Per què els bancs no volen dipòsits?

Ara mateix tenir diners al compte corrent s’ha convertit en un problema, un problema pels bancs i un problema pels usuaris dels bancs. El nivell de comissions bancàries suportades pels diners guardats als comptes corrents és desmesurat. Ens estan cobrant per tenir els diners dipositats i l’única manera d’estalviar-nos aquesta comissió és invertir en algun dels seus productes financers: un fons d’inversió, un producte per la jubilació… Això està passant a la majoria de bancs d’arreu d’Europa. Tornarem a guardar els diners sota la rajola o el matalàs?

 

Per què els bancs cobren pels dipòsits

La resposta és perquè els tipus d’interès negatius estan perjudicant el compte de resultats dels bancs. Per tant, que els clients dipositin els seus diners al banc genera un cost i cap benefici. 

Suposem que dipositem 10.000 € al nostre compte corrent al banc. Aquests diners, el banc els ha de guardar i tenir-los disponibles per quan en vulguem disposar. Si hi ha 100 persones que totes hi dipositen 10.000 €, el banc tindrà a les seves mans 1.000.000 €. Amb aquesta quantitat de diners el banc pot fer dues coses: o prestar-los, o mantenir-los en efectiu. Prestar-los comporta un risc i mantenir-los en efectiu comporta una sèrie de costos, ja sigui per la necessitat de comptar amb un emmagatzematge d’alta seguretat o per l’opció de fer un dipòsit al Banc Central Europeu.

Per què els dipòsits al BCE tenen un cost

El dipòsit al Banc Central Europeu té un cost de -0,50% per les entitats bancàries. Això vol dir que, per dipositar el milió d’euros de l’exemple, l’entitat financera hauria de pagar aproximadament uns 5.000 € de cost.

L’objectiu del Banc Central Europeu mantenint els interessos negatius és empènyer les institucions financeres a incrementar els préstecs a empreses i consumidors i, d’aquesta manera, reactivar l’economia del consum. Així mateix, el Banc Central Europeu ha optat per penalitzar l’estalvi amb l’objectiu que els diners es moguin, s’inverteixin i es gastin. La idea és dinamitzar l’economia i pal·liar les magres perspectives macroeconòmiques del continent.

Ara bé, a causa de la incidència de la COVID-19, els estalvis de les famílies han augmentat i, per tant, hi ha hagut un augment de la liquiditat, i el valor dels dipòsits ha anat en augment. Així doncs, a causa dels interessos negatius, els bancs han hagut de pagar grans quantitats de diners per dipositar tota aquesta liquiditat al Banc Central Europeu. 

Com que els bancs obtenen rendibilitats negatives per la liquiditat, ja no volen captar més diners i han deixat d’oferir dipòsits a termini fix i remuneració en els seus comptes. Lluny del nostre abast queda el record financer de l’any 2008, quan l’Euríbor estava per sobre del 5% i existien dipòsits que et bonificaven amb un 10% o un 11% TAE a un mes. O d’altres, que donaven un 7,5% TAE en tres mesos; o dipòsits al 5% o 6% al mig i llarg termini. Si algun dia tornem a tenir dipòsits d’aquest tipus, serà perquè l’Euríbor haurà tornat a pujar.

Tornen la rajola o el matalàs?

Ara bé, la solució tampoc és guardar els diners dins el matalàs o sota la rajola, ja que la pèrdua del valor dels diners, a causa de la inflació, també ens fa minvar el poder adquisitiu. Ara mateix, la solució a tot aquest garbuix és una equació bastant complicada sobre què és el que vull fer amb els diners estalviats, quant de temps els vull tenir aturats, etc. Aquestes i d’altres qüestions ens poden orientar sobre què hi podem fer. Però això ja són figues d’un altre paner.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Finançament alternatiu als bancs

4min lectura

Com trobar-lo

Economia

Les fintech

4min lectura

El futur de la banca és ara

Des del 10 d’abril de 2021 estan disponibles les ajudes del Pla MOVES III (o Pla Moves 2021), que s’estendrà fins a l’any 2023. Aquest pla d’ajuda a la compra de vehicles electrificats compta amb un pressupost inicial de 400 milions d’euros, ampliables fins a 800 milions, si la demanda ho justifica.

 

El pressupost de les ajudes es dividirà per comunitats autònomes, en funció de la seva població. Tenint això en compte, Andalusia seria la més beneficiada amb 71,35 M€; seguida de Catalunya, amb 65,79 M€; Comunitat de Madrid, amb 57,15 M€; i Comunitat Valenciana, amb 42,63 M€. Això sí; no és possible presentar sol·licituds fins que les comunitats autònomes activin els seus plans

Hi ha dos tipus d’ajuda:

  • Per a la compra de vehicles elèctrics i híbrids endollables.
  • Per a la instal·lació i desenvolupament de punts de recàrrega a tot el territori —segons la població, es pot obtenir fins al 80% del cost total de la instal·lació.

A més de turismes, també es dona suport a la compra de furgonetes, motos i quadricicles. Al contrari que amb el pla anterior, MOVES II, queden fora d’aquest pla actual camions i autobusos, cotxes de gas o bicicletes elèctriques.

Ajuts per a particulars

Per als turismes, les ajudes poden arribar fins als 7.000 €, sempre que, a canvi, es lliuri un cotxe per al desballestament amb una antiguitat superior als set anys.

Els tipus de vehicles que es poden beneficiar del Pla són: 

  • Turismes 100% elèctrics (EV o BEV) amb autonomia elèctrica superior a 90 quilòmetres. Per aquests, l’import màxim pot arribar als 7.000 €. Els requisits són:
    • Lliurar un cotxe amb més de set anys d’antiguitat per a desballestar. Altrament, l’import es redueix a 4.500 €.
    • L’import (sense IVA) de compra del nou cotxe elèctric no podrà superar els 45.000 €, o 53.000 € si és de 8 o 9 places.
    • Aquestes mateixes condicions s’apliquen a híbrids endollables (PHEV) amb més de 90 quilòmetres d’autonomia homologats (molt pocs els aconsegueixen)
  • Turismes híbrids endollables (PHEV) amb autonomia elèctrica d’entre 30 i 90 quilòmetres.
  • Turismes amb tecnologia de pila de combustible (FCV o FCHV). Els requisits són:
    • La subvenció màxima és de 5.000 €, a canvi d’un cotxe amb més de set anys d’antiguitat per a desballestar. Altrament, l’ajuda serà la meitat, 2.500 €.
    • El preu de compra no pot superar els 45.000 € (sense IVA).

 

Síntesi del Pla per a particulars, autònoms i administracions públiques

Els turismes i SUV són de la categoria M1. L’N1 inclou vehicles de mercaderies de pes inferior a 3,5 tones. Els L6e i L7e, quadricicles i els L3e, L4e i L5e són motocicletes i tricicles.

 

Síntesi del Pla per a PIMES

Síntesi del Pla per a grans empreses

Per tal d’evitar que les ciutats concentrin el gruix de les ajudes, el govern espanyol ofereix ajudes més grans a municipis amb menys de 5.000 habitants i als seus veïns. En aquests casos, és un 10% més del que s’indica a les taules superiors. Això sí, s’ha de mantenir l’empadronament en aquest mateix municipi durant alguns anys.

També s’estableix un increment del 10% de l’ajuda per a serveis de VTC, taxis i per a titulars amb discapacitat.

El govern espanyol espera que, amb aquestes ajudes, el 2023 hi hagi, almenys, 250.000 vehicles elèctrics en circulació. També un mínim de 100.000 punts de recàrrega (tant públics com privats).

En l’apartat econòmic, els càlculs governamentals preveuen que el Pla Moves III suposarà una aportació extra de 2.900 milions d’euros al PIB espanyol i que generi prop de 40.000 llocs de treball al llarg de tota la cadena de valor.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Circular sense distintiu ambiental

4min lectura

Fins quan puc?

Sostenibilitat

Micromobilitat

5min lectura

La nova mobilitat urbana

Finances

Nova tarifa elèctrica

4min lectura

Com t'afecta?



Cada any hi ha milions de persones arreu del món que pateixen els efectes de les estafes en línia. La digitalització ha accelerat aquest tipus de crim digital que cada vegada és més freqüent, però com podem prevenir i evitar els greus efectes que se’n deriven?

 

  • Estafes físiques o digitals: què les diferencia?

Les estafes han estat sempre presents en la vida diària de tots nosaltres. Qui no s’ha sentit estafat en descobrir que un producte no era el que esperava? O qui no s’ha vist amb la necessitat de vigilar bé les seves pertinences mentre mira un espectacle de carrer en llocs concorreguts com les Rambles de Barcelona? Les estafes en línia simplement són aquests esdeveniments però centrats en l’àmbit digital, que impliquen el robatori de la nostra identitat o dels nostres diners mitjançant diverses martingales, igual que en la vida real.

La raó fonamental per la qual estan en auge és que en el món presencial tenim molta més experiència en evitar-les, ho portem fent tota la vida, mentre que els fraus en línia són un esdeveniment nou per a la majoria de nosaltres i se’ns fan molt més feixucs d’evitar, especialment per a aquells que encara no estan del tot habituats a l’àmbit digital. Com ens en podem protegir?

  • La informació és poder

La paraula clau és prevenir. Ja ho diu la dita: val més prevenir que curar, frase que al món digital li va com l’anell al dit. A diferència del que passa en moltes estafes físiques, amb el frau en línia és molt difícil identificar a qui ho està duent a terme, sent per tant complicat perseguir-lo i fer que retorni allò que ha robat. Així doncs, la millor opció és prendre suficients precaucions perquè no passi.

Una de les més importants és controlar la informació que donem de nosaltres mateixos a la xarxa. I és que val la pena recordar que molts estafadors virtuals s’aprofiten de la informació que la gent hagi pogut deixar accessible al núvol per a intentar fer-los caure en un parany: per exemple, rebre un missatge d’una suposada empresa de missatgeria el dia que esperes un paquet pot ser l’escenari perfecte per fer-te clicar un missatge fals i caure a la trampa.

El millor que podem fer, doncs, és posar-los les coses difícils i no posar a internet detalls que no volem que la gent aliena a nosaltres sàpiga. Això pot suposar canviar la configuració de privacitat de les nostres xarxes socials, posant per exemple el perfil en privat, o restringint la informació que pot veure la gent que no tinguis agregada. 

A més, també hauríem de vigilar amb la informació que donem a terceres persones. Si en un correu, missatge o trucada ens demanen informació personal o una contrasenya, comprovar que realment l’emissor del missatge és qui diu ser: per exemple, comparant el remitent del correu electrònic amb el que figura a la pàgina web oficial de l’emissor.

  • Protegir el nostre compte per protegir-nos a nosaltres

L’altre aspecte que no hem de descuidar és el nivell de protecció dels nostres comptes, ja siguin els de les nostres xarxes socials, el del correu electrònic o el de l’aplicatiu del banc. És aconsellable tenir-hi una bona contrasenya, incloent-hi si pot ser números, lletres (en majúscula i minúscula) i algun caràcter especial, com ara un interrogant o unes cometes. 

És també recomanable activar l’autenticació en dos factors o passes en les pàgines en les quals puguem activar-la. És una funció de seguretat que activa dos processos d’identificació de l’usuari diferents en lloc d’un, així que una persona externa necessitaria haver robat molta més informació personal per a poder accedir al compte.

  • Protegir-nos sense obsessionar-nos

Cada vegada es produeixen més delictes en línia, però això no significa que ens hàgim d’obsessionar amb les mesures de seguretat. Tal com passa en la vida real, per molt que vigilem, a vegades és possible que t’atraquin igualment, i en l’àmbit digital passa el mateix: pots haver-te protegit a un alt nivell, però en qualsevol petit detall hi ha la possibilitat que una tercera persona ho vegi i se n’aprofiti.   

En definitiva, gaudir de les xarxes socials i navegar per internet sense perill és possible, i seguir aquests consells us servirà com a mesura de precaució. Això sí, cal recordar sempre que el risc existeix, i, per tant, no val la pena posar-nos paranoics en aquest sentit, ja que els resultats poden ser contraproduents. Tenir sentit comú, evitar totes aquelles pràctiques que creiem que no ens convenen i controlar la nostra privacitat seran claus en aquesta lluita contra el frau en línia.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Pagar en línia

5min lectura

És segur?

Economia

Euro digital

4min lectura

El final dels diners físics

Economia

Les fintech

4min lectura

El futur de la banca és ara



L’acceleració de la digitalització ha estat un dels reptes més importants per les pimes durant la pandèmia.Les dades diuen que un 70% de les empreses a Espanya s’han digitalitzat durant la pandèmia segons la consultora IPG. Això vol dir que 7 de cada 10 han obert una botiga en línia.

 

Si bé a moltes pimes ja fa anys que la digitalització els ronda pel cap i era un dels temes pendents, la pandèmia ha accelerat i ha fet que en temps rècord moltes empreses estiguin en línia i, gràcies a això, segurament no han hagut de tancar les portes.  Es considera pime una empresa de menys de 250 treballadors i la facturació de la qual no supera els 5 milions d’euros.

  • El cost de la digitalització 

Quan una pime cerca per internet la manera de digitalitzar-se, probablement li sortiran moltes ofertes i a preus molt econòmics d’empreses que es dediquen a aquest món. Fins i tot, podrà comprar un domini, cosa que li suposarà una despesa menor, ja que per 10 € a l’any se’n pot tenir un. També podrà trobar moltes pàgines que li facilitaran plantilles i, si ho acompanya amb imatges, podrà arribar a fer, tota sola, una pàgina web.

Però, com diu la dita: si ets confiter, fes confits.

Són molts els elements a tenir en compte a l’hora de fer un comerç electrònic. Depèn del negoci que es tingui, de si es disposa d’un catàleg extens, de si es treballa en l’àmbit internacional, o de si es tenen novetats constantment. El més aconsellable, a l’hora de digitalitzar el negoci,  és contractar una agència que ajudi a posar en marxa aquest gran projecte. Són moltes coses les que s’han de tenir presents, i disposar d’un bon e-commerce, que funcioni perfectament i que no tingui errors, serà la clau de l’èxit.

  • Coses a tenir en compte

Abans de posar en marxa una botiga en línia, s’ha de tenir en compte:

  1. Fer una anàlisi de la competència: navegar per internet (mirar webs i xarxes socials).
  2. Fer una anàlisi de la mateixa empresa: identificar el propi e-commerce. Decidir si es pot fer amb la gent interna de l’empresa o si es necessita ajuda externa, com és el cas d’una agència especialitzada en pàgines web. 
  3. Tenir en compte el temps estipulat necessari per a fer una pàgina web, ja que sempre pot sortir algun imprevist. Per això, cal que no es comuniqui la data de sortida del negoci a les xarxes fins que aquest no estigui assegurat al 100%.
  4. Un cop la pàgina web ja estigui en marxa, s’ha d’actualitzar constantment.
  5. S’ha de ser molt ràpid: quan un usuari pregunti sobre algun producte o servei, s’ha de contestar com més aviat millor perquè, si no, hi ha el risc que potser ho acabarà comprant en un altre lloc.

La pandèmia ha canviat els hàbits de consum, i també ha deixat clar que, si es vol mantenir el negoci, s’ha de tenir un lloc en línia perquè els possibles clients puguin trobar i veure el que s’ofereix.

Estem a l’era de l’omnicanalitat, i cal tenir la capacitat de satisfer tant un client que compra en la botiga física, com el que compra en línia, com el que ho fa a través d’una trucada o a través d’un correu electrònic, o, fins i tot, ho fa a través de les xarxes socials del negoci.

  • El passat 

Fa anys, era impensable pensar que una empresa, pel fet de tenir una pàgina web, podria aconseguir clients. Fins aleshores, la tècnica per aconseguir compradors, normalment era exclusivament mitjançant un equip comercial que, juntament amb una estratègia de màrqueting, feien el que s’anomena “porta freda”, és a dir, vendre el producte o servei des de zero. Aquesta tasca comercial, en moltes ocasions, podia durar setmanes o mesos. 

  • El present  

Avui dia, quan s’obre un negoci, encara que s’ofereixin serveis, cal tenir una pàgina web on els possibles clients puguin veure què s’ofereix, què s’ha fet, l’equip que forma l’empresa, i una cosa essencial, la filosofia d’empresa que es té (la missió i la visió). Amb només aquesta informació, el possible client pot fer-se una idea de qui s’és.

Aparentment, pot semblar molt més fàcil arribar al client a través d’una pàgina web que fent-ho amb un equip comercial, però no és ben bé així. Tot no és tenir una pàgina web. Les xarxes socials són una altra eina que s’ha de tenir molt present en la societat d’avui dia que està permanentment connectada.Durant la pandèmia, les empreses han hagut de digitalitzar els seus negocis. Aquesta ha estat l’única manera d’obtenir ingressos. Les dades ens diuen que 7 de cada 10 empreses que abans del confinament no tenien un e-commerce  han hagut de pujar al carro de la digitalització si no volien tancar el negoci. El sector de l’alimentació, la moda, l’electrònica, la bellesa i els productes de la llar són els que més s’han pogut beneficiar d’haver fet aquest pas.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Digital banking

6min lectura

com la digitalització dels serveis bancaris està canviant la societat

Economia

Catalunya líder

5min lectura

líder en empreses innovadores

Economia

Èxit empresarial

6min lectura

compartir responsabilitats



La pandèmia de Covid-19 ha fet molt mal a les empreses catalanes. Per acabar-ho d’adobar, les que més han rebut, han estat les empreses més petites. Les que no han hagut de tancar, han sofert una davallada de vendes important i, en molts casos, s’han vist obligades a incloure treballadors en un ERTO o, fins i tot, a acomiadar-ne. Aquest primer trimestre de 2021, però, s’albira una certa recuperació en l’activitat econòmica.

 

Segons l’Idescat, l’1 de gener de 2020 estaven establertes a Catalunya un total de 637.772 empreses (exclou la producció agrària, pesquera, i els serveis domèstics). 

Si considerem només el criteri de nombre d’assalariats, la suma d’autònoms (empreses sense assalariats), microempreses (menys de 10 treballadors) i petites empreses (menys de 50 treballadors) és de 629.332, més del 98% de tot el teixit empresarial català. De fet, només la suma d’autònoms i microempreses ja supera el 94% del total a Catalunya.  

  • Com més petita l’empresa, més ha “rebut”

La mida de les empreses ha resultat estar fortament relacionada amb el seu grau de vulnerabilitat davant la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia. 

A finals de febrer d’enguany, a l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’activitat empresarial (EBAE), es llegia que les petites empreses van ser les que van patir amb major intensitat els efectes de la crisi durant el 2020, atès que van perdre, de mitjana, el 19% de la seva facturació, quan les grans només la van reduir un 12,4%.

La caiguda de les vendes se suavitzava a mesura que creixia la mida de l’empresa. Aquesta mateixa tendència s’ha observat en l’ocupació efectiva -una vegada descomptats els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO)-. 

  • Tots els sectors n’han estat més o menys afectats

A Catalunya, el 74% del PIB correspon al sector serveis, una activitat econòmica fortament depenent del turisme. Així, el president del Gremi de Restauradors de Barcelona, Roger Pallarols -tot i que sense dades precises encara-, creu que a Catalunya la proporció de negocis que han tancat per no tornar a obrir mai més pot arribar al 25%

Altres sectors, com el comerç i la indústria, també han sofert un impacte rellevant. Segons l’estudi de PIMEC, Evolució de la pime industrial catalana el 2020 i perspectives per al 2021, el 54% de les pimes industrials catalanes han tancat l’any de la COVID-19 amb resultats per sota dels assolits el 2019. Fins a un 29% han destruït ocupació, mentre que només el 22% ha augmentat la plantilla.

Aquesta forta relació entre la “salut” de les empreses i els nivells d’ocupació, acaba tenint un impacte directe en el benestar de les persones.

  • Les perspectives: un bri d’esperança

Aquests primers mesos del 2021 comencen, però, a enviar-nos un missatge d’esperança. 

Segons dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya en el seu Butlletí de conjuntura laboral i sectors productius. 1r trim. 2021, el 1r trimestre de 2021 s’està produint una recuperació notable de l’activitat econòmica i això es reflecteix en l’evolució del mercat laboral. El mes de maig de 2021 mostra un descens de l’atur registrat en -3,1%. El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social ha pujat +1,1%, respecte del mes anterior, i la contractació ha crescut un 11%

Un altre motiu d’esperança es pot trobar al primer Scanner Startups Ecosystem, elaborat per Barcelona Tech City i Closa Investment Bankers, a partir de les operacions tancades el 2020. En ell s’assenyala que l’any passat les tecnològiques espanyoles van fregar els 2.100 M€ en finançament, un increment del 4,3% -malgrat que el PIB d’Espanya va retrocedir l’11% per l’impacte de la covid-19- i que en els primers quatre mesos del 2021 el sector ja ha recaptat prop de 1.800 M€, gairebé tant com en tot l’any passat. Un 41% dels enquestats manifesta que ha incrementat la plantilla en l’últim any, respecte al 31%, que l’ha retallada. L’estudi torna a confirmar que Barcelona és el focus de la inversió en empreses emergents a l’Estat. 

Una altra dada positiva és que la digitalització de les empreses -que fins a la pandèmia podia ser més o menys opcional-, s’ha tornat gairebé obligatòria. La M. Rosa Agustí, presidenta de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), ho explica així: “la pandèmia ha provocat que un 90% de les empreses gironines gestionades per dones s’hagin digitalitzat i venguin a través d’internet”.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Dones economistes

4min lectura

Que no trobaràs als llibres d'història

Economia

Repartir fons europeus

3min lectura

Com es repartiran ajudes destinades a la recuperació del nostre teixit empresarial

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de productes ajustats a les seves necessitats i a la seva situació. Una xifra alarmant que alerta de la vulnerabilitat en què es troben molts consumidors arreu del món.

 

Anar al banc és sinònim de discursos complexos on mai saps del cert si t’estan venent un bon producte o simplement te n’estan explicant les característiques positives. La falta d’informació i de transparència afavoreix, en molts clients, la sensació de sentir-se enganyats. Segons l’estudi de Finance Watch, un 87% dels clients es troba en aquesta situació, i només el 13% restant contracta productes que comprèn i s’adapten als seus requeriments. A continuació us donarem les claus per reconèixer si esteu rebent l’assessorament adequat.

  • Primer pas: informar o assessorar

El primer que cal tenir clar quan parlem d’assessorament financer és que la normativa europea MIFID II (2017), creada per protegir a l’inversor, diferencia clarament les funcions d’informar i d’assessorar. 

Informar ho pot fer qualsevol treballador del banc, i consisteix a presentar al client informació dels productes de forma clara, precisa i detallada. Com més informació tingui el client, més capacitat per prendre una bona decisió. Però remarquem, només es limita a presentar informació, sense recomanacions ni opinions personals.

Assessorar, per altra banda, requereix valorar la situació del client i les seves necessitats per tal d’aconsellar-li el producte més adequat. L’assessorament sí que influeix en la decisió final del client, i per tant només ho poden fer les persones autoritzades i certificades per fer aquesta tasca.

  • Requerir informació precontractual

Tal com especifica l’article 7 de la Llei 22/2007, qualsevol contractació que realitzem en una entitat bancària comporta, obligatòriament, proporcionar al client la informació precontractual. S’hi ha de detallar el cost de la contractació de manera clara, les condicions i els riscos del contracte que es firmarà. Sense això es considera que el client no té tota la informació a la seva disposició i, per tant, la contractació pot no ser adequada. 

A Espanya, la majoria d’entitats s’han convertit en bancs comercials, i ha pres protagonisme la venda creuada o la venda reactiva, on s’aprofita la presència del client a l’oficina -o fins i tot per telèfon- per promocionar certs productes del banc. Un procés de venda en què la informació escrita passa a un segon pla i l’assessorament, segons les xifres de l’estudi, sembla que va més enfocat als interessos del banc que a les necessitats del client.

  • Entendre tot el que signem

En aquest nou escenari, el procés de contractació sol ser ràpid i basant-se en recomanacions. La informació precontractual perd protagonisme i sovint es passa directament a la contractació. Només un 40% dels clients consideren que poden escollir amb coneixement de causa, la resta no comprenen completament la informació que reben. 

A més, els sistemes de firma digital són una dificultat afegida pels clients, que sovint signen en una pantalla sense ni tan sols haver accedit al document precontractual. És justament en aquest punt, en la comprensió dels productes, on cal parar més atenció com a consumidors i, tal com recomanaria qualsevol jurista, no signar cap producte del qual no coneguem i entenguem totes les característiques.

  • Assessorament en línia, una dificultat afegida

Trobar assessorament personalitzat en línia és pràcticament impossible, ja que molts bancs simplement ofereixen una plataforma que facilita les contractacions per part dels clients. No hi ha assessorament, però sí que s’orienta la decisió del client a partir d’accions tan simples com la presentació de la informació. 

D’entrada, es presenta la informació bàsica, molt concisa, que contribueix a la venda irracional. Es destaquen aquelles dades clau que ens faran clicar per tenir, per exemple, un préstec instantani a unes condicions irresistibles. Un cop captat l’interès, apareix la informació precontractual i contractual, en un document llarg i dens on s’expliquen les condicions reals d’aquell producte i la implicació del consumidor. 

La diferència és evident: quatre dades per prendre la decisió i múltiples pàgines per detallar el contracte que porten el consumidor a signar sense llegir-ho, quedant-se amb les dades inicials, i amb el risc que això suposa. 

 

La falta d’assessorament financer, o la falta d’independència d’aquest, poden ser considerades males pràctiques si condicionen la decisió final del client. Conèixer aquesta informació serà la base per identificar aquestes possibles situacions i comprendre que, en qualsevol contractació, l’última paraula l’ha de tenir el client.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Podcast: Les comissions

2min lectura

Defensa't dels abusos bancaris

Economia

Les fintech

4min lectura

El futur de la banca és ara

Economia

Sucursals en retorcés

7min lectura

Les claus per entendre la nova banca



Buscar finançament ja no és sinònim d’anar al banc. Actualment, existeixen altres opcions i ben diverses que poden ser una alternativa i que cal conèixer.

 

Perquè el desconeixement sobre l’existència de proveïdors de crèdit diferents dels bancs encara és el principal obstacle: només una de cada tres empreses coneix l’existència de Fintech o de plataformes digitals de finançament, i només un 20% manifesten haver-ne recorregut. Són dades que s’extreuen del baròmetre empresarial de fintech i finançament alternatiu, creat per l’Institut d’Estudis Financers (IEF) amb col·laboració amb Altria Corpo i presentat el passat 2 de febrer.

Segons la mateixa enquesta, el 40% de les empreses consideren que l’accés al crèdit bancari s’ha endurit en els últims 12 mesos i, tanmateix, el 50% creu que necessitaran tenir-ne accés en els propers 12. Es fa evident per què el finançament alternatiu va en augment. Un dels seus motors i atractius és, doncs, l’accessibilitat més senzilla que en el cas dels bancs. Els seus costos són igualment realistes: els interessos amb els quals ens trobarem solen estar ajustats al mercat, per poder ser competitius, alhora que permeten no témer sorpreses o grans alces inesperades.

Ara bé; quines són aquestes “altres formes de finançament”? 

Les empreses que ja les estan fent servir opten principalment pel facturatge, el rènting i el leasing (representen el 25% del total). Altres opcions com el crowdlending o el micromecenatge són més comunes en el món de les start-ups. Però coneguem que hi ha darrere d’aquests anglicismes:

  • El facturatge (o factoring) serveix a les empreses per avançar els cobraments: tan simple com que el proveïdor d’aquest servei ens pagarà en efectiu la factura que tenim pendent amb un client (a crèdit) i s’encarregarà de la gestió posterior. Estarem subjectes a un interès i, possiblement, a comissió per les despeses. Existeixen diverses modalitats, segons l’assumpció del risc d’impagament. També cal parlar del confirming, l’opció inversa, on el proveïdor ens assumirà el pagament de factures i ens les convertirà en crèdit.
  • El rènting permet el lloguer de béns mobles, com vehicles, equipaments ofimàtics o informàtics, per períodes superiors a l’any. S’establiran unes quotes fixes com a pagament, que sovint inclouen el manteniment, assegurances, etc. Gaudirem d’un bé nou i en perfecte estat, sense haver de fer una despesa inicial important. La diferència primordial amb el leasing és que, en aquest cas, incorpora una opció de compra quan s’acaba el contracte.
  • El crowdlending és una modalitat de préstec per part d’inversors, amb un retorn sota interessos, sense la necessitat d’anar al banc. Podem trobar proveïdors com Ecrowd!, dedicada especialment a projectes tecnològics, que ofereixen aquesta opció de finançament.
  • El micromecenatge (crowdfunding), àmpliament estès en les start-ups, es fonamenta en obtenir l’interès d’altres persones en el nostre projecte i captar-ne fons, a canvi d’oferir un avantatge o privilegi posterior; molt orientat al llançament de productes, la preferència o el descompte en la compra podria ser un exemple de contraprestació. Ens serà força senzill trobar moltes plataformes de micromecenatge per començar.
  • Inversions de caràcter més professional són conegudes com a crowdinvesting o business angels, on el finançament es rep d’empreses o actors del sector i que normalment demanaran a canvi un percentatge dels beneficis futurs.

 

Com hem vist, l’orientació del finançament alternatiu als bancs sol ser cap a la inversió en projectes de negoci més que per particulars, tot i que opcions com el rènting o el leasing poden ser útils en aquest últim cas, si pensem per exemple en el cas d’un comercial que vol gaudir d’un vehicle sense els alts costos del desgast i la compra d’un de nou cada cert període. En ambdós casos, no hem d’oblidar ni descartar el finançament públic per mitjà de subvencions o ajudes, com les que ofereixen la Generalitat, els ajuntaments, com el de Barcelona, o les Cambres. Moltes d’aquestes ajudes s’han creat o augmentat específicament per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia i només cal estar atents a les diferents convocatòries.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Les fintech

4min lectura

La banca del futur és ara

Economia

Fons d'ajuda europeus

3min lectura

Destinats a la recuperació del nostre teixit empresarial

Economia

Els nous bancs

7min lectura

Revolucionen la relació amb els diners



La nova factura de la llum entra en vigor a partir de l’1 de juny. S’aplicaran canvis en els trams horaris de consum i s’introdueix la possibilitat de contractar dues potències de subministrament diferents per un mateix dia.

 

Aquesta nova factura “fomentarà l’estalvi energètic, l’eficiència, l’autoconsum, i el desplegament del vehicle elèctric”. O almenys això ens diuen des de El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Està pensada per modificar els nostres hàbits de consum i aplicarà diferents preus basats en tres trams horaris i en funció de si es tracta de dies laborables, cap de setmana o festius. Això sí, només afectarà els consumidors domèstics i petits negocis del mercat regulat, l’anomenat Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC), i que tinguin una potència contractada inferior als 15 kW.

Tres franges de consum

S’estableixen tres franges horàries amb diferents peatges i càrrecs. El cost de la llum en el tram Vall serà fins a un 95% més barata que en el tram Punta, i és per això que es recomana intentar concentrar la major part del nostre consum elèctric en aquesta franja horària entre la mitjanit i les 8:00 del matí.

  • Punta, la més cara. Dies laborables de les 10 h a les 14 h i de les 18 h a les 22 h.
  • Plana, la de preu mitjà. Dies laborables de les 8 h a les 10 h, de les 14 h a les 18 h i de les 22 h a mitjanit.
  • Vall, la més barata. Dies laborables des de mitjanit fins a les 8.00 i també tots els caps de setmana i festius estatals.

Dues potències diferents

Fins ara només podíem contractar una potència, però amb la nova tarifa en podem contractar dues diferents, tot i que si no especifiquem el contrari seran de la mateixa potència. 

Un canvi interessant per als consumidors que tinguin un cotxe elèctric amb punt de càrrega a casa, i que podran contractar la potència més alta en el tram més barat i així aprofitar per carregar les bateries a un preu quasi simbòlic d’1,42 € per kW contractat (OCU). Tanmateix els consumidors que tenen calefacció per acumuladors de calor, i que es beneficiaran de la possibilitat de carregar les reserves de calor en el període de potència més alta amb la tarifa més baixa.

Tot això vol dir que pagaré més, o menys?

Doncs dependrà de cada llar i de la distribució del consum que faci. Si ja teníem contractada una discriminació horària que incloïa hores del matí, ens haurem d’adaptar a les noves franges si no volem que augmenti el rebut de la llum, ja que una bona part d’aquestes hores que fins ara tenien la tarifa més barata passen a tenir la més cara.
Per altra banda, si ajustem la potència contractada i agafem el costum de posar rentadores i assecadores el cap de setmana o durant la nit, ens compensarà amb factures anuals més reduïdes.

Llavors, aquests canvis no afecten els consumidors que estiguin al mercat lliure?

Indirectament possiblement sí, ja que independentment del contracte que hàgim signat, és habitual que les comercialitzadores es reservin el dret de traslladar als clients qualsevol canvi legislatiu en referència a peatges o càrrecs, i per això cal estar atent a qualsevol carta que rebem per part de la nostra comercialitzadora indicant canvis al contracte.

Una factura més simplificada, o no

Tot i que serà més curta, només dos fulls, tindrà més informació, com les dues noves potències i les tres franges d’energia. I també s’inclou un codi QR amb el qual podrem accedir al comparador d’ofertes disponibles de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).

Evidentment, cap d’aquests canvis afecten l’oligopoli que les grans elèctriques encara tenen en el nostre mercat nacional, tot i la relativa fragmentació de les comercialitzadores alternatives, i que garanteix que una baixada significativa dels preus de la llum segueixi sent, malauradament, una utopia. Però en tot cas ja tenim deures a fer, si més no, per evitar que ens augmenti el rebut de la llum.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

 

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Autoconsum fotovoltaic

4min lectura

Tendència després de l'adeu a l'impost al sol

Sigui per afició o per mirar d’estalviar uns diners, cada dia són més les persones que se sumen a reformar casa seva elles mateixes. Molta gent aprofita unes vacances, d’altres uns dies que tenen de descans i fins i tot n’hi ha que van treure profit del confinament per posar aquell parquet, pintar l’habitació, o, els més valents, reformar el bany o la cuina.

 

El que està clar és que les coses s’han de fer bé, així que si sou dels que esteu decidits a fer un petit o gran canvi a casa vostra, 11Onze us vol donar uns consells perquè la vostra reforma sigui d’allò més ben planificada i lliure de maldecaps. Hem trobat una guia per ajudar-vos en aquesta aventura a la web de l’OCU.

El primer consell que ens donen és que no improvisem. Si, per exemple, tenim pensat reformar el bany, potser seria bo revisar la instal·lació elèctrica i les canonades velles abans de començar. Un altre consell és sobre qui farà aquesta reforma; la farem nosaltres? Ens ajudarà algun amic o familiar o potser necessitarem també l’ajuda d’un fuster o d’un electricista? La web d’OCU ens recorda amb claredat que també cal una planificació ben detallada de tot el procés de treball, prendre bé les mides de tot, i sobretot;  assegurar-se que els elements estructurals no es puguin veure afectats per les obres. I no oblidarem mai consultar si per les obres que farem a casa cal alguna autorització per part de l’ajuntament del nostre poble o ciutat, i és recomanable avisar a la nostra comunitat de veïns en cas de tenir-ne. I tant o més important: Disposar del material necessari i de totes les eines que ens caldran per realitzar les reformes. En aquest sentit, és bo recordar que sempre tenim l’opció de llogar el material, sobretot quan és molt específic. 

Què us sembla això de fer obres a casa? No són una bona manera també de fer unes vacances de km 0, d’allò més econòmiques al mateix temps que feu reformes necessàries per casa o restaureu aquell moble pendent de l’àvia? Doncs no us perdeu el vídeo del nostre agent 11Onze Francesc Serra, que potser us pot acabar de convèncer, la decisió, com sempre, és vostra. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Sostenibilitat

LLei del dret a reparar

6min lectura

La legislació de la UE obliga les empreses a proporcionar manuals de reparació i restringir…

Economia

Millorar economia personal

5min lectura

Recollim 10 consells per ajudar-nos a trobar solucions per millorar la nostra butxaca.

Estem en plena campanya de la Renda 2020, en un exercici que estarà marcat pels ERTO que han impactat en l’economia dels contribuents. Per tenir-ho tot a punt, t’oferim una guia ràpida per fer la declaració de la renda.

 

D’altra banda, l’Agència Tributària ofereix el servei Li truquem, per aquelles persones que no poden fer la tramitació telemàtica o que no poden o no volen anar físicament a fer la renda. Com que la pandèmia encara cueja l’Agència Tributària ha reforçat el seu servei telefònic per a tots aquells contribuents que vulguin fer la renda de manera no presencial. Es demana cita, i un treballador d’hisenda es posarà en contacte amb el contribuent per fer la declaració de la renda. Es pot demanar cita de manera telefònica trucant al 901 22 33 44 o al 91 553 00 71 de dilluns a divendres de 09 a 19 h abans del 29 de juny.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Com en cada exercici, un cas a banda és el dels autònoms. L’agent Oriol Garcia Farré analitza els entrebancs més habituals entre els autònoms i com esquivar-los.