Un desig excessiu i desordenat que causa efectes devastadors al conjunt de la humanitat.
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Un desig excessiu i desordenat que causa efectes devastadors al conjunt de la humanitat.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Com molt bé dius, malauradament cada cop aquesta desigualtat es més gran.
Doncs, sí, Manuel. Dissortadament, són dades objectives.
Gràcies per compartir!
Estic d’acord Albert. Per això crec que tot plegat depassa la teoria econòmica, ni que sigui “macro”.
No és pot tractar momés en facultats d’economia.
Molt encertada reflexió, Mercè. Gràcies!
Fa temps que penso que l’acumulació de riquesa és una mena d’addició, suposo que dóna sensació de poder, res més. No té solta ni volta tenir 5000 cotxes o 30 cases.
Si de fet és una addicció la cura és difícil .
Molt d’acord, Mercè. El que em pregunto sovint és que, si hi ha tractaments per totes les addiccions, per què no per aquesta?
Les persones adultes han d’acollir-se voluntàriament a un tractament en tots els casos, o hi ha addiccions perilloses pels altres que es regulen per llei? És que no veiem sovint casos d’addictes a l’agressió que són forçats a seguir un tractament per una sentència judicial? I seguint aquest raonament, els avariciosos no són un perill per a les altres persones (per a la immensa majoria de nosaltres)?