Finança Litigis: alts rendiments i justícia social

El Finança Litigis, que 11Onze Recomana, se simplifica i afegeix demandes sobre habitatge. Aconsegueix rendiments d’entre el 9% i l’11% aportant un mínim de 10.000 €.

 

A petició de la seva comunitat, 11Onze ha treballat per aconseguir que el seu proveïdor britànic ofereixi les millors condicions en un dels productes que 11Onze Recomana: Finança Litigis. Quines són les millores?

 

Un càlcul simplificat

Finança Litigis aportarà un rendiment anual fix. Fins ara, el rendiment es calculava en funció de la mitjana de la inflació a Espanya durant el període del litigi. Per fer que els càlculs siguin més senzills, ara els guanys aniran del 9% a l’11% en funció de la quantitat aportada.

 

Un accés més assequible

Fins ara, Finança Litigis estava dissenyat per a persones que poguessin aportar un capital mínim de 25.000 €. Ara, però, s’ha rebaixat la barrera d’accés perquè hi puguin participar estalviadors des de 10.000 €. En el cas de l’aportació mínima, però, la durada del contracte és de dos anys amb un 9% anual.

Demandes sobre habitatge social

Al Regne Unit, si vius de lloguer en un habitatge social que està en mal estat, la llei obliga el propietari a realitzar les reparacions pertinents per tal de garantir una vida digna als inquilins. Però el Regne Unit té el parc d’habitatges més antic d’Europa, ja que gran part dels edificis van ser construïts durant la revolució industrial i l’època victoriana. Tot i que aquests habitatges són apreciats per les seves característiques estètiques, la seva antiguitat requereix un esforç de conservació i manteniment que no sempre es du a terme.

Molts d’aquests habitatges són propietat d’ajuntaments o d’Associacions d’Habitatges Socials, que estan creant un greuge a inquilins amb pocs recursos. 

 

Guanys i justícia social

Finança Litigis que 11Onze Recomana és un producte de justícia social, perquè permet finançar les demandes contra bancs i institucions que abusen dels ciutadans. Ara mateix, el nostre proveïdor britànic s’encarrega d’aconseguir finançament per litigis amb un percentatge de victòria superior al 90%. Això es deu al fet que està provat que molts grans bancs van cometre pràctiques il·legals contra els seus clients i han hagut d’aprovisionar més de 60.000 milions d’euros. Per la seva banda, els ajuntaments són responsables d’haver descuidat els seus habitatges socials, provocant un perjudici als inquilins que hauran de ser indemnitzats. Finança Litigis, que 11Onze Recomana, permet tirar endavant aquestes demandes finançant la feina del despatx d’advocats responsable. A canvi, els beneficis es reparteixen entre els demandants i aquells que financin les demandes. 

 

Més rendible i més segur?

Finança Litigis és un producte que a curt termini, 1 o 2 anys en funció de la quantitat, genera uns guanys alts, entre el 9% i l’11%, molt per damunt de la mitjana dels fons d’inversió espanyols (1,91% de benefici mitjà els darrers 15 anys) o dels rendiments dels comptes que ofereix Apple als seus clients americans. Apple ofereix el 4,5% mentre que el mínim de Finança Litigis dobla aquest import. En qualsevol cas es tracta d’un producte de baix risc perquè el capital aportat pels litigis està assegurat amb una assegurança AM Best que el cobreix totalment, independentment de la quantitat aportada.


Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana
Finança Litigis.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomamen:

11Onze

Guanya a la banca, guanya diners i fes justícia

2min lectura

11Onze Recomana el Finança Litigis, un producte que permet...

11Onze

Finança Litigis: com guanyar diners als bancs

3min lectura

El producte Finança Litigis, presentat per 11Onze...

11Onze

La banca pagarà per haver enganyat als clients

4min lectura

Entitats financeres del Regne Unit han estat sancionades...



Els bancs que faciliten el negoci del sector de la defensa i el control de fronteres han incrementat les seves inversions en empreses armamentístiques. 

 

Aquesta és la conclusió d’un informe publicat el mes de març que va ser elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau arran de la campanya Banca Armada, amb el qual pretén informar i sensibilitzar a la societat perquè exigeixi que les entitats financeres tallin tota la seva relació amb les indústries de defensa i seguretat.

Es tracta d’una iniciativa finançada per l’Ajuntament de Barcelona dins del marc del projecte “De la banca armada a la banca ètica, el desarmament comença aquí”, que, a més del Centre Delàs, ha comptat amb la participació de diverses entitats que treballen en l’àmbit de la desmilitarització, del finançament ètic i de la cultura de la pau, com la ‘Fundación de Finanzas éticas”, la Coop57, i l’Alternativa Antimilitarista Moc.

Concretament, l’informe, es fixa en els actors que faciliten la militarització dels països al voltant de la Mediterrània i el control de fronteres, que els activistes de la campanya descriuen com a ‘guerra de fronteres’. Paral·lelament, critica a la Unió Europea per fer que les seves fronteres siguin cada vegada més impenetrables davant de l’allau d’immigrants, victimitzant i vulnerant els drets d’aquestes persones.

 

Tota la gran banca hi està involucrada

Dins del rànquing internacional de la Banca Armada no se salva pràcticament ningú, hi consten grans inversors institucionals, entitats financeres i companyies asseguradores, la major part d’elles radicades als Estats Units. Pel que fa a la Unió Europea, destaquen entitats com Deutsche Bank, BNP Paribas Crédit Agricole i Barclays Bank. 

En aquesta llista també hi trobem al Banco Santander i al BBVA amb 4.985 i 4.752 milions de dòlars, respectivament, seguides de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), una entitat pública, amb 4.129 milions, les úniques entitats de l’estat Espanyol es troben en aquest rànquing mundial.

Respecte al País Valencià, en destaquen entitats bancàries com el grup Bankia-CaixaBank i el Banco Sabadell, amb 182 i 95 milions respectivament. Concretament, entre crèdits i préstecs, CaixaBank ha invertit fins a 110 milions d’euros en Boeing i Banco Sabadell 66 milions en Airbus. Tot i que es tracta d’empreses aeroespacials que només tenen una part de la seva facturació en sector de defensa, especialment Airbus amb un 82% dedicat a l’aviació comercial i el 18% a la indústria de defensa, l’informe també inclou les seves empreses subsidiàries i participacions en entitats que sí que tenen una relació directa amb la indústria armamentística.

Potser el més sorprenent d’aquest informe és la presència de cooperatives de crèdit com Caixa d’Enginyers i Caja Rural, ja que tenen inversions en empreses que contribueixen al control de fronteres a través de la fabricació de radars o consultoria tecnològica de l’espai fronterer Schengen. I és que davant d’un sector industrial totalment globalitzat, que acapara tota mena d’empreses no només del sector aeroespacial sinó d’altres àmbits tecnològics, desvincular la banca de la indústria de defensa, dos sectors altament polititzats, sembla pràcticament missió impossible.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

11Onze

La (ir)responsabilitat ètica de la banca

3min lectura

Macrotendències com la temuda estagflació o la digitalització...

Finances

Banca i energètiques: una estreta relació

3min lectura

Segons dades de la Comissió Nacional del Mercat...

Economia

La xacra del capitalisme clientelar

4min lectura

El model econòmic occidental es caracteritza, des de...



Els ‘forwards’ i els ‘swaps’ de divises generen futures obligacions de pagament que no apareixen en els balanços ni en les estadístiques oficials de deute. Segons el Banc de Pagaments Internacionals, aquest deute ocult ascendeix a 39 bilions de dòlars en el cas dels bancs i a 26 bilions en el de les entitats no bancàries amb seu fora dels Estats Units.

 

Els ‘forwards’ de divises són contractes vinculants que fixen el tipus de canvi per a la compra o venda d’una divisa en una data futura, mentre que els ‘swaps’ de divises són acords entre dues parts per intercanviar pagaments d’interessos de préstecs en dues divises diferents.

Els primers serveixen de cobertura davant la volatilitat del mercat canviari. Els segons solen utilitzar-se per aconseguir finançament en moneda estrangera amb un tipus d’interès més favorable que els dels crèdits que es poden obtenir en un mercat estranger. Però ni els uns ni els altres es reflecteixen en els balanços de les empreses ni en les estadístiques oficials de deute.

 

Creixement exponencial

El problema és que, com adverteix el Banc de Pagaments Internacionals (BIS per les seves sigles en anglès), a mitjan 2022 els bancs de fora dels Estats Units amb accés directe al crèdit de la Reserva Federal devien uns “39 bilions de dòlars” si sumem els seus ‘forwards’ i ‘swaps’ de divises. És més del doble del deute en dòlars que consta en els seus balanços i més de deu vegades el seu capital.

En el cas de les entitats no bancàries amb seu fora dels Estats Units, l’import ascendeix a “26 bilions de dòlars”, el doble del deute en dòlars que consta en els seus balanços i 9 bilions més del que devien l’any 2016.

El volum total d’aquest deute gairebé s’ha doblat respecte a l’any 2008. Els inversors han aprofitat la relaxació monetària i uns tipus d’interès ultrabaixos per a augmentar el seu palanquejament a la recerca de majors rendiments.

 

Fora del balanç

Aquest mercat de divises porta implícit un enorme endeutament en dòlars que queda ocult, ja que, a diferència d’altres derivats com els acords de recompra o ‘repos’, les obligacions de pagament dels ‘forwards’ i ‘swaps’ de divises es registren fora del balanç.

Les obligacions de pagament d’aquests derivats ascendeixen a quantitats astronòmiques. Considerant totes les divises, els imports pendents a la fi de juny de 2022 van assolir els 97 bilions de dòlars, 30 bilions més que l’any 2016 i pràcticament el mateix que el PIB mundial.

Només l’abril de 2022 el volum d’operacions amb aquesta mena de derivats es va acostar als 5 bilions de dòlars diaris, segons el BIS, dos terços de la facturació diària mundial de divises.

 

Protagonisme aclaparador del dòlar

Com a moneda vehicular, el dòlar es troba a un costat del 88% de les posicions vives, segons dades del BIS. I és que fins i tot un banc que vulgui fer un ‘swap’ entre dues divises diferents del dòlar, recorreria a aquesta moneda com a pas intermedi.

Com destaca el BIS, “gran part d’aquest deute és a molt curt termini”, per la qual cosa “les necessitats de refinançament resultants provoquen restriccions de finançament en dòlars”. De fet, gairebé quatre cinquenes parts dels imports pendents a la fi de juny de 2022 vencien en menys d’un any.

La falta d’informació directa sobre aquests derivats dificulta a les autoritats monetàries preveure la magnitud i la geografia de les necessitats de refinançament en dòlars. Com a conseqüència, resulta més complicat restablir el flux fluid de dòlars a curt termini en el sistema financer quan és necessari, especialment en temps de crisi i quan el dòlar ha experimentat una important revaloració.

 

Risc sistèmic?

Com adverteix el BIS, el palanquejament ocult i el desajustament de venciments en les carteres dels fons de pensions i les companyies d’assegurances “podrien plantejar un repte polític” per garantir el flux fluid de dòlars en la pròxima gran crisi. Cal no oblidar que la demanda de dòlars augmenta en moments d’incertesa en els mercats.

A més, donada l’enorme escala d’aquest deute, un volum rellevant d’impagaments podria tenir greus efectes sistèmics.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Les claus de la inevitable crisi de deute

6min lectura

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que...

Economia

Espanya gairebé quadruplica el deute

4min lectura

Espanya ha passat d’un deute públic de 384.662 milions...

Economia

L’interès del deute, en màxims des del 2015

5min lectura

El deute públic a Europa està en màxims històrics i els...



El grup dels BRICS, que agrupa a les dues grans economies emergents (la Xina i l’Índia) i a tres dels principals productors de matèries primeres (el Brasil, Rússia i Sud-àfrica), està treballant en la seva pròpia moneda. La Xina és el gran impulsor d’una divisa que, a diferència del dòlar o de l’euro, podria estar recolzada per l’or i altres matèries primeres.

 

Durant una visita a Shanghai al Nou Banc de Desenvolupament, creat pels BRICS, Luiz Inácio Lula da Silva, president del Brasil, insistia fa uns dies en la idea de trobar una alternativa al dòlar en els pagaments internacionals. “Per què una institució com el banc dels BRICS no pot tenir una moneda per finançar les relacions comercials entre el Brasil i la Xina o entre el Brasil i tots els altres BRICS?”, plantejava el mandatari brasiler.

La Xina i Rússia han estat les principals impulsores d’aquesta idea, que ha estat ben rebuda per la resta dels BRICS i altres països emergents.

Vladímir Putin anunciava a mitjan any passat que el grup dels BRICS estava treballant en el desenvolupament d’una nova moneda de reserva basada en una cistella de divises per als seus països membres. I el ministre d’Afers exteriors rus, Serguei Lavrov, va indicar al gener que el tema es debatria en la cimera dels BRICS que se celebrarà a Sud-àfrica a l’agost d’aquest any.

 

Primers passos en un món multipolar

Aquestes declaracions han de situar-se en el context de la nova política exterior russa, anunciada recentment per Vladímir Putin, que situa a l’Índia i la Xina en primer pla i aspira a potenciar el protagonisme de Moscou en agrupacions com la dels BRICS per “adaptar l’ordre mundial a les realitats d’un món multipolar”.

De moment, Pequín ha intensificat els seus esforços per utilitzar la seva pròpia moneda en el comerç exterior. Així, fa unes setmanes els presidents de la Xina i Rússia acordaven fomentar l’adopció del iuan xinès com a moneda de liquidació amb les economies emergents. I el Brasil i la Xina van prendre mesures el mes passat per facilitar la liquidació de les seves operacions en la moneda d’un dels dos països. L’objectiu: reduir costos financers en eliminar una tercera divisa de les transaccions.

 

Una nova moneda per a un nou món

El vicepresident de la Duma estatal russa, Alexander Babakov, declarava fa uns dies que “la transició a les liquidacions en monedes nacionals és el primer pas”. Segons ell, el següent moviment seria “posar en circulació una moneda digital o qualsevol altra forma de moneda fonamentalment nova en un futur pròxim.”

La veritat és que en els últims temps s’han multiplicat els contactes entre representants del Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica per a llançar una nova divisa que, segons fonts russes, estaria garantida amb or i altres matèries primeres.

En aquest sentit, cal tenir en compte que només al novembre i desembre de l’any passat el banc central xinès va anunciar la compra de 62 tones d’or, elevant les seves reserves totals a més de 2.000 tones per primera vegada en la història, segons dades del World Gold Council. I sembla que el ritme de compra d’or per part de diversos bancs centrals s’ha intensificat en el que portem de 2023.

 

Un grup molt heterogeni

Els crítics amb aquest projecte de nova divisa apunten a les grans diferències que existeixen entre els cinc països del grup en termes de producció, creixement i obertura financera. N’hi ha prou amb dir que el PIB real per càpita a preus constants entre 2008 i 2021 va augmentar un 138% a la Xina, un 85% a l’Índia, un 13% a Rússia i un 4% al Brasil, mentre que es va contreure un 5% a Sud-àfrica.

Un altre factor distorsionador és que el pes aclaparador de la Xina en el grup. Les dades més recents del Fons Monetari Internacional indiquen que el gegant asiàtic suposa el 72% del PIB conjunt dels cinc països. I el domini xinès es veu reforçat pel fet que és un soci comercial clau per als exportadors de matèries primeres.

A més, els interessos estratègics dels cinc integrants del grup no estan massa alineats a causa, precisament, de les grans diferències en les seves economies.

Tot i això, la idea d’una nova moneda va cobrant forma. I altres països, com l’Argentina, l’Iran, Indonèsia, Turquia, l’Aràbia Saudita i Egipte ja han manifestat el seu interès per unir-se a aquest bloc econòmic. El sistema financer internacional podria estar a les portes d’un canvi radical que potser ens retornarà al patró or o quelcom similar.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Cultura

El poder creixent dels BRICS

4min lectura

Els cinc estats emergents que formen el...

Economia

El principi de la fi de la supremacia del dòlar?

7min lectura

Les noves potències emergents intenten reduir...

Estalvis

La demanda d’or es dispara en 2022

5min lectura

La demanda d’or en el món va augmentar un 18%...



Catalunya va captar 4.643,9 milions d’euros en inversions estrangeres durant el 2023, la xifra més alta des del 2016. La captació de capital va remuntar en l’últim trimestre de l’any i es va disparar fins als 2.486,9 milions, gairebé la meitat de l’acumulat en tot l’any. 

 

La inversió de capital estranger a Catalunya va assolir els 4.643,9 milions d’euros durant el 2023, segons les dades publicades aquest dimecres pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. Aquesta xifra és gairebé un 18% més alta que la de l’any anterior, quan la captació de capital estranger va ser de 3.936 milions d’euros. Unes dades que representen el volum d’inversió més elevat de la sèrie històrica i el més elevat des del 2016.

Destaca la captació de capital en l’últim trimestre de l’any, en què es va disparar fins als 2.486,9 milions, gairebé la meitat de l’acumulat en tot l’any. En el conjunt de l’Estat, Catalunya va ser la segona comunitat que va acumular més inversions estrangeres, només per darrere de Madrid amb 15.323,2 milions. 

Tanmateix, cal tenir en compte que l’estadística del ministeri espanyol comptabilitza les inversions estrangeres als territoris on les empreses tenen la seu social, independentment d’on es materialitzin després. Això es coneix com l’efecte capitalitat de Madrid sobre la resta de territoris i, en el cas català, també respon a la campanya de propaganda del govern de l’Estat per fer veure que les empreses fugien de Catalunya a conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Per sectors, a Catalunya durant l’últim any han destacat les inversions en metal·lúrgia (414 milions), productes metàl·lics (391 milions), programació i consultoria (256 milions), activitats immobiliàries (255 milions) i serveis financers (123 milions), entre altres. Pel que fa als països, van ressaltar Alemanya (847 milions), Xipre (91 milions), Brasil (91 milions) i Bèlgica (66 milions).

 

Retrocés de la inversió a Madrid i al conjunt de l’Estat

Tot i el biaix en les dades recopilades, la captació de capital estranger a Madrid va retrocedir un 12,7% interanual. De la mateixa manera, al conjunt d’Espanya la inversió estrangera durant l’any passat va caure un 18,5%, fins als 28.214,9 milions d’euros. S’allunya així de les dades registrades en 2022, quan la inversió en termes bruts va aconseguir els 34.178 milions d’euros.

Aquesta xifra també queda molt lluny dels 55.568 milions del 2018, el millor any en captació de capital forà fins a la data actual. La moderació del creixement econòmic, la inestabilitat política, la pujada dels costos financers i la mala gestió en l’execució dels fons europeus són algunes de les causes que hi ha al darrere de la davallada en inversions al conjunt de l’Estat.

L’extracció de cru de petroli i gas natural (3.400 milions d’euros), és el sector que va atraure més inversió estrangera a l’Estat espanyol, seguit del comerç a l’engròs (3.015 milions), les telecomunicacions (2.472 milions) i subministrament d’electricitat i gas (2.080 milions).

Quant als països d’origen de les inversions, Luxemburg se situa líder amb 10.575 milions d’euros. Un país sol ser la base d’operacions per a molts inversors internacionals gràcies a la seva baixa fiscalitat. El segueixen el Regne Unit (3.270 milions), Alemanya (2.943 milions), Països Baixos (2.287 milions) i França (1.929 milions).

 

Rècord d’inversió estrangera captada per la Generalitat

La publicació de les dades del ministeri arriba només uns dies després que la Generalitat anunciés un rècord de captació d’inversió estrangera de 880 milions d’euros a través d’ACCIÓ, la seva agència per a la competitivitat de l’empresa. 

Encara que aquesta xifra no contemplava el total publicat aquesta setmana pel departament de l’administració espanyola, equival a un increment del 42% respecte a l’any anterior i és la més alta de la sèrie històrica, que arrenca l’any 1985. 

Això s’ha traduït en la creació de 4.533 llocs de treball, un 31% més que el 2022, i la materialització de 112 projectes d’inversió d’empreses estrangeres, un 19% més que l’any anterior, segons el balanç de Catalonia Trade & Investment, la unitat d’Inversió i Empreses Estrangeres d’ACCIÓ.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, destacava que “són xifres extraordinàries, de rècord, que demostren com és de competitiva Catalunya en l’entorn empresarial, que els inversors internacionals confien en el nostre país i que tenim tots els ingredients perquè es puguin fer inversions amb garanties i amb potencial de creixement.”

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta article, et recomanem:

Cultura

La industrialització que vam fer en un segle

3min lectura

Dins la nostra memòria perdura intensament el 1714...

Economia

Catalunya, líder en empreses innovadores

3min lectura

Nombrosos informes i estudis d’entitats com el Mobile...

Economia

Catalunya, gran ‘hub’ emprenedor del sud d’Europa

5min lectura

Les dades avalen la fama d’emprenedors que tenim els...



A mesura que s’allarga l’esperança de vida de la població mundial i es redueix la taxa de natalitat, calen nous plantejaments per fer front als reptes socials i econòmics. Un estudi del Fòrum Econòmic Mundial detalla els principis a seguir per garantir el benestar i la prosperitat de la societat enmig d’aquest canvi de paradigma demogràfic.

 

L’èxit del desenvolupament socioeconòmic comporta l’envelliment de la població. A les millores en nutrició, medicina, sanejament, educació i benestar econòmic que allarguen l’esperança de vida de la població, s’hi afegeix una reducció de la taxa de natalitat, ja sigui per l’èxode de la població rural a les grans ciutats o perquè la gent té altres prioritats.

El cas és que el món està envellint a gran velocitat. Les persones de més de seixanta anys ja representen l’11% de la població mundial i, d’aquí a 2050, aquesta xifra augmentarà fins al 22%. A Espanya, es preveu que en aquesta data hi hagi 23,3 milions de persones de més de cinquanta anys, la meitat de la població.

Això tindrà un important impacte econòmic i social. A mesura que s’allarga l’esperança de vida, s’incrementa la proporció de població més gran que té una dependència econòmica, al mateix temps que hi ha menys persones que puguin contribuir a pagar les pensions d’una població envellida. 

És a dir, es fa difícil garantir el benestar d’aquesta població envellida. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, mentre que l’esperança de vida s’ha incrementat en més de sis anys del 2000 al 2019, l’esperança de vida saludable ho ha fet en poc més de cinc anys. 

Per tant, cal implementar noves mesures per a garantir que l’economia de la longevitat no estigui renyida amb el benestar de tota la població i tingui un impacte positiu enmig del canviant panorama demogràfic mundial.

 

Els 6 principis de l’economia de la longevitat

L’estudi fet pel Fòrum Econòmic Mundial reconeix que no és fàcil abordar els problemes de la longevitat en l’àmbit mundial, ja que cada país té una realitat diferent: diversos sistemes de pensions i jubilació, edats de jubilació divergents i diferents opcions per gènere o professió. Això no obstant, proposa un conjunt de sis principis als quals es poden subscriure les empreses, els governs i les societats.

  1. Assegurar l’estabilitat financera davant esdeveniments clau de la vida. Gairebé el 40% de la població mundial enfronta inestabilitat financera a causa d’interrupcions no planificades de la seva carrera professional, malalties o jubilacions inesperades i els resultaria impossible o molt difícil accedir a diners d’emergència en un termini de trenta dies. A dues terceres parts de la població els preocupa no tenir suficients diners per a les despeses mensuals normals i la meitat es quedaria sense estalvis en un mes si perdés els seus ingressos, mentre que una tercera part ho faria en una setmana.

    Per tant, cal fomentar la col·laboració publicoprivada per a dissenyar polítiques i programes que protegeixin les persones de caure en la pobresa a conseqüència d’esdeveniments vitals clau i facilitar als treballadors l’accés a vehicles d’estalvi financer i d’assegurances, de manera existeixi un coixí financer i no hi hagi el perill de sobreviure als estalvis.

  2. Proporcionar accés universal a educació financera. Només el 33% de la població mundial té coneixements financers suficients, la qual cosa contribueix a les desigualtats econòmiques que estan fortament correlacionades amb les desigualtats d’esperança de vida. En altres paraules, una gran part de la ciutadania no té la capacitat necessària per gestionar les seves finances d’una manera eficaç.

    L’educació financera és una competència necessària essencial en el dia a dia de la ciutadania. És complicat prendre les decisions encertades en la gestió de la llar, la planificació de l’estalvi, la sol·licitud d’un crèdit o la contractació d’una hipoteca si no tenim uns coneixements financers mínims. En conseqüència, és necessària una educació financera completa i imparcial que capaciti a les persones per a prendre decisions financeres amb coneixement de causa.

  3. Prioritzar l’envelliment saludable com a base per a l’economia de la longevitat. La principal raó per la qual les persones majors deixen el seu treball abans d’aconseguir l’edat de jubilació és la deterioració de la seva salut. El 80% dels adults dels països en vies de desenvolupament estan preocupats pel cost de les despeses mèdiques i pateixen una malaltia durant una cinquena part de la seva vida.

    S’ha de posar el focus en l’accés equitatiu als serveis sanitaris que puguin facilitar el benestar tant de l’individu com de la societat en general a través de la prevenció i l’atenció mèdica. Procurant retardar o evitar el sorgiment de malalties, sobretot de tipus crònic, i accidents a causa de l’impacte financer que suposen per l’individu i la societat.

  4. Evolucionar les ocupacions i el desenvolupament d’habilitats al llarg de la vida per a promoure una força laboral multigeneracional. En l’àmbit global, fines el 25% de les persones de cinquanta-cinc anys o més desitgen treballar, però no poden perquè tenen dificultats per a trobar oportunitats. L’edatisme o la barrera tecnològica són alguns dels impediments amb què es troben i que provoquen que siguin expulsats pel sistema per més que desitgin continuar treballant.

    Els canvis demogràfics i les innovacions tecnològiques exigeixen que les ocupacions i la capacitació s’adaptin i evolucionin, permetent a les persones prolongar els seus anys de treball com desitgin. La formació contínua i l’actualització permanent haurien de ser habituals per a les persones i per a les empreses, i ser secundades o promogudes pel govern i les organitzacions.

  5. Dissenyar sistemes i entorns per a la connexió social i el propòsit. L’estudi recalca la importància de la connexió social. La gent gran socialment aïllada té un major risc de patir una malaltia i una mort prematura. De fet, són nombrosos els estudis que han pogut comprovar científicament la correlació entre solitud i malaltia.

    És necessari fomentar el disseny i la promoció de sistemes i entorns per a la connexió social pot mitigar aquests efectes. Al mateix temps, call lluitar contra l’edatisme i així evitar aquesta doble discriminació que aïlla les persones de més cinquanta anys de la societat i que pot arribar a conduir-les a la pobresa.

  6. Abordar les desigualtats de longevitat, incloent-hi diferències de gènere, raça i classe. Les pensions no es distribueixen equitativament, les dones reben, de mitjana, un 26% menys de pensió per jubilació que els homes. Dins d’un mateix país, hi ha situacions de desigualtat en l’esperança de vida en funció al nivell d’ingressos dels ciutadans, o la seva ètnia.

    La defensa de la igualtat salarial i de pensions, així com el suport als cuidadors informals, són alguns dels elements crucials per a garantir que la seguretat financera i els beneficis de la longevitat puguin ser més accessibles per a tots.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

Trobant feina més enllà dels cinquanta

3min lectura

Segons l’Idescat, aquest mes de juny de 2021 hi havia...

Cultura

Els europeus suspenen en educació financera

4min lectura

Només un de cada tres ciutadans adults europeus té...

11Onze

David Garrofé analitza el mercat laboral del futur

3min lectura

La manca de mà d’obra i l’escassetat de personal...



La banca de reserva fraccionària és un sistema en el qual només una part dels dipòsits ha d’estar disponible per a la seva retirada. La resta es pot utilitzar per invertir o concedir préstecs que contribueixen a expandir l’economia. En l’actualitat, és el sistema bancari emprat en la majoria de les economies del món.

 

Els dubtes generats sobre la solvència del Silicon Valley Bank i el Credit Suisse van dur els seus clients a retirar els dipòsits de manera massiva al març. Cap dels dos comptava amb les reserves suficients per fer front a l’allau d’estalviadors i empreses que volien emportar-se els seus diners. El primer va acabar col·lapsant i el segon va haver de ser adquirit per UBS després d’una injecció de liquiditat milionària per part del banc central suís.

Els sistemes bancaris en la majoria dels països obliguen les entitats de crèdit a mantenir una petita part dels dipòsits dels seus clients en reserva per fer front a les retirades de fons, sigui en diners físics o en instruments molt líquids. La resta es pot dedicar a inversions i préstecs que contribueixen al creixement de l’economia en mantenir el flux de diners. Aquesta és la base de la banca de reserva fraccionària.

Aquest tipus de banca fa possible un fenomen denominat multiplicador bancari, que expandeix els diners en circulació quan, en rebre un dipòsit, el banc només manté una petita fracció en reserva i presta la resta. D’aquesta manera, dues persones són titulars dels mateixos diners, la que ha fet el dipòsit i la que ha rebut el crèdit. Per això la base monetària, és a dir, els diners reals, és inferior als agregats monetaris del sistema financer.

Més enllà de les seves reserves pròpies, si un banc necessita liquiditat addicional per finançar préstecs, liquidar dipòsits o complir altres obligacions, pot manllevar diners a altres bancs. O, en última instància, recórrer a la finestreta de descompte del banc central del seu país, on pot aconseguir diners a un tipus d’interès més elevat.

 

El risc del pànic bancari

El problema de la banca de reserva fraccionària és el constant risc d’insolvència davant la retirada massiva de fons d’una entitat, especialment pel procés de desregulació viscut pel sector des dels anys vuitanta del segle passat. En una situació de pànic com la que van viure els clients del Silicon Valley Bank i Credit Suisse, existeix el risc que les retirades de diners superin les reserves disponibles i la capacitat del sistema per injectar la liquiditat suficient.

Es considera que la banca de reserva fraccionària té les seves arrels en l’edat mitjana i va néixer vinculada al comerç de metalls preciosos. Els orfebres van començar a utilitzar l’or dipositat en els seus establiments per emetre préstecs amb interessos a través de pagarés que més tard s’utilitzaven com a mitjà d’intercanvi. Els pagarés emesos van acabar superant la quantitat d’or físic que tenien sota custòdia.

A partir del segle XVII es van generalitzar els bancs que emetien paper moneda. Ja en el segle XIX milers d’entitats en feien. La crisi originada per la fallida de moltes d’elles va dur a la creació dels bancs centrals, que havien de recolzar la moneda que emetien en exclusiva.

La situació de l’eurozona

En l’actualitat, les entitats de crèdit de l’eurozona estan obligades a mantenir en el seu banc central nacional com a mínim l’equivalent a l’1% de passius específics, principalment dipòsits de clients. Això equival a uns 165.000 milions d’euros, segons dades del Banc Central Europeu (BCE). Com indica el Banc d’Espanya, es tracta “d’un instrument de política monetària que afecta les necessitats estructurals de liquiditat del mercat i permet estabilitzar els tipus d’interès a curt termini”.

Aquestes reserves mínimes obligatòries es fixen per a un període de sis a set setmanes, que es coneix com a “període de manteniment”. L’import dels fons que s’han de reservar es calcula en funció del balanç de l’entitat abans que comenci el període de manteniment.

Al final de cadascun d’aquests períodes, els bancs centrals nacionals de l’eurozona paguen interessos a les entitats privades per aquestes reserves mínimes. Aquesta remuneració ha estat vinculada històricament al tipus d’interès de les operacions principals de finançament (OPF), però des de finals de 2022 les reserves mínimes es remuneren al tipus d’interès aplicable a la facilitat de dipòsit. Aquest canvi ajusta millor l’interès pagat per les reserves mínimes als tipus vigents en els mercats monetaris.

 

La vulnerabilitat de la banca dels Estats Units

El març de 2020, la Reserva Federal va reduir a zero els requisits de reserves per a totes les institucions dipositàries. En el seu lloc, ara es paga als bancs un tipus d’interès específic sobre el seu saldo de reserva per a fomentar el manteniment de reserves.

Aquesta mesura, encaminada a injectar liquiditat en l’economia nord-americana durant la pandèmia, ha augmentat el risc en el sistema bancari dels Estats Units, com es va poder comprovar en el cas del Silicon Valley Bank.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Finances

La seguretat dels dipòsits en bancs espanyols

3min lectura

Tenir un dipòsit en un banc espanyol actualment no només...

Economia

El palanquejament i les crisis financeres

5min lectura

Les crisis financeres sovint estan precedides per ràpids...

Economia

Fuga de dipòsits de la banca espanyola

4min lectura

En els primers dos mesos de l’any, les famílies van retirar...



La Reserva Federal (Fed), com a banc central dels Estats Units, és responsable d’estabilitzar l’economia nord-americana gestionant la política monetària i supervisant totes les activitats econòmiques del país. Les seves decisions no només afecten els Estats Units, sinó que tenen un impacte en l’economia global.

 

Els mercats borsaris tenen la mirada posada en la reunió de la Reserva Federal que tindrà lloc entre avui i demà. El panell que decideix la fixació de tipus d’interès anunciarà la seva decisió el 20 de març. Molts inversors no esperen sorpreses quant a la decisió i valoren amb una probabilitat del 99% que deixi sense canvis els tipus, en la franja compresa entre el 5,25% i el 5,5%.

El dijous 7, Jerome Powell, president de la Reserva Federal, va indicar que les retallades dels tipus d’interès podrien estar no molt lluny si hi ha una “cooperació” de la inflació, però no es va voler mullar concretant un calendari de quan preveu que es produeixin, les quals es podrien endarrerir fins a l’estiu.

Aguantant els tipus més alts durant una mica més de temps es podria mantenir la pressió sobre l’economia, protegint-la contra el risc que la inflació torni a repuntar. Les últimes dades sobre inflació indiquen que el ritme de la pujada dels preus es continua moderant, encara que l’IPC va sacsejar els mercats quan al gener va ser més alt del que es preveia.

Per altra banda, els Estats Units són en any electoral i els demòcrates volen una baixada de tipus per animar encara més l’economia, mentre que Donald Trump ho veu com una ingerència de la Casa Blanca i amenaça de canviar al president de la Fed quan recuperi la presidència si “ajuda” el seu rival.

En qualsevol cas, l’atenció dels inversors continua estant centrada en si el banc central proporcionarà orientació sobre el calendari previst de la qual suposaria la primera retallada de tipus des del març de 2020, quan l’economia estava en caiguda lliure a causa de la pandèmia, la qual cosa va portar a la Fed a retallar dràsticament els costos d’endeutament.

 

El BCE pendent de la Fed

La inflació experimentada en els últims anys ha estat un problema generalitzat que ha afectat les principals economies del món, tant als EUA com a Europa i els bancs centrals van pujar els tipus d’interès precisament per controlar aquest increment de preus.

Dit això, altres entitats, com el Banc Central Europeu, estan pendents de la decisió de la Fed abans de moure fitxa. El BCE va admetre que va cometre l’error en tardar massa a apujar els tipus d’interès quan es va desbocar la inflació l’any 2022, mentre que la Reserva Federal va reaccionar molt abans. Per tant, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, té tota l’atenció posada sobre la Reserva Federal per evitar cometre el mateix error.

 

Conseqüències globals

Les decisions de la FED tenen un impacte directe en els mercats financers globals, afectant el comerç internacional, els fluxos de capital, les economies emergents i modelant el panorama econòmic mundial. Això es produeix principalment gràcies al predomini del dòlar com a la moneda de reserva més important avui, a causa del llegat del sistema monetari de Bretton Woods.

Aquest predomini del dòlar en el comerç mundial significa que la seva fortalesa o feblesa pot tenir un impacte significatiu en els preus de les matèries primeres a tot el món. Això té un efecte directe en les cadenes globals de valor, a través de les quals, empreses de diferents països es coordinen per a la producció i distribució de béns a tot el món.

Un dòlar fort pot perjudicar països emergents que estan en una situació financera delicada, ja que la devaluació de la seva moneda enfront del dòlar encareix les importacions i eleva el deute extern. A més, aquests països necessiten una major quantitat de moneda local per a aconseguir dòlars amb els quals pagar el deute o comprar energia, aliments i matèries primeres de l’exterior

Tanmateix, quan el dòlar està baix, els preus del petroli tendeixen a pujar, ja que es necessiten més dòlars per a comprar-ne un barril. Aquest fet pot tenir conseqüències per a altres indústries, com el transport i la manufactura, que depenen en gran part dels hidrocarburs.

De la mateixa manera, un dòlar més feble pot significar una disminució de la competitivitat d’altres economies que fan servir les seves divises, com és el cas de la Unió Europea, especialment de l’eurozona i, per tant, una reducció de les seves exportacions. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

La FED: preparant-se pel dòlar digital?

4min lectura

La Reserva Federal dels Estats Units llançarà aquest...

Sostenibilitat

La Unió Europea no pot menjar tancs

4min lectura

Els agricultors europeus estan en peu de guerra...

Economia

El deute rècord que amenaça l’economia mundial

3min lectura

El deute global va assolir un nou rècord el 2023,...



L’economista Teodor de Mas ha parlat del seu llibre ‘Fer diners’ a La Plaça d’11Onze, al programa Territori 17 de Ràdio Cardedeu. Comparteix el mètode de la seva família per estalviar, amb l’objectiu de “mirar de ser feliços i tenir temps”.

 

Que no existeix llibertat sense llibertat financera és cada vegada més evident, però aconseguir aquesta llibertat financera és realment complicat en una societat que ens empeny a gastar els diners que tenim. Teodor de Mas és economista i ha compilat en el llibre ‘Fer diners’ els coneixements financers que ha anat aprenent a través de generacions i generacions de la seva família, judeo-catalana. El llibre, s’ha convertit en un dels fenòmens literaris del moment i, per parlar-ne, va visitar La Plaça d’11Onze al programa Territori 17 de Ràdio Cardedeu.

 

Els diners i el temps

“La barra de mesura és el temps i no els diners. Els diners són una cosa que ens hem inventat els humans per comprar temps. La única utilitat que tenen els diners és comprar temps”, explica Teodor de Mas, que assegura que ens cal tenir més intuïció per entendre què són els diners. Segons ell: “els diners són un idioma, una eina que hem de fer servir tots per mirar de ser feliços i tenir temps”.

Estalviar és la clau per aconseguir una certa llibertat financera, però és molt difícil. “Vivim en una societat de consum, no d’estalvi. Tot ens porta a consumir el que tenim, el que guanyem”, afirma De Mas. Per això, per tal de poder estalviar, cal posar-s’hi de debò: “Per estalviar cal ser seriós, cal definir un pressupost familiar o personal, decidir quina part estalviarem i no moure’ns d’aquí. Després, a final de mes cal treure els diners que hem estalviat i posar-los en un altre compte on no els poguem gastar per assegurar-nos que els estalviem”, explica l’autor de ‘Fer diners’.

 

Els catalans i els negocis

Els catalans tenim fama d’estalviadors i d’emprenedors. Però d’on ve aquesta idea? Segons Teodor de Mas, tenim la sort de no partir del no re: “els catalans tendim a emprendre perquè hi ha molt capital acumulat. Aquest és un territori ric, dens i potent. No partim de 0, partim del que s’ha fet des de fa generacions”. Igualment, però, De Mas aconsella als catalans canviar una mica la perspectiva respecte a l’estalvi, perquè assegura que els catalans som massa conservadors i assumim pocs riscos.

Podeu escoltar la resta de la conversa amb Teodor de Mas a la secció de La Plaça al Territori 17 de Ràdio Cardedeu.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Estalvi per a totes les butxaques

3min lectura

11Onze proposa estalvi des de petits a grans imports.

Cultura

Consum responsable

2min lectura

Les persones que celebren el dia dels enamorats gasten una mitjana de 80€.

Economia

La pujada de preus

3min lectura

Ha provocat que les famílies tinguin dificultats per arribar a fi de mes.



El deute global va assolir un nou rècord el 2023, situant-se en 289,6 bilions d’euros. Aquesta tendència a l’alça s’ha accelerat a un ritme alarmant en l’última dècada, posant en dubte la seva sostenibilitat i representant una bomba de rellotgeria per a l’economia mundial.

 

El deute mundial de llars, empreses, bancs i governs va sumar un total 289,6 bilions d’euros al tancament de 2023, enfront dels 275.4 bilions d’euros comptabilitzats del 2022. Un nou rècord segons els càlculs de l’Institut Internacional de Finances (IIF). El volum total de deute sobirà i de bons corporatius és de gairebé 92 bilions d’euros, una xifra similar al PIB mundial, mentre que el deute de les llars ha augmentat fins als 53,4 bilions.

Això provocarà creixents pressions de finançament, especialment en les economies emergents, on la quantitat de bons corporatius que vencen en els pròxims tres anys representaven el 51% (4 bilions d’euros) del total el 2023.

Aquest dèficit fiscal global s’ha vist esperonat pel creixement del deute de les principals economies, especialment la dels Estats Units, que segons l’FMI va arribar al 123,3% del PIB el 2023 i pujarà fins al 126,9% al llarg d’aquest any. Al seu torn, el deute de l’economia xinesa va créixer fins al 83% del PIB el 2023, es preveu que arribi al 87% el 2024 i que superi el 100% el 2027.

L’FMI pronostica que el deute públic mundial augmentarà un punt percentual del PIB cada any a mitjà termini, i avisa que al ritme previst “el deute mundial assolirà el 100% del PIB per a finals de la dècada.” Els desfasaments d’ingressos i despeses en els pressupostos nacionals s’espera que afegeixin 4,9 bilions d’euros anuals entre 2024 i 2027.

La llosa del deute

Un deute públic desbocat és una càrrega per a l’economia, que frena la productivitat, augmenta els impostos i dificulta el finançament del sector privat. Cada any que s’incrementa aquest deute acumulat, les càrregues es fan més pesades i creix el risc econòmic.

La tendència a llarg termini és d’un augment inexorable del deute, impulsada pels dèficits crònicament elevats dels governs dels mercats desenvolupats. La càrrega del pagament del deute imposa un elevat peatge a les generacions futures, desviant fons de la despesa en infraestructures, educació i serveis socials.

Els polítics volen fer creure als ciutadans que l’alentiment del creixement econòmic, el descens dels salaris reals i la inflació persistent són factors externs que res tenen a veure amb les accions dels seus governs. Rarament, expliquen que aquests mateixos governs són directament responsables de la política fiscal, els conflictes geopolítics i la impressió de diners en excés que hi ha al darrere de la despesa deficitària i la pèrdua del poder adquisitiu de la ciutadania.

Sempre que sigui sostenible, el deute és un instrument necessari per al creixement, tanmateix, l’augment experimentat durant els últims anys està lluny d’aquesta sostenibilitat. Això està provocant que cada nació dediqui una major proporció dels seus ingressos per cobrir aquestes obligacions de deute. Un fet que, a la pràctica, pot acabar tenint conseqüències devastadores per gran part de la població.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

Què és el deute públic i per què és important?

5min lectura

De la mateixa manera que sol·licitem crèdits i altres...

Economia

Espanya gairebé quadruplica el deute en 15 anys

4min lectura

Espanya ha passat d’un deute públic de 384.662 milions...

Economia

Les claus de la inevitable crisi de deute

6min lectura

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que ens...



App Store Google Play