La correcció del preu de l’or d’ahir dilluns ha generat inquietud entre alguns estalviadors. Però no totes les baixades són un senyal d’alarma. Sovint, són simplement una pausa dins d’una tendència de fons molt més sòlida.

El primer que cal aclarir és que no estem davant d’un canvi de paradigma. La caiguda del preu de l’or s’emmarca en una correcció tècnica puntual, després de setmanes —i mesos— de fortes revaloritzacions. Quan un actiu acumula guanys importants, és habitual que part del mercat reculli beneficis. Per tant, no debilita l’actiu, sinó que el normalitza.

L’or no funciona com una acció especulativa ni com una criptomoneda altament volàtil. El seu comportament respon a forces macroeconòmiques lentes, profundes i, sobretot, globals.

Primer factor: el dòlar i els tipus d’interès

Un dels principals motors darrere la baixada ha estat el repunt del dòlar i el moviment dels tipus d’interès reals.

Quan el dòlar s’enforteix, l’or —que cotitza en aquesta moneda— es torna relativament més car per als compradors internacionals. Això redueix demanda a curt termini i pressiona el preu a la baixa.

A més, qualsevol expectativa de tipus d’interès elevats durant més temps juga en contra de l’or a curt termini. No perquè l’or perdi valor intrínsec, sinó perquè no ofereix rendiment financer. Competeix amb bons i dipòsits, i quan aquests prometen més rendibilitat immediata, part del capital es desplaça temporalment.

Segon factor: menys por… de moment

L’or és, per definició, un termòmetre de la por sistèmica. En els darrers dies, els mercats han descomptat un escenari lleugerament més optimista: dades macroeconòmiques menys negatives, menor tensió immediata als mercats financers i una sensació —potser excessiva— de control per part dels bancs centrals.

Quan la por baixa, l’or respira. Però això no vol dir que els riscos hagin desaparegut, sinó que vol dir que el mercat, sovint miop, mira només el curt termini.

Tercer factor: moviments especulatius a curt termini

Una part rellevant del preu de l’or es mou als mercats de futurs i derivats. I aquí intervenen fons i operadors que no compren or per protegir patrimoni, sinó per especular amb el preu. Quan aquests actors detecten resistències tècniques o canvis de sentiment, executen vendes ràpides que amplifiquen els moviments. Per tant, som davant de soroll i no pas de fonament.

De fet, segons dades del World Gold Council, la demanda estructural d’or físic —especialment per part de bancs centrals i inversors patrimonials— es manté sòlida.

El que no ha canviat

Res del que sustenta l’or com a valor refugi ha canviat, ni tan sols mínimament. El deute global continua creixent a un ritme superior al de l’economia real, amb estats i governs atrapats en una dinàmica de refinançament permanent que només és viable a base de més emissió monetària. 

Les monedes fiduciàries, deslligades de qualsevol actiu real des de fa dècades, continuen perdent poder adquisitiu de manera estructural, un procés lent, però constant que erosiona l’estalvi sense fer soroll. A tot plegat s’hi suma un escenari geopolític fragmentat, amb conflictes oberts, blocs econòmics cada cop més tancats i una desconfiança creixent entre potències. No és casual, en aquest context, que els bancs centrals —els mateixos que imprimeixen moneda— estiguin acumulant or com no ho feien des de fa dècades. Quan qui emet els diners busca refugi en un actiu tangible, el missatge és clar.

Per això, una baixada puntual del preu de l’or no invalida en cap cas la tendència estructural que el sustenta. Al contrari, en forma part del seu comportament natural dins dels cicles de mercat. Històricament, l’or no puja en línia recta, sinó que avança amb pauses, correccions i respiracions necessàries després de trams d’alces sostingudes. Aquestes correccions no són senyals de debilitat, sinó mecanismes de sanejament del mercat, sovint provocats per moviments especulatius a curt termini o canvis temporals de sentiment. 

Mirat amb perspectiva, han estat reiteradament moments d’oportunitat per als estalviadors pacients, no pas amenaces per al valor de fons de l’actiu. L’or no està pensat per tranquil·litzar-nos cada dia, sinó per protegir-nos quan el sistema trontolla. I això, avui, continua plenament vigent.

L’or no és un actiu per mirar cada dia, ni per jutjar-lo a cop de titular. És un actiu pensat per protegir valor al llarg del temps, precisament perquè no depèn del soroll immediat dels mercats. Qui ho entén, no s’inquieta davant d’una baixada puntual: la contextualitza dins d’un cicle més ampli. A 11Onze parlem d’estalvi conscient, de decisions informades i de tenir la capacitat de mirar més enllà de les oscil·lacions a curt termini. Entendre l’or no com una aposta, sinó com una assegurança patrimonial, és clau per preservar el valor dels estalvis en un món cada cop més incert. 

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.