El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és un parc tecnològic de referència mundial, una institució acadèmica capdavantera que lidera la recerca global i assenyala el futur de la tecnologia, la ciència i l’enginyeria. Sovint pensem que tota innovació ve de fora, però existeix un MIT català?

La resposta és rotunda: sí que existeix, i el gran pilar que l’estructura és el SciTech DiploHub. Aquesta institució publicoprivada és un centre de diplomàcia de la ciència i la tecnologia, amb seu a Barcelona, que rep el suport de centres de recerca pioners, universitats de reconeixement mundial, entitats que enforteixen el teixit social, startups que construeixen el futur i corporacions públiques que són puntals per al país. La funció del SciTech DiploHub és cabdal per a Catalunya i, precisament per això, gairebé 200 científics i tecnòlegs de primer nivell van signar el manifest fundacional.

Entre els signats, hi ha experts en noves tecnologies com Genís Roca o Josep M. Ganyet, biòlegs com Anna Veiga, Salvador Macip o Oriol Mitjà o caps de parcs tecnològics i científics com Caterina Biscari, Anna Omedes o Esteve Almirall, entre d’altres. Tots ells defensen que ha arribat l’hora de “mobilitzar el capital científic” de Catalunya a favor d’una estratègia global i parlen obertament d’una “nova renaixença urbana” per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. 

La Barcelona que vol renéixer

En definitiva, es tracta de posicionar Barcelona com un actor influent en l’escenari global, i representar a l’ecosistema català arreu del món. De fet, gràcies al SciTech DiploHub, Barcelona s’ha incorporat com a membre de ple dret al Consell Internacional de la Ciència (ISC), fet que li permetrà tenir veu i vot a les Nacions Unides de la Ciència. 

A més, aquesta incorporació farà possible que Barcelona participi al Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i a les negociacions sobre el clima de l’ONU, i en el programa Ciència a l’Exili, que dona suport als investigadors que sol·liciten el dret a l’asil o refugi. Així, Barcelona es consolida com un dels principals pols científics del món i del país.

Entre els objectius de la institució també s’hi troben promoure un diàleg “robust i inclusiu” entre la comunitat científica, les startups, els responsables polítics, la diplomàcia, les empreses i la societat civil; i esdevenir un think tank de primer nivell “on el coneixement científic i la innovació es posin al servei de les polítiques”.

Una xarxa de cooperació internacional

Una altra iniciativa del SciTech DiploHub és la xarxa Barcelona Alumni, una xarxa mundial de científics, experts en tecnologia i líders en innovació formats a Barcelona. L’objectiu és identificar, reunir i empoderar la comunitat internacional de professionals educats a l’ecosistema de coneixement de la ciutat i que ara estan  a l’estranger. Aquesta xarxa fomenta la cooperació internacional, mostra els punts forts científics i ajuda a comprendre i interpretar millor els problemes globals clau. 

A finals de desembre del 2020 i en col·laboració amb el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, es va fer el llançament del capítol d’intel·ligència artificial del Barcelona Alumni. El grup aplega mig centenar de professionals de més de 30 països que treballen en centres de recerca, com el Centre de Tecnologies Quàntiques de Singapur; en universitats de prestigi, com l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), la Universitat Harvard o la Universitat Tècnica de Munich (TUM); i en empreses líders en el camp de la intel·ligència artificial, com Google, Apple, IBM, DeepMind, Facebook o Nvidia.

Un país líder en tecnologia

De fet, cal tenir present que a Catalunya, a més, s’hi ubiquen centres de recerca de primer nivell en tecnologia. Possiblement un dels més emblemàtics sigui el Sincrotró Alba, un parc tecnològic de 408 hectàrees, ubicat a Cerdanyola del Vallès, que en realitat és un complex de tres acceleradors: un accelerador de partícules línia, un sincrotró o propulsor d’electrons i un anell d’emmagatzematge.

La radiació obtinguda és útil no només en investigacions en el camp de la física, sinó també en tots els camps de la ciència i la tecnologia en què cal analitzar mostres de petites dimensions, com estructures cristal·lines, nous materials, mostres biològiques de contaminants o restes arqueològiques. També pot tenir aplicacions en el disseny de nous fàrmacs i en imatge i teràpies mèdiques.

Un altre centre emblemàtic de la tecnologia mundial és el supercomputador MareNostrum 4 del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), el centre líder a l’Estat. El MareNostrum 4 és 12 vegades més potent que l’anterior, el MareNostrum 3, i està destinat tot ell a generar coneixement científic.

La seva arquitectura computacional fa que es consideri el supercompturador “més divers i interessant del món”, i ha costat més de 34 milions d’euros. En concret, el MareNostrum 4 dedica 11,1 Petaflops a la producció científica, és a dir, que pot executar 11.100 bilions d’operacions per segon. Aquest supercomputador és el tercer més ràpid d’Europa i el 13è al món.

No és en va que empreses tecnològiques hagin volgut obrir seus a Barcelona, com Microsoft, que obrirà un hub especialitzat en Intel·ligència Artificial, el primer centre d’investigació de l’empresa a l’Estat espanyol i que començarà amb una plantilla de 30 persones. Ara, gràcies al SciTech DiploHub, aquests centres tecnològics i molts més sumen forces perquè Catalunya esdevingui capdavantera en l’àmbit científic internacional.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!