Poden els estudiants trobar un pis assequible i adequat a les seves necessitats sense deixar-se un dineral ni acabar compartint habitació amb mitja Barcelona? Des d’11Onze intentarem donar quatre pinzellades i consells sobre les dificultats d’independitzar-se i entrar en la vida adulta.

L’estrès de la selectivitat ja s’ha acabat, i després d’un merescut descans, els alumnes entren en una nova etapa: comença la universitat, una fase de la vida en la qual aprendran sobre el sector en què es volen especialitzar i on els dubtes existencials, lluny d’esvair-se, molts cops es multipliquen.

A aquestes edats i després de tants anys d’esforç, sovint volem aprofitar aquesta sensació de llibertat i viure noves experiències, conèixer amistats diferents i, en definitiva, entrar de ple en la vida adulta, independitzant-nos dels nostres pares: comença la cerca del pis ideal. Això últim, però, pot resultar molt més difícil del que sembla.

El pressupost: un bé escàs

Per a començar amb la nostra recerca, el primer que hem de tenir clar és el pressupost: hem de definir quina és la quantitat màxima de diners que ens podem permetre desemborsar cada mes. Això té una importància capital, tenint en compte que molts estudiants a aquestes edats o bé no tenen ingressos regulars, o bé els que tenen són molt minsos. 

Malauradament, però, el preu del lloguer no serà l’únic aspecte a tenir en compte, sinó que també haurem de tenir present la distància entre el pis i la universitat: de res ens servirà el pis amb el lloguer més barat de Catalunya si hem de perdre quatre hores al dia en desplaçar-nos fins a classe! Segurament la clau serà buscar un punt mitjà entre estar suficientment a prop de la universitat però no al centre de la ciutat, amb suficients mitjans de transport disponibles, com ara estacions de metro o de tren.

Com més serem, més riurem?

A part de la distància, hi ha un altre factor que ens pot augmentar o disminuir la despesa mensual: el nombre de companys de pis. Òbviament, com més companys de pis tinguem, menys diners per persona pagarem, però haurem de tenir en compte quina quantitat de persones dins de la mateixa casa podem arribar a suportar, ja que massa gent compartint uns pocs metres quadrats pot arribar a fer-se feixuc, disminuint-nos la qualitat de vida. I d’igual manera, estar nosaltres sols en un pis enorme pot fer-nos sentir sols.

El temps és or: comencem la cerca com més aviat millor

Un cop hem decidit el pressupost que podem gastar en el lloguer, toca començar la recerca! Això sí, podem tenir en compte uns quants consells per tal que aquesta cerca sigui molt més eficient.

Primer, cal tenir sempre present el calendari: gran part de la demanda de pisos de lloguer per a universitaris es concentra, lògicament, abans del començament de la universitat. És per tant molt important començar la cerca abans d’aquest període: així tindràs molta més oferta i podràs triar i remenar. Si per contra, comencem a buscar pis a l’octubre, ens quedarem molt probablement amb els pisos que no hagi volgut ningú, sigui per un preu excessiu o per unes males característiques.

Agència o contactes: què és més eficient?

Una molt bona forma de començar a buscar és, en lloc de mirar primer les agències o els portals immobiliaris de la xarxa, preguntar a coneguts. Us en faríeu creus de la quantitat de gent que prefereix llogar a coneguts i decideix no penjar el seu anunci a internet. D’aquesta manera, a part d’estalviar-nos tot el procés de buscar, potser aconseguiríem una millor habitació pel mateix preu, gràcies a la confiança que tinguin en nosaltres.

Relacionat amb això, molts cops les universitats tenen una borsa d’habitatge on molts propietaris pengen les seves ofertes. Així, molts estudiants se’n poden veure beneficiats si troben una oferta que s’adapta a les seves necessitats, utilitzant el mateix campus o web de la universitat.

En cas de no trobar res amb cap d’aquests mètodes, ja comença a ser hora d’utilitzar les eines més tradicionals de recerca: les agències immobiliàries o els portals web, molts amb la seva pròpia app. Aquí tenim infinitat d’opcions, però algunes de les més conegudes són:

• Habitatgejove
• Idealista
• Aluni
• Fotocasa

Un cop hàgim decidit amb quin pis ens quedem, haurem de firmar el contracte i oferir la fiança estipulada per aquest. Recordem llegir detingudament el contracte per tal de comprovar que no hi hagi cap errata ni cap condició abusiva. Igualment, revisar l’estat del pis i comprovar que es troba en la mateixa situació que diu el contracte (per exemple, si l’acord diu que les parets estan ben pintades, comprovar que sigui així). No estaria de més fer algunes fotografies de l’estat general de l’habitatge el primer dia.

És per tant necessari pensar-s’ho bé i no llençar-nos a la piscina a la primera oportunitat que vegem: tots hem sentit o hem sigut partícips de veritables històries de terror entre companys de pis, o de pisos d’estudiants que semblen més un abocador de brossa que un habitatge en condicions. Està doncs a les nostres mans evitar que acabem sent protagonistes d’una d’aquestes històries.

Molta sort amb la recerca!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!