A finals del segle XIII, el vell frare franciscà Salimbene d’Adam (1221-1288) reclòs en el monestir de Montefalcone, tot realitzant un acte de memòria redacta les seves impressions personals sobre la seva atzarosa vida. En el foli 459 de la Chronica fratis Salimbene de Adam ordinis minorim deixà escrit que el rei Pere el Gran (II d’Aragó) ascendir fins al cim del Canigó just després de la batalla del Coll de Panissars contra les tropes francesos de Felip III l’Ardit (1 d’octubre de 1285).
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Molt interessant. Gràcies per la lliçó, Oriol!
Un espai tan aprop i tan lluny! Gràcies pel comentari! Seguim a La Plaça!
👌
Gràcies, Joan! Seguim a la Plaça.
Es clar que no es pot ser només especialista en una matèria. En aquest cas si no situes els fets descrits sobre el Canigó en el context cultural del segle XIII i l’auge dels llibres de cavalleries, pots creure que Pere el Gran va fer el cim!
Gràcies Oriol, un article molt interessant!
Mercè, es tracte d’un contingut una mica complex i tècnic per La Plaça. Només comentar que en el passat vaig haver d’invertir força temps de treball i estudi per entendre la crònica i que si no estàs avesat en la biografia d’en Pere el Gran, potser no s’entent tota la força del personatge . Seguim a La Plaça.