que permet una democratització de la política monetària.

La publicació del Diari ARA es centra en les criptomonedes i ens pregunta si són una estafa o una inversió de futur. El títol ens indica el possible biaix de l’article, però l’analitzem i t’expliquem perquè determinem que està esbiaixat en un 40%.

EMOCIONS

El text genera por a les criptomonedes. S’utilitzen recurrentment expressions com ‘estafa’, ‘febre’, ‘esquema piramidal’, ‘paradís fiscal en la foscor’. No hi ha exemples en positiu. S’està condicionant al lector?

Els dos primers paràgrafs (el més llegit de qualsevol notícia) són netament negatius, sense compensar. El títol i subtítol ja són una declaració d’intencions que el diari considera acceptable. Però per adonar-nos que no és així, només cal canviar els actors. Algú s’imagina un titular com aquest: “FMI i Banc Mundial, màfia o institucions de crèdit?”.

CONTEXT

No es parla de la descentralització de la creació monetària. És a dir: les cites d’autoritat de Premis Nobel d’Economia i de directors de Banc Central queden desautoritzades si ens adonem que les criptomonedes són, precisament, una amenaça per aquells que han tingut sempre el poder econòmic. La democratització de la creació de moneda, acabaria amb el monopoli bancari. És ben normal que als directors de Bancs Centrals no els agradi, però els hem de fer confiança?

Tampoc es parla de la seguretat de les criptomonedes. El fet que es basin en el blockchain les fa més segures que moltes monedes físiques en un moment en què hi ha un excés de deute que, probablement, no es pot recolzar en moneda central. No s’explica, per tant, que potser el diner real no val el que creiem que val.

METODOLOGIA

L’article es basa en cites d’autoritat, però no sabem en què es basen per emetre aquestes opinions que, per tant, podrien estar basades en fets falsos. Tampoc se’ns enllacen les declaracions originals, per tant no podem comprovar-les.

INTENCIÓ

Fent un cop d’ull al Diari ARA és fàcil trobar anuncis de bancs tradicionals, que són els principals interessats en què les criptomonedes punxin. Pot tenir l’ARA interès ocult per generar desconfiança respecte les criptomonedes?

No hi ha cap empresa o producte que pugui ignorar la influència que els mitjans de comunicació tenen en la seva popularitat, tan bones com males notícies poden tenir un efecte significatiu en el seu valor i percepció pública, especialment quan parlem de criptoactius d’inversió com les criptomonedes.

Més enllà dels titulars més o menys sensacionalistes causats per les grans pujades o baixades de valor d’alguna criptomoneda, i del ràpid creixement del sector de la criptografia monetària, especialment del Bitcoin, no podem oblidar que les criptomonedes, a diferència de les monedes tradicionals, no estan regulades per cap autoritat central, i això les fa especialment sensibles a la percepció popular sovint influenciada pels mitjans de comunicació.

Mentre que és perfectament raonable explicar el risc associat a invertir els nostres diners en criptomonedes, també seria lògic assenyalar els avantages econòmics no només a nivell individual, com poden ser la reducció de comissions, sinó també en un àmbit més general.

El caràcter global i sobretot la descentralització de les criptomonedes, lliures de la influència i regulació dels bancs centrals i, per tant, amb una limitada interferència dels poders públics fa trontollar el monopoli financer dels estats i institucions financeres mundials com l’FMI i el Banc Mundial, que mostren la seva oposició a les criptomonedes sempre i quan no es tracti de criptomonedes sota el seu control.

Si voleu conèixer el Mètode del Biaix, que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected]

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!