Jo vaig anar a una escola d’aquest tipus a partir del 1969 i durant tota l’etapa escolar, però amb la nova Generalitat, es va convertir en una escola pública. Era en règim de cooperativa i els pares n’eren els propietaris, si bé havien de suportar tots els costos. Per tant, era una escola privada pura i dura a tots els efectes, amb la despesa que això suposava. Però eren les úniques on es podien rebre totes les classes 100% en català, excepte l’assignatura en castellà i des dels 8 anys d’edat també l’assignatura d’anglès. Va ser una generació de mestres molt heròica i amb una mentalitat molt oberta, on es feien debats de tot tipus (en plena dictadura). Considero que vaig rebre una formació excel·lent, sobretot com a persona. Abans havia anat 1 any a una escola pública d’aquells temps i allò no tenia res a veure (era el mateix sistema educatiu que van patir els meus pares). Felicitats per tants anys de feina ben feta a El Puig. Ànims i endavant!