Viatjar amb el menjar

El menjar és una part essencial de qualsevol viatge, tant pel que descobreixes al lloc d’arribada, com pel que t’emportes de casa. Repassem els bàsics per a viatjar amb menjar.

 

La importància del menjar, sigui per la base cultural o per la necessitat energètica, fa que quan viatgem ens enfrontem a diversos dilemes, com per exemple: on menjar? Què menjar? Menjar en un restaurant o dur el menjar en una carmanyola, fet de casa? Menjar abans de sortir de casa o fer-ho quan arribem a la destinació?

El que cal saber és que, triem l’opció que triem, el millor que podem fer és viatjar sense gana. És necessari que, abans d’iniciar un viatge, sortim de casa amb l’estómac ple, ja que això ens farà estar optimistes i ens farà encarar qualsevol problema que pugui sorgir amb més energia i positivitat.

Em vull emportar el menjar. Com ho he de fer?

Un cop he decidit que em vull emportar el menjar, cal que sàpiga que, en funció del mitjà de transport que faci servir, l’hauré de transportar de diferent manera. Per exemple, si vaig amb avió des d’un país de la Unió Europea cap a un altre, no solen existir restriccions a l’hora de portar aliments a l’avió. Podem viatjar amb productes d’origen animal, ja que se suposa que els estats membres compleixen les normes veterinàries comunitàries. Si el viatge és fora de la Unió Europea, caldrà consultar la normativa de cada país per a saber si ens deixaran introduir-hi o no el nostre menjar i com fer-ho. 

En canvi, si viatgem en cotxe, el que ens ha de preocupar més és quins aliments posar a la carmanyola perquè un cop cuinats o elaborats mantinguin les seves propietats, tant de conservació com de gust. Així doncs, cal mantenir la carmanyola a la temperatura adequada, sent aquesta d’un màxim de 5° per als aliments freds i del voltant de 65° per als aliments calents. En cas que no es pugui mantenir la calor, és millor refrigerar els aliments i escalfar-los abans de consumir-los. També cal tenir en compte recomanacions com la conveniència d’utilitzar preferentment aliments higienitzats, curats en cas dels lactis, i evitar preparacions que continguin ou cru.

Som el que mengem

Tal com conclou el document de la Fundació Alícia, La dieta Mediterrània un estil de vida actual, «la necessitat de recuperar la dieta mediterrània s’ha convertit des de fa dècades en una reivindicació constant. Les diferents investigacions realitzades sobre les pautes alimentàries que caracteritzen les societats desenvolupades del nostre temps porten a conclusions sorprenents: no ens alimentem bé, tenim accés il·limitat a certs productes alimentaris, i en la nostra societat es detecten cada vegada més estats de malnutrició importants. Patologies pròpies del nostre entorn —sobrepès i obesitat, anèmia, descalcificació i osteoporosi, càries, malalties cardiovasculars, diabetis, retinopaties i degeneració macular, restrenyiment i trastorns digestius i malalties degeneratives com Alzheimer o càncer— guarden, en molts casos, relació amb l’alimentació que el pacient ha seguit al llarg de la seva vida. I la dieta pot ser, si no la causa, sí el detonant que desencadena el mal funcionament de l’organisme […]».

La cultura mediterrània

Els panellets, les castanyes i els moniatos que es consumeixen per les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts; els torrons de Nadal; les truites i altres preparacions pròpies del Dijous Gras; els bunyols de Quaresma; els tortells de Reis; la crema de Sant Josep; les coques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere; les mones de Pasqua…

La història de la nostra terra va estretament lligada a la cultura Mediterrània. Els mediterranis compartim característiques semblants, una de les quals és el fet de gaudir de la vida social al voltant d’una taula tot fruint dels plats i guisats que hi són presentats per ser degustats, tot garlant i fent xerinola.

La nostra cultura culinària té els seus orígens en l’època medieval. A Catalunya tenim un dels primers receptaris i manuals de gastronomia i vins d’Europa, el Llibre de Sent Soví, del segle XIII, que és un receptari medieval d’autor anònim. També, en paraules de Josep Pla, tenim el primer best-seller del món culinari: és el Llibre del coch del segle XVI, del mestre Robert de Nola, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Avui dia la cuina catalana és coneguda i reconeguda internacionalment.

Quin és el valor energètic d’un aliment?

El valor energètic d’un aliment és proporcional a l’energia que s’allibera quan aquest aliment es crema, en presència d’oxigen. Aquesta energia alliberada es mesura en calories.

Una caloria és la quantitat de calor necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua. És una unitat molt petita i, per aquesta raó, per als aliments s’acostuma a fer servir un múltiple, la quilocaloria (1 kcal = 1.000 calories).

El cos humà, quan es troba en un estat de repòs absolut i manté la temperatura corporal constant, consumeix una determinada quantitat d’energia. Aquesta quantitat d’energia s’anomena taxa de metabolisme basal (TMB), i és la necessària per a mantenir les constants vitals. Per a calcular la taxa diària de metabolisme basal s’utilitzen les següents fórmules:

  • Dones: TMB = 655 + 9,6 · P + 1,8 · T – 4,7 · E 
  • Homes: TMB = 66 + 13,7 · P + 5 · T –  6,8 · E 

En aquestes fórmules, P és el pes en quilograms, T és la talla mesurada en centímetres i E és l’edat en anys.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Les compres de proximitat

4min lectura

Una aposta per l’economia sostenible i saludable

Cultura

Turisme sostenible

7min lectura

L’aposta que pot marcar el futur mundial

A qui no li agrada l’estiu? Els dies tenen moltes hores de llum, fa bon temps per a anar a la platja, a la muntanya… Però, què passa quan fa tanta calor que les pedres cremen i les cases semblen forns? Com podem gaudir d’una llar fresca sense haver d’abusar d’aparells d’aire condicionat i que la factura de la llum ens costi un dineral? 

 

Cada vegada fa més calor. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha predit que el clima de mitjans de segle podria tenir gairebé trenta dies més d’estiu que el de fa dues dècades i la temperatura, al nostre país, podria arribar a pujar tres graus de mitjana, fet que comportaria també un augment del nombre de dies amb més de 30 graus

Plantes que refresquen l’ambient

Davant d’aquest escenari d’augment de les temperatures, com ens ho podem fer per a mantenir la casa fresca, sent al mateix temps respectuosos amb el medi ambient i contribuint a frenar el canvi climàtic?

Doncs, a banda de fer actuacions com posar cortines, persianes, obrir i tancar finestres per aprofitar l’aire corrent, no posar el forn i evitar fer servir el màxim d’aparells que desprenen calor, hi ha una manera senzilla i econòmica per a fer un ambient més refrescant: posar unes determinades plantes d’interior.

Segons va publicar el professor Dr. Leonard Perry professor emèrit d’Horticultura de la Universitat de Vermont, Estats Units en l’article Benefits of Using Plants Indoors (Beneficis de les plantes d’interior) hi ha uns estudis fets per l’USDA (Departament d’Agricultura dels Estats Units) en els quals es diu que, entre altres beneficis, com ara el de purificar l’aire, algunes plantes d’interior també ajuden a combatre la calor.

Les sis plantes més refrescants

Les plantes d’interior aporten un seguit de beneficis, com ara la purificació de l’aire i la millora de l’ànim de les persones. I, segons estudis fets per la NASA sobre els efectes de la transpiració de les plantes, aquestes també ens aporten frescor. El treball explica que, quan s’escalfa l’ambient, les plantes alliberen humitat extra (transpiren), i és així com refresquen l’ambient.

Hi ha sis plantes que destaquen pel seu efecte purificador i refrescant:

  • Falguera de Boston. La NASA va descobrir que aquesta planta és una purificadora natural de l’aire (elimina contaminants orgànics volàtils com el formaldehid) i una excel·lent humidificadora.
  • Àloe Vera. Aquesta planta té un alt contingut d’aigua i és molt famosa per les seves propietats medicinals. Ara, també, la coneixerem per les seves propietats refrescants de l’ambient.
  • Sansevièria o llengua de la sogra. També conté molta aigua i, per tant, humidifica l’aire. A més, col·locant-ne unes quantes davant d’una finestra, ja que tolera molt bé el sol directe, se’n pot evitar l’impacte.
  • Lliri de la pau. Aquesta bonica planta d’interior fa un millor efecte refrescant si té unes grans i exuberants fulles verdes, les quals alliberen una millor quantitat d’oxigen i humitat.
  • Ficus elàstica o planta de cautxú. Com més grans siguin les seves fulles, més gran serà el poder de refrigeració.
  • Potos. És una planta molt coneguda i present en moltes llars. Té unes grans qualitats humidificadores i purificadores.

Aquesta nova característica de les plantes d’interior fa que, a banda de veure-les com un element decoratiu, també ens les mirem com a purificadores i refrescants, i com un element que ens ajudarà a tenir un entorn més saludable, fresc, bonic i sostenible.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Invertir

Convertir el teu balcó

5min lectura

En una terrassa cuqui

Sostenibilitat

Dia Mundial del Reciclatge

2min lectura

La petjada que marca el futur

Cultura

Turisme sostenible

7min lectura

L’aposta que pot marcar el futur mundial



Cada cop es va establint un consens més general en la nostra societat que accepta que el creixement econòmic ha de respectar unes normes de sostenibilitat i que debat com lligar ecologia i economia.

 

El creixement econòmic, com a pilar del sistema capitalista, s’ha associat sovint a la condició urbana, al creixement de les ciutats i a l’ampliació sense gaire limitació de les seves àrees metropolitanes. I tant els serveis com les infraestructures que hi calen han anat estenent-se, modificant el territori i, de retruc, deixant al marge l’entorn natural i les conseqüències de la seva alteració.

Ara és evident que això ha provocat una emergència ecològica i moltes consciències han canviat. S’afegeixen a la visió que l’economia no pot oblidar la natura, una idea cada cop més assumida. Fora de l’entramat més purament urbà és segurament on més passos es fan en aquesta direcció, moguts per la sensibilitat de la conservació del paisatge i del patrimoni natural.

Seguint aquest objectiu de protecció i valoració d’aquest patrimoni, el món local va crear les Cartes del paisatge. Des de 2006 el Decret 343 de la Generalitat desenvolupa la Llei 8/2005 per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge, tot i que algunes comarques com l’Alt Penedès ja disposaven de la seva particular des de 2002.

L’encaix sostenible de l’economia

La promoció d’aquells sectors que s’adapten millor a natura i territori, com ara el vitivinícola, són una de les apostes més freqüents. Un tipus d’indústria que encaixa agricultura i turisme, aportant beneficis a la comarca per un mínim de dues vies i potenciant el paisatge; alguns estudis demostren que les vendes augmenten quan el comprador les lliga a un entorn.

Mantenir aquesta sostenibilitat, però, de vegades no és tan senzill. La primera qüestió és relativa al turisme, del qual hem parlat, i a la protecció del paisatge com un escenari exclusiu per a la seva massificació. Això pot incidir, de fet, en la comoditat i el dia a dia dels mateixos habitants. En segon terme, podríem tornar a tot allò que requereix la indústria, que finalment donarà feina i deixarà guanys en forma d’impostos, com ara la creació de polígons.

Una qüestió de mobilitat i d’energia

Les infraestructures per a la mobilitat i el transport i la generació de l’energia que cal per a bellugar-ho tot són potser els dos factors on l’economia troba més dificultats per fer-se sostenible. I el món local ha respost amb molta cautela i preocupació als plans, cada cop més imminents, de la creació de parcs eòlics o fotovoltaics que, si bé semblen encaminar-se a la generació d’una energia més neta, es pensa que xocarien de ple amb la cura del paisatge.

Un dels arguments del territori fa ressaltar que si les zones urbanes són les grans consumidores d’energia, haurien també de rebre elles l’impacte de generar-les —i s’han fet propostes, com cobrir els sostres de les zones industrials amb plaques solars. Ara bé, la paralització de les decisions pel debat —a Catalunya només s’ha instal·lat un molí de vent generador en dotze anys— no atura el que poden fer d’altres i hi ha qui considera que es perden oportunitats; recentment, per exemple, es va presentar un projecte de parc eòlic a l’Aragó per nodrir d’energia renovable el nostre país.

Però les grans ciutats tenen més debats oberts entre créixer o garantir uns mínims ecològics i, com hem comentat, el transport n’és un de fonamental. Recentment, ha tornat a primera línia la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, un projecte que des d’un sector empresarial es veu de país, imprescindible per situar Barcelona i Catalunya com un pol atractiu i accessible per als negocis, mentre que molts ciutadans i col·lectius el veuen del tot insostenible, demanant una discussió molt més profunda sobre com i quant volem créixer. Segurament aquesta última és la clau del debat que ens cal afrontar aviat.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Sabies que l'economia depèn de la biodiversitat?

7min lectura

Els beneficis equivalen al doble del PIB mundial.

Economia

Productes de proximitat

7min lectura

L'opció preferent dels catalans arran de la pandèmia

Sostenibilitat

Pagaries més per un turisme sostenible?

4min lectura

És el sector turístic amb més creixement mundial



Any rere any sentim notícies sobre la gran quantitat de meduses que es veuen a la costa mediterrània en general, i a la catalana en concret. A què es deu la proliferació d’aquest animal marí? Us expliquem el motiu pel qual cada cop n’hi ha més. 

 

Per començar hem de dir, com ja deveu imaginar, que la causa principal és el canvi climàtic. L’escalfament global està provocant que el Mar Mediterrani pugi de temperatura un 20% més ràpid que la resta de mars i oceans. A aquest fenomen se l’anomena tropicalització, i fins i tot l’ONG World Wild Fund for Nature (WWF) ha realitzat un detallat estudi sobre el tema.

L’efecte de l’escalfament en els organismes vius es veu amplificat per l’acidificació de l’aigua de mar, ja que en incrementar-se l’alcalinitat absorbeix més CO₂, i la conseqüència és el debilitament d’organismes com el fitoplàncton o el corall, vitals per a moltes espècies, i que també es veuen molt afectats per l’increment i la freqüència de tempestes, fins al punt que, en algunes zones, han desaparegut.

La medusa i el seu augment demogràfic

La medusa és un animal invertebrat amb forma de campana convexa de la qual surten uns tentacles, i gairebé transparent perquè el 95% del seu organisme és aigua. Pertany al grup dels cnidaris, el que significa que té unes cèl·lules urticants en els seus tentacles, que utilitza com a defensa o per caçar. 

Solen viure lluny de la costa, a mar obert, en grans grups, i pugen a la superfície per alimentar-se bàsicament de plàncton i petits peixos, alimentació que comparteixen amb altres espècies que estan veient reduïda la seva presència a causa de l’excés d’activitat humana que té lloc sobre el Mare Nostrum.

La conseqüència del debilitament de la flora marina, la reducció de competència en la lluita per alimentar-se, juntament amb la pràctica desaparició d’algun dels seus depredadors, com la tortuga marina, són altres factors que influeixen en l’increment de la població de meduses.

Els nouvinguts al Mediterrani

I és que els canvis que està experimentant el Mediterrani també són causats per l’enorme pressió a la qual està sotmès, com la sobrepesca, la contaminació, el comerç marítim i el desenvolupament costaner. Concretament, el trànsit marítim que té lloc al canal de Suez i l’Estret de Gibraltar, juntament amb la pesca massiva, han col·laborat en l’arribada de noves espècies de fauna.

S’han localitzat fins a 1.000 espècies invasores, que han anat desplaçant les autòctones fins al punt que la població de mol·luscs, per exemple, s’ha reduït un 90%, de manera que tot l’ecosistema del Mediterrani s’està veient alterat.

En el cas de les meduses, apareixen a la costa arrossegades per corrents superficials, sobretot a l’estiu amb l’augment de temperatura, i ja no poden tornar a mar obert. Són éssers que viuen arreu del món i dels quals hi ha diferents espècies, però en les costes mediterrànies és on podem veure una major presència d’aquest animal, per la calidesa de les seves aigües.

Aquest tema és un clar exemple de desequilibri ecològic en l’àmbit mundial, causat per l’ésser humà: tenint abundància en menjar, una temperatura adequada i menys enemics naturals, el creixement de la població de meduses és imparable, si no aconseguim revertir la situació.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L'economia depèn de la biodiversitat

7min lectura

Ho sabies?

Sostenibilitat

Innovate4Climate

4min lectura

Cita mundial contra el canvi climàtic a Barcelona

Al llarg de l’any 2019, 931 milions de tones d’aliments van anar a parar a les escombraries. 11Onze us vol donar uns consells per treure profit del menjar que cuinem a casa, sempre pensant en el fet que, a banda que sigui cuinat a qualsevol lloc del món, l’important és aprendre a cuinar aprofitant cada un dels ingredients. 

 

Tots som conscients de la quantitat de menjar que va a parar a les escombraries, ja sigui al mateix punt de venda dels productes, als restaurants o a casa nostra.  Segons l’informe de malbaratament d’aliments que ha fet aquest 2021 el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), juntament amb WRAP, es calcula que, durant l’any 2019, es van desaprofitar 931 milions de tones d’aliments a tot el món. L’informe també recull que l’11% del malbaratament prové de les llars, i que, a escala mundial, a cada llar es llencen 74 kg de menjar al llarg de l’any. Amb aquesta quantitat de menjar que acaba a les escombraries de totes les llars del món, a 11Onze volem donar uns consells sobre com treure profit de les restes de menjar que tenim a casa. 

Cada any, a cada llar del món es llencen més de 70 kg de menjar a les escombraries

 

Hi ha milers de receptes amb tota mena d’ingredients, gràcies a les quals, amb una mica d’imaginació, podem aprofitar les restes de cada plat cuinat amb uns consells que s’adapten a tota mena de cuines, perquè cada país té la seva gastronomia, però hem de saber treure profit de les restes de cada recepta.

Si el plat que cuinem és de carn o de peix, ens serà útil qualsevol recepta per fer unes bones empanades, unes croquetes o fins i tot unes albergínies o pebrots farcits. Si cuinem patates, i en sobren, podem aprofitar-les per fer una truita, una ensaladilla russa o, per exemple, un estofat. També és encertat, quan cuinem arròs, si en fem més del compte, que el deixem apartat sense la salsa o els ingredients que hi vulguem posar, per poder-lo aprofitar per a altres receptes. 

El pa, perquè se’ns conservi millor, com ja feien les nostres àvies, és bo mantenir-lo tapat amb un drap un punt humit: d’aquesta manera, no s’assecarà tan aviat. Tot i això, si s’asseca, es pot aprofitar per fer-ne sopes, torrar-lo o acompanyar-hi amanides. 

També ens serà molt útil, si a casa tenim ous a punt de caducar, bullir-los i aprofitar-los també per a sopes o amanides, o barrejar-los amb receptes de carn o de peix. 

I, sobretot, no oblidem treure profit de la fruita que està a punt de fer-se malbé: la podem aprofitar per fer macedònies, batuts, melmelades, o bé pastissos. En conclusió: l’important és reduir la quantitat de menjar que acabem llençant a les escombraries. 

Llei contra el malbaratament alimentari

 

El volum del malbaratament alimentari al món és tan gran i tan preocupant que els governs han hagut de promoure lleis per frenar-lo. I, en aquest sentit, a Catalunya, el passat 2020 es va aprovar la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. A part, existeixen diferents aplicacions mòbils on els supermercats i els restaurants venen el menjar sobrant del dia a preus molt reduïts, com ara, l’aplicació Too Good To Go.

Queda molta feina per fer perquè el menjar no acabi a les escombraries de tots els pobles i ciutats del planeta. A 11Onze hem volgut posar el nostre petit granet de sorra amb aquests consells, tot desitjant que en un futur ben proper, tots actuem amb major consciència i responsabilitat davant del malbaratament d’aliments.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Les compres de proximitat

4min lectura

Una aposta per l'economia sostenible i saludable

Economia

Productes de proximitat

7min lectura

Opció preferent dels catalans arran de la pandèmia

El turisme sostenible o ecoturisme és el sector turístic amb més creixement mundial i es basa en la preservació d’espais naturals i el desenvolupament sostenible de les comunitats. Els avantatges són múltiples, però estem disposats a pagar més per contribuir-hi?

 

“Catalunya és un referent en ecoturisme”, les paraules d’Héctor Ceballos-Lascurain, pare de l’ecoturisme, descriuen l’escenari complex, però optimista, que viu aquest sector a Catalunya. Si es du a terme correctament, els beneficis que pot comportar són múltiples i transversals, començant per trencar amb l’estacionalitat i la descentralització turística. 

  • Apostar per la sostenibilitat en cada acció

El primer que cal tenir clar és que qualsevol decisió és susceptible de ser sostenible, des d’escollir un restaurant de quilòmetre zero, prioritzar una cervesa local, anar a comprar al mercat del poble d’estiueig en comptes de grans multinacionals, comprar roba de bany en empreses locals o fins i tot escollir les colònies dels fills, amb propostes com les Ecocolònies de la Fundació Pere Tarrés.

Si desgranem les activitats que duem a terme en períodes vacacionals, trobem que totes tenen una alternativa sostenible. Dur-ho a terme, encara que sigui amb petites accions, pot tenir un gran impacte.

  • Estem disposats a pagar més per propostes sostenibles?

Gerard Bofill, propietari de Can Buch ECOTurisme, ho té clar: “Seguríssim. Evidentment de forma proporcionada, però la gent té ganes d’experiències autèntiques i naturals”. Les xifres avalen les seves paraules, i ja l’any 2017, l’any internacional del turisme, un estudi de FITUR apuntava que el 83% dels turistes estaven disposats a pagar més per un hotel sostenible, especialment el públic més jove. 

Una tendència que s’emmarca en un canvi de consum generalitzat. A Espanya, la despesa anual per càpita en productes ecològics és de 46,6 €, un 10% més que l’any anterior. La tendència és clara, però segueix lluny de països com Dinamarca o Suïssa, on aquesta xifra ascendeix als 312 €.

En l’àmbit mundial, la puixança d’aquesta mena de turisme ha provocat la creació de la Global Ecotourism Network, amb l’objectiu d’impulsar un turisme sostenible que uneixi comunitats. En els anys vinents l’ecoturisme passarà de moure 181 bilions de dòlars el 2019 a gairebé 334 bilions el 2027, segons una previsió de Allied Market Research.

  • La pandèmia impulsa l’ecoturisme a Catalunya

En els darrers mesos, l’ecoturisme ha augmentat a Catalunya a causa de la pandèmia i les restriccions de mobilitat. En el moment en què van poder obrir, molts allotjaments com Can Buch van notar “molta més demanda i inquietud per viatjar dins del nostre territori, per tornar a entorns rurals”.

I si augmenta la inquietud per conèixer el nostre entorn, creix també l’interès a preservar-lo. Com ha passat al Parc Natural del Delta de l’Ebre, un espai protegit des de 1983 i on s’ha aconseguit crear propostes turístiques de tota mena amb un objectiu comú: preservar el territori i la seva biodiversitat i apostar per la sensibilització ambiental.

Les propostes a Catalunya són múltiples, i un altre exemple són les vies verdes, els itineraris per ciclistes i senderistes que recorren antigues vies de tren. Un exemple que sostenibilitat i economia no estan renyits.

  • La petjada positiva de l’ecoturisme

L’impacte del turisme en les economies és tan fort que s’inclou en els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, recollits a l’Agenda 2030. Desenvolupament empresarial, sistema energètic sostenible, donar valor a activitats com l’agricultura o afavorir la diversitat entre territoris. Si es desenvolupa de forma conscient, pot contribuir en el desenvolupament sostenible de molts sectors.

Per Bofill, apostar per aquestes experiències pot servir per “generar corrents ideològics que facin que a poc a poc la gent prengui consciència que les coses es poden fer sempre amb una visió diferent”. Noves formes de turisme comportaran, sens dubte, nous resultats. 

Apostar per l’ecoturisme, per tant, pot suposar en alguns casos pagar més per allotjaments, per aliments o per roba, però és una despesa que es reverteix en la societat d’alguna manera o altra. I tu, estàs disposat a pagar per contribuir-hi?

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Economia i biodiversitat

7min lectura

Sabies que l'economia depèn de la biodiversitat?

Comunitat

Compres de proximitat

4min lectura

Una aposta per l'economia sostenible i saludable

Comunitat

Vacances dels catalans

3min lectura

Com seran les vacances d'estiu



El seu disseny és atractiu, innovador i funcional. Però si l’ampolla Closca no fos tan maca, segurament també l’escolliries pels valors de la seva marca.

 

Closca és una empresa valenciana emergent que, impulsada per la sostenibilitat i el respecte al medi ambient, ha creat dos productes icònics d’èxit: el Closca Helmet, un casc lleuger i segur, que es pot plegar; i la Closca Bottle, d’acer inoxidable i tèrmica, per endur-nos aigua a tot arreu. La seva última creació és la Closca Mask, un cuidat disseny per protegir-nos.

Aquesta inspiració pel canvi en la manera de produir, afrontant el desafiament de ser respectuosos amb la natura, va portar Closca a ser l’única empresa de l’Estat espanyol escollida per Richard Branson, filantrop i fundador de Virgin, per ser present el passat 2019 en la trobada Finding my virginity, orientada a buscar líders per les empreses del futur.

El seu fundador i director executiu, Carlos Ferrando, defineix l’enfocament de la companyia com: “inspirar el canvi d’actitud i ajudar a resoldre els grans desafiaments actuals, mitjançant el disseny i la innovació”. Un disseny de qualitat que ha obtingut premis com el RedDot Design Award pel Closca Helmet i la Closca Bottle.

  • Closca Bottle, beure aigua pensant en el futur

Fabricada en acer inoxidable, els seus materials estan absolutament lliures dels components tòxics invisibles del plàstic, com el bisfenol A (BPA) i els ftalats, amb un resultat saludable per les persones i bo pel medi ambient. No afegeix sabors estranys a l’aigua i la seva capacitat tèrmica permet mantenir el seu contingut fred durant 24 hores i 12 hores calent. A més, una innovadora solapa de silicona permet enganxar-la allà on sigui per portar-la més còmodament.

Però la innovació va més enllà del seu disseny, amb el llançament de la Closca Water App: l’ampolla inclou una connexió NFC que et permet trobar el punt més proper on podràs reomplir-la d’aigua, gràcies als acords als quals ha arribat Closca amb molts establiments.

  • Sinergies per avançar i canviar actituds

Hidrosalud és, per exemple, una de les empreses amb què Closca ha decidit unir les seves forces, amb l’ambiciós objectiu d’engegar accions que permetin acabar amb la contaminació plàstica. Hidrosalud és fabricant i distribuïdor de purificadors i dispensadors d’aigua, amb un compromís pel subministrament d’aigua km zero, l’eliminació dels plàstics i de la contaminació.

Aquestes dues companyies unides, i a través de la Closca Water App, ens permeten fer el monitoratge de tot el plàstic que estalvies cada cop que omples la teva ampolla i ens conviden a formar part del moviment #MyLastPlasticBottle.

El mateix esperit els porta a l’aposta per la mobilitat sostenible i a la col·laboració amb els millors fabricants de bicicletes elèctriques, com ara Angell Bike, que ha escollit el Closca Helmet i la Closca Bottle com els millors complements per als seus vehicles e-bike, els més lleugers del mercat. La idea de fons d’aquesta col·laboració: el compromís amb el nostre planeta.

11Onze també ha escollit Closca per al disseny de les seves ampolles corporatives, atreta per aquest mateix propòsit de crear una comunitat que posi en acció les millors idees. Projectes innovadors que canviïn les coses, com eliminar el plàstic dels nostres usos quotidians i estalviar milers de tones de CO₂ en emissions.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Economia i biodiversitat

7min lectura

L'economia depèn de la biodiversitat

Sostenibilitat

Dia mundial del reciclatge

2min lectura

La petjada que marca el futur

Comunitat

Compres de proximitat

4min lectura

Una aposta per una economia sostenible i saludable



Les zones de baixes emissions (ZBE) s’instauraven de forma permanent a Catalunya l’any 2020 amb un objectiu clar: reduir la contaminació. S’establia així el sistema de distintius ambientals que et permet circular, o no, segons la contaminació que genera el teu vehicle.

 

Des del passat mes de setembre, i amb retard a causa de la pandèmia, només poden circular per la ZBE els vehicles amb distintiu ambiental. Una restricció limitada de dilluns a divendres de 7 del matí a 8 del vespre i que pot comportar sancions per aquells vehicles que no ho compleixin. Repassem tot el que cal saber sobre els distintius ambientals i la seva aplicació.

  • És obligatori portar el distintiu?

La normativa diu que no és obligatori portar el distintiu col·locat al parabrisa, per tant no està subjecte a multa, tot i que és altament recomanable per facilitar la feina de control per part de la policia. En cas de no tenir el distintiu, haurem d’acreditar que el vehicle pot circular amb la documentació del cotxe.

Sí que ens podran multar, però, si el nostre vehicle no està autoritzat per circular per aquesta zona en els dies i hores especificats.

Així doncs, no hi ha un termini que ens obligui a portar l’adhesiu enganxat i visible en el nostre vehicle, però sí que existeixen moratòries que afecten vehicles professionals i camions. Els conductors de furgonetes han pogut circular sense distintiu fins a l’1 d’abril de 2021, els camions encara ho poden fer fins a l’1 de gener de 2022, i en el cas d’autobusos i autocars la moratòria els finalitza l’1 de juliol de 2022.

  • Hi ha excepcions?

Existeixen autoritzacions per circular encara que el nostre distintiu digui el contrari. Se’n poden demanar fins a deu a l’any i tenen un cost de 2€ (excepte per rendes baixes). Tot i això, quedaran revocades en cas d’haver-hi un episodi de contaminació. 

També s’apliquen excepcions a serveis especials o essencials i a persones amb mobilitat reduïda o amb baixos ingressos, sempre amb prèvia justificació.

  • Quin distintiu em pertoca?

Des de la Direcció General de Trànsit s’han creat quatre distintius, classificats segons el combustible, el seu nivell d’emissions i l’any de matriculació: el de Zero emissions, l’ECO, el C (verd), o el B (groc). Tots aquests seran els que podran circular sense restriccions per la ZBE.  Quedaran fora, per tant, els vehicles de gasolina i anteriors al 2000, o anteriors al 2006 en cas de dièsel.

En cas que no us hagi arribat el distintiu a casa de forma gratuïta, s’ha de recórrer a Correus. Només en algunes oficines ens el podran donar al moment, si no haurem de fer la petició, sigui personalment o a través del web, i esperar entre tres i cinc dies, amb previ pagament de 5 €.

  • Ja està en vigor la normativa?

La ZBE va entrar en vigor el gener de 2020 per tal de restringir la circulació de vehicles dins de la ciutat, concretament a l’àrea delimitada per la ronda de Dalt i la Ronda Litoral, el que implica que també queda afectat l’Hospitalet de Llobregat, i la part d’Esplugues, Cornellà i Sant Adrià del Besòs que queden dins de l’àrea de les rondes. 

La limitació és permanent en els dies laborables entre les 7:00 h i les 20:00 h, i cal estar alerta perquè es pot ampliar en episodis de contaminació, una circumstància que també pot suposar una limitació extra per a circular en aquesta zona.

 

En resum, no ens poden multar per no dur el distintiu enganxat al parabrisa, però sí que ho poden fer si circulem per una zona no autoritzada pel nostre vehicle sense autorització. Per tant, conèixer la normativa i complir-la és obligatori per a tothom. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Nova tarifa elèctrica

4min lectura

Com t'afecta?

Sostenibilitat

Innovate4Climate

4min lectura

Cita mundial contra el canvi climàtic a Barcelona

Economia

Líder en innovació

5min lectura

Catalunya, líder en empreses innovadores



Desplaçar-se per la ciutat amb un vehicle des de fa temps és un mal de cap, sobretot si es va amb cotxe. El gran nombre d’automòbils circulant pels carrers de l’urbs fa que es perdin un munt d’hores en els trajectes, que aquests ens costin un munt de diners -combustible, aparcament…- i que la salut en surti perjudicada per la contaminació que es genera.

 

Els darrers anys, però, l’evolució del transport urbà ha portat un nou concepte: la micromobilitat. Als carrers cada vegada estan més plens de persones que es desplacen en un mitjà de transport lleuger, de petites dimensions i proveït d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor: ciclomotors, patinets i bicicletes. Generalment, aquests vehicles són conduïts per una sola persona (els anomenats vehicles de mobilitat personal, VMP) amb els quals es recorren distàncies curtes (màxim 8 quilòmetres) fins al lloc de destinació o bé fins a una parada de transport públic.

 

Al canal del European Institute of Innovation and Technology (EIT), de la UE, ens expliquen tot el que cal saber sobre Micromobilitat.

Els vehicles poden ser propis, o, poden ser compartits. A les grans ciutats, diferents empreses han posat en funcionament aplicacions de mòbil que permeten localitzar un vehicle de dues rodes, desbloquejar-lo, fer-lo servir i pagar el servei sense problemes.  En poc temps s’han creat empreses que ofereixen vehicles compartits i  ho fan a través d’aplicacions de mòbils. Si bé la pandèmia de la Covid-19 n’ha frenat l’expansió, sobretot a causa del confinament total, moltes empreses no han deixat de banda l’oportunitat de negoci que els ofereix el canvi de paradigma en mobilitat. Com a exemple, l’any 2020, SEAT, va llançar el seu software de vehicle compartit i ho va fer a través de la seva filial Seat Mó.  Altres operadores que podem trobar a les ciutats són Cityscoot, Cooltra, Acciona, Tucycle, Yego, etc.

  • Avantatges de la micromobilitat

Els beneficis de la micromobilitat són evidents, tant pel seu impacte positiu en nivells de congestió com per la contaminació atmosfèrica, reptes als que moltes grans ciutats del món han de fer front. 

Segons un estudi de la consultora global McKinsey, al voltant del 60% dels viatges en automòbil a la Unió Europea, la Xina i els EUA tenen un recorregut inferior a vuit quilòmetres.  La micromobilitat podria abastar teòricament tots aquests viatges i podria fer-se càrrec d’entre el 8% i el 15% del seu mercat. De tota manera contempla que hi ha restriccions que dificulten la seva expansió relacionades amb la dificultat de transportar mercaderies, l’edat dels usuaris o el clima de les diferents zones. 

  • Regulació

Però no tot són avantatges amb l’ús dels VMP. Si encara continua ben viu el debat sobre la difícil convivència a l’espai públic entre les bicicletes, els cotxes i els vianants, l’entrada dels vehicles de mobilitat personal ha afegit un nou perill per a la seguretat en sumar una nova categoria d’usuaris vulnerables de la via pública, especialment pel que fa als patinets que s’utilitzen indiscriminadament a les calçades i voreres, posant-se ells mateixos i els vianants en perill. Aquest és un exemple més de com les ciutats han de replantejar-se l’organització de l’espai públic per a donar cabuda a les noves formes de mobilitat intel·ligent.

És en aquest sentit que el 2 de gener de 2021 va entrar en vigor la normativa dictada per la Direcció General de Trànsit sobre l’ús de patinets i VMP (amb una o més rodes i d’una única plaça) la qual els defineix i considera com vehicles amb caràcter general, per la qual cosa estan obligats a complir les normes de circulació, com fan els cotxes o les motos (alcohol, drogues, ús de mòbils, ús d’auriculars, etc.). Aquesta normativa exclou els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. La normativa diu que els patinets han de circular entre 6 i 25 km/h i mai ho poden fer a les voreres, en vies interurbanes, travessies, autopistes, autovies o túnels urbans.

D’altra banda, la DGT està elaborant un manual en el qual s’indicaran les característiques tècniques que han de complir aquests vehicles, base per poder tenir el certificat de circulació que serà obligatori dos anys després des que es publiqui la citada resolució. Aquesta és una primera regularització de les noves formes de mobilitat, ja que per al futur, la DGT té previst redactar una nova normativa que reguli més aspectes, com ara l’edat per a conduir-los, l’ús de casc o armilles reflectores, etc. De moment, és decisió de cada ajuntament regular l’ús del casc o elements de protecció, o la normativa d’aparcament.

La micromobilitat ha arribat i sembla que es postula com una alternativa real als vehicles de quatre rodes. Tenint en compte que es preveu que el 2030 un 60% de la població mundial viurà en megaciutats (ciutats de més de 10 milions d’habitants) i  que es passarà de les 30 actuals a les 40, els beneficis i avantatges que presenten els vehicles de mobilitat individual, sens dubte, faran que les ciutats siguin llocs més saludables, més transitables i més amables per a viure-hi.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Economia sostenible

6min lectura

¿Què es?

Sostenibilitat

Arquitecte Alfredo Acosta

5min lectura

Natura protagonista ... reconnexió amb ella

Sostenibilitat

Disseny d'interiors

5min lectura

Pisos petits i sostenibles



Els nous estils de vida a la ciutat, demanen reurbanització. Amb això, millorem els nuclis urbans, i treballem en la recuperació dels barris. Concretament, l’emergència sanitària d’aquest passat 2020, ha fet veure la necessitat de fer créixer les ciutats de manera més sostenible.

 

El passat 2020 va ser un any de revolució obligatòria per a milers de sectors, i la reurbanització de les ciutats no en va quedar pas al marge. Amb la mobilitat, l’economia i la vida social de tot el món aturades, la demanda d’una actuació quant a la sostenibilitat de les ciutats es va fer més que visible. L’actualitat ens obliga a tots a accelerar la implantació de plans com el pla d’actuació per integrar la sostenibilitat i la salut a les ciutats, del servei de Plans i Programes de la Generalitat de Catalunya, aprovat fa tres anys i que propugnava el concepte de ciutats amigues i saludables.

 

 

Les ciutats en general segueixen essent els llocs del planeta amb els índexs més alts de contaminació atmosfèrica, el que les responsabilitza de milers de defuncions. A gran part de les ciutats de Catalunya, durant el confinament, aquesta mortalitat crònica lligada a la contaminació ambiental va arribar a mínims històrics. D’altra banda, el confinament va posar en evidència les limitacions de les ciutats per poder fer esport i sortir a passejar, i va fer veure amb claredat la necessitat i la urgència de redissenyar urbanísticament les ciutats per a millorar la salut de les persones. 

El confinament redueix la contaminació

La pandèmia ens ha obert els ulls i ha fet veure de primera mà la necessitat de reurbanitzar les grans urbs. I això és el que pretén fer el Servei de Plans i Programes, amb la seva primera eina entre mans, com és l’Institut de Salut Global, l’ISGlobal. Com a curiositat, Barcelona és de les primeres a la llista d’un estudi del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), sobre les ciutats del món més contaminades. Tot i això, el confinament va fer baixar la contaminació a Catalunya fins a mínims històrics.

Consells per a ciutats sostenibles

Però encara hi som a temps, i és així com ISGlobal ens dona cinc consells per aconseguir ciutats més sostenibles. Com a punt de partida es recomana millorar la qualitat de l’aire, assumpte considerat prioritari per a governs, ajuntaments i planificadors urbans. Segons ISGlobal, 7 de cada 10 persones viuran en entorns urbans d’aquí a trenta anys. El segon punt és el soroll, com explica  ISGlobal, 13 milions de persones  a Europa pateixen trastorns de son per culpa del soroll, que provoca el 36% dels problemes de salut causats per una mala planificació urbana. Entenem que cal reduir el soroll a les ciutats amb la disminució de la velocitat, o també promocionant zones silencioses com ara espais verds. El tercer punt són els espais naturals, cal una ciutat amb més espais verds per beneficiar la salut de les persones, i sobretot, quan sabem que els estudis relacionen els espais naturals amb la millora de capacitat d’atenció dels infants. Els espais verds redueixen l’estrès, donen més esperança de vida i milloren el nostre estat de salut general. Com a quart punt, tenim l’activitat física; i és així com fer créixer els nostres nivells d’activitat física ha d’estar integrat a la necessitat d’un bon disseny de les ciutats, atès que el sedentarisme és un greu problema de salut a escala mundial que cal reduir. L’últim punt a millorar és la temperatura. A les grans ciutats puja de mitjana entre dos i quatre graus durant el dia i uns deu graus de temperatura de nit, el que provoca parts prematurs, mortalitat i accidents de trànsit i laborals. 

Sense dubte cal reurbanitzar les ciutats, i cal fer-ho pensant en la millora de la salut de les persones i no en la millora econòmica, redissenyant cada racó de cada ciutat i de cada barri per poder trobar en un futur no gaire llunyà, temps per estar-nos-hi i poder gaudir de cada racó. I ara mateix, ja no és una necessitat sinó una urgència sobre la qual cal actuar sense perdre-hi ni un segon més.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t’ha agradat aquest article, et recomanem:

Sostenibilitat

Innovate4Climate

4min lectura

Cita mundial contra el canvi climàtic a Barcelona