Reps l’assessorament financer adequat?

Només un 13% dels clients reben assessorament financer de productes ajustats a les seves necessitats i a la seva situació. Una xifra alarmant que alerta de la vulnerabilitat en què es troben molts consumidors arreu del món.

 

Anar al banc és sinònim de discursos complexos on mai saps del cert si t’estan venent un bon producte o simplement te n’estan explicant les característiques positives. La falta d’informació i de transparència afavoreix, en molts clients, la sensació de sentir-se enganyats. Segons l’estudi de Finance Watch, un 87% dels clients es troba en aquesta situació, i només el 13% restant contracta productes que comprèn i s’adapten als seus requeriments. A continuació us donarem les claus per reconèixer si esteu rebent l’assessorament adequat.

  • Primer pas: informar o assessorar

El primer que cal tenir clar quan parlem d’assessorament financer és que la normativa europea MIFID II (2017), creada per protegir a l’inversor, diferencia clarament les funcions d’informar i d’assessorar. 

Informar ho pot fer qualsevol treballador del banc, i consisteix a presentar al client informació dels productes de forma clara, precisa i detallada. Com més informació tingui el client, més capacitat per prendre una bona decisió. Però remarquem, només es limita a presentar informació, sense recomanacions ni opinions personals.

Assessorar, per altra banda, requereix valorar la situació del client i les seves necessitats per tal d’aconsellar-li el producte més adequat. L’assessorament sí que influeix en la decisió final del client, i per tant només ho poden fer les persones autoritzades i certificades per fer aquesta tasca.

  • Requerir informació precontractual

Tal com especifica l’article 7 de la Llei 22/2007, qualsevol contractació que realitzem en una entitat bancària comporta, obligatòriament, proporcionar al client la informació precontractual. S’hi ha de detallar el cost de la contractació de manera clara, les condicions i els riscos del contracte que es firmarà. Sense això es considera que el client no té tota la informació a la seva disposició i, per tant, la contractació pot no ser adequada. 

A Espanya, la majoria d’entitats s’han convertit en bancs comercials, i ha pres protagonisme la venda creuada o la venda reactiva, on s’aprofita la presència del client a l’oficina -o fins i tot per telèfon- per promocionar certs productes del banc. Un procés de venda en què la informació escrita passa a un segon pla i l’assessorament, segons les xifres de l’estudi, sembla que va més enfocat als interessos del banc que a les necessitats del client.

  • Entendre tot el que signem

En aquest nou escenari, el procés de contractació sol ser ràpid i basant-se en recomanacions. La informació precontractual perd protagonisme i sovint es passa directament a la contractació. Només un 40% dels clients consideren que poden escollir amb coneixement de causa, la resta no comprenen completament la informació que reben. 

A més, els sistemes de firma digital són una dificultat afegida pels clients, que sovint signen en una pantalla sense ni tan sols haver accedit al document precontractual. És justament en aquest punt, en la comprensió dels productes, on cal parar més atenció com a consumidors i, tal com recomanaria qualsevol jurista, no signar cap producte del qual no coneguem i entenguem totes les característiques.

  • Assessorament en línia, una dificultat afegida

Trobar assessorament personalitzat en línia és pràcticament impossible, ja que molts bancs simplement ofereixen una plataforma que facilita les contractacions per part dels clients. No hi ha assessorament, però sí que s’orienta la decisió del client a partir d’accions tan simples com la presentació de la informació. 

D’entrada, es presenta la informació bàsica, molt concisa, que contribueix a la venda irracional. Es destaquen aquelles dades clau que ens faran clicar per tenir, per exemple, un préstec instantani a unes condicions irresistibles. Un cop captat l’interès, apareix la informació precontractual i contractual, en un document llarg i dens on s’expliquen les condicions reals d’aquell producte i la implicació del consumidor. 

La diferència és evident: quatre dades per prendre la decisió i múltiples pàgines per detallar el contracte que porten el consumidor a signar sense llegir-ho, quedant-se amb les dades inicials, i amb el risc que això suposa. 

 

La falta d’assessorament financer, o la falta d’independència d’aquest, poden ser considerades males pràctiques si condicionen la decisió final del client. Conèixer aquesta informació serà la base per identificar aquestes possibles situacions i comprendre que, en qualsevol contractació, l’última paraula l’ha de tenir el client.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Podcast: Les comissions

2min lectura

Defensa't dels abusos bancaris

Economia

Les fintech

4min lectura

El futur de la banca és ara

Economia

Sucursals en retorcés

7min lectura

Les claus per entendre la nova banca



Equip Editorial
  1. alicia Coiduras Charles says:

    Es cert es tan i tan habitual que ni ens adonem de la mala praxi

    • Silvia Garriga Sole says:

      Per això des de La Plaça intentem acostar conceptes bàsics d’economia i finances. Almenys hem d’entendre el que ens intenten vendre.

      Fa 4 setmanes
  2. Mercè Comas says:

    Cert. La signatura digital és un problema afegit, i se n’ aprofiten

    • Jennifer Roca Civit says:

      Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè. Que tinguis molt bon vespre de dijous.

      Fa 2 mesos
  3. Albert Chic Giménez says:

Deixa una resposta