La crisi: solucions simples a problemes complexes

Ja hi tornem a ser. La pandèmia derivada de la Covid-19 ha generat una crisi econòmica (encara germinant-se) que asseguren que serà pitjor que la que vam patir el 2008. Però potser encara som a temps de reduir aquest impacte i exigir als nostres dirigents que aportin altres solucions. Hem de ser més participatius en allò que ens afecta, encara que no ens agradi.

 

Quan veiem com els mitjans de comunicació ens expliquen les possibles sortides de la crisi, arribem a la conclusió que una gran majoria dels missatges es refereixen a retallades i a la necessitat d’austeritat. Es fa èmfasi en els excessos que tots hem fet, en l’endeutament que hem generat, que segons sembla ha estat desmesurat, com si l’infern hagués pujat a la terra i tots haguéssim participat de la bacanal.

Aleshores, immersos en una gran culpabilitat, ens creiem que estem castigats a pagar la festa i a purgar tanta disbauxa. És cert que un punt de contenció, revisar la despesa i estalviar en temps de bonança sembla bastant racional i de sentit comú. Ara bé, pensar que no es pot fer res més, em porta a plantejar-me una altra qüestió fonamental: ens tranquil·litza creure en solucions unilaterals a curt termini en lloc d’intentar qüestionar-les i trobar-ne d’altres.

Grans problemes, solucions conjuntes

Si li dic a algú que només hi ha una manera de fer una llaçada per a un regal, el més segur és que m’acusi de ser poc creativa i em farà prendre consciència que hi ha infinitat de formes de fer-ho. Que el que cal és innovar i que l’art de fer paquets bufons ha evolucionat. Que ara, a banda de les llaçades, es fan nusos amb cordills, que s’utilitzen bosses de paper reciclat per a posar els regals a dins i acabarem debatent sobre les múltiples opcions de la paqueteria moderna.

 

Però tornem a parlar de la situació actual, si ens fixem en les dades de l’atur, sembla que pugen incansablement. Si comptem el tancament d’empreses a Catalunya el primer trimestre de 2012, ja són més de 10.000 les que han abaixat la persiana. Veiem com la classe mitjana va perdent poder adquisitiu i moltes famílies ja tenen més d’un dels seus membres a l’atur. Sort que poden recordar, nostàlgics, aquella bacanal que segons sembla, van celebrar.

 

Potser sí que hi ha hagut excessos, però la pregunta és: de tots? Potser sí que s’ha de vigilar la despesa i adaptar-la a la realitat dels ingressos ordinaris en una primera etapa. Ara bé, hem de seguir així per sempre més? Crec que en aquelles coses que ens afecten, hauríem de ser més crítics i qüestionar les propostes de solució que rebem com a inevitables. Voler conèixer la realitat és clau en el procés de dirigir, i encara ho és més, quan es tracta de prendre decisions que no són fàcils de prendre per a qui les pren. Però és que, a més a més, s’ha de tenir molt clar que el nostre coneixement de què està passant, es basa sempre en unes percepcions que s’han d’anar millorant a través de l’acceptació dels fets, practicant la humilitat. Mai tenim tot el coneixement de què passa i per tant, sempre és necessari escoltar opinions diferents de les nostres per a fer-nos una composició més realista.

 

I si busquem noves solucions?

 

Les receptes no són sempre fàcils ni immediates i menys en temps de crisi i dificultats. Però voler conèixer la realitat, parlar amb persones que no opinen el mateix que nosaltres, buscar la barreja entre l’entusiasme i el pragmatisme, ens portarà a valorar la situació de forma molt més realista i, per tant, a trobar solucions que, tot i no complir les nostres expectatives, segurament ens ajudaran a aprendre a dirigir millor en el futur.

 

Potser les solucions alternatives s’haurien de discutir profundament. Ja es comencen a sentir experts en economia i empresa que parlen d’altres opcions. El professor Vicenç Navarro parlava de què el problema no és el PIB, sinó que l’Estat ha de trobar maneres eficients de recollir els ingressos que li corresponen, gravant amb impostos de forma proporcional a les grans fortunes, evitant que fugin a altres països (problema similar que també té Grècia). Altres experts alerten, que si no es comença a facilitar l’accés al crèdit a les empreses, la crisi empitjorarà. Almenys algú intenta buscar alternatives més creatives davant de tanta retallada que últimament hem de sentir com un mantra pesat.

 

El missatge clau és que les persones hem de desenvolupar el nostre criteri per a decidir si el que els nostres governants diuen té sentit o no, i hem de començar a demanar alternatives a la solució, massa obvia, de retallar. El mantra pesat de la retallada ha de substituir-se per una coral de mantres que ens deixin d’enfonsar en la desesperació actual.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Cert, les solucions simples resolen la crisi(o els canvis estructurals), el que deixa pales que amb un simple seguiment periòdic humà -enlloc de deixar que la bola es faci més gran- es resol la crisi.(fet, el de deixar q la bola es faci més gran, que es en la meua humil opinió el q ha passat a la crisi del sector públic des de la pandèmia, que junt a la absència de canvis estructurals durant l’època de tipus negatius, ha provcat que pugi la inflació, el tipus d’interés i pràcticament congelat la economia)

  2. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    sí senhora!

  3. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  4. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    “El mantra pesat de la retallada ha de substituir-se per una coral de mantres que ens deixin d’enfonsar en la desesperació actual.”
    Exacte aquesta es la millor conclusió prou de solucionar retallant hi han moltes altres solucions
    Cal aprendre i aportar
    Gràcies

    • Càrol RafalesCarolina Rafales says:
      Càrol

      Tens tota la raó, Alícia. Per trobar noves solucions cal buscar-les! Si més no, intentar-ho.

      Fa 3 anys

Deixa una resposta

App Store Google Play