Micromobilitat: la nova mobilitat urbana

Desplaçar-se per la ciutat amb un vehicle des de fa temps és un mal de cap, sobretot si es va amb cotxe. El gran nombre d’automòbils circulant pels carrers de l’urbs fa que es perdin un munt d’hores en els trajectes, que aquests ens costin un munt de diners -combustible, aparcament…- i que la salut en surti perjudicada per la contaminació que es genera.

 

Els darrers anys, però, l’evolució del transport urbà ha portat un nou concepte: la micromobilitat. Als carrers cada vegada estan més plens de persones que es desplacen en un mitjà de transport lleuger, de petites dimensions i proveït d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor: ciclomotors, patinets i bicicletes. Generalment, aquests vehicles són conduïts per una sola persona (els anomenats vehicles de mobilitat personal, VMP) amb els quals es recorren distàncies curtes (màxim 8 quilòmetres) fins al lloc de destinació o bé fins a una parada de transport públic.

 

Al canal del European Institute of Innovation and Technology (EIT), de la UE, ens expliquen tot el que cal saber sobre Micromobilitat.

Els vehicles poden ser propis, o, poden ser compartits. A les grans ciutats, diferents empreses han posat en funcionament aplicacions de mòbil que permeten localitzar un vehicle de dues rodes, desbloquejar-lo, fer-lo servir i pagar el servei sense problemes.  En poc temps s’han creat empreses que ofereixen vehicles compartits i  ho fan a través d’aplicacions de mòbils. Si bé la pandèmia de la Covid-19 n’ha frenat l’expansió, sobretot a causa del confinament total, moltes empreses no han deixat de banda l’oportunitat de negoci que els ofereix el canvi de paradigma en mobilitat. Com a exemple, l’any 2020, SEAT, va llançar el seu software de vehicle compartit i ho va fer a través de la seva filial Seat Mó.  Altres operadores que podem trobar a les ciutats són Cityscoot, Cooltra, Acciona, Tucycle, Yego, etc.

  • Avantatges de la micromobilitat

Els beneficis de la micromobilitat són evidents, tant pel seu impacte positiu en nivells de congestió com per la contaminació atmosfèrica, reptes als que moltes grans ciutats del món han de fer front. 

Segons un estudi de la consultora global McKinsey, al voltant del 60% dels viatges en automòbil a la Unió Europea, la Xina i els EUA tenen un recorregut inferior a vuit quilòmetres.  La micromobilitat podria abastar teòricament tots aquests viatges i podria fer-se càrrec d’entre el 8% i el 15% del seu mercat. De tota manera contempla que hi ha restriccions que dificulten la seva expansió relacionades amb la dificultat de transportar mercaderies, l’edat dels usuaris o el clima de les diferents zones. 

  • Regulació

Però no tot són avantatges amb l’ús dels VMP. Si encara continua ben viu el debat sobre la difícil convivència a l’espai públic entre les bicicletes, els cotxes i els vianants, l’entrada dels vehicles de mobilitat personal ha afegit un nou perill per a la seguretat en sumar una nova categoria d’usuaris vulnerables de la via pública, especialment pel que fa als patinets que s’utilitzen indiscriminadament a les calçades i voreres, posant-se ells mateixos i els vianants en perill. Aquest és un exemple més de com les ciutats han de replantejar-se l’organització de l’espai públic per a donar cabuda a les noves formes de mobilitat intel·ligent.

És en aquest sentit que el 2 de gener de 2021 va entrar en vigor la normativa dictada per la Direcció General de Trànsit sobre l’ús de patinets i VMP (amb una o més rodes i d’una única plaça) la qual els defineix i considera com vehicles amb caràcter general, per la qual cosa estan obligats a complir les normes de circulació, com fan els cotxes o les motos (alcohol, drogues, ús de mòbils, ús d’auriculars, etc.). Aquesta normativa exclou els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. La normativa diu que els patinets han de circular entre 6 i 25 km/h i mai ho poden fer a les voreres, en vies interurbanes, travessies, autopistes, autovies o túnels urbans.

D’altra banda, la DGT està elaborant un manual en el qual s’indicaran les característiques tècniques que han de complir aquests vehicles, base per poder tenir el certificat de circulació que serà obligatori dos anys després des que es publiqui la citada resolució. Aquesta és una primera regularització de les noves formes de mobilitat, ja que per al futur, la DGT té previst redactar una nova normativa que reguli més aspectes, com ara l’edat per a conduir-los, l’ús de casc o armilles reflectores, etc. De moment, és decisió de cada ajuntament regular l’ús del casc o elements de protecció, o la normativa d’aparcament.

La micromobilitat ha arribat i sembla que es postula com una alternativa real als vehicles de quatre rodes. Tenint en compte que es preveu que el 2030 un 60% de la població mundial viurà en megaciutats (ciutats de més de 10 milions d’habitants) i  que es passarà de les 30 actuals a les 40, els beneficis i avantatges que presenten els vehicles de mobilitat individual, sens dubte, faran que les ciutats siguin llocs més saludables, més transitables i més amables per a viure-hi.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Economia sostenible

6min lectura

¿Què es?

Sostenibilitat

Arquitecte Alfredo Acosta

5min lectura

Natura protagonista ... reconnexió amb ella

Sostenibilitat

Disseny d'interiors

5min lectura

Pisos petits i sostenibles



Equip Editorial
  1. Laura León Amat says:

    Sempre la normativa i les lleis van pel darrera de la realitat… Però cal regular l’ús de tots aquests VMP i més encar amb aquest darrer valor de ciutatsde10milions d’habitants, Buff!! Quin kaos

    • Mireia Cano Codina says:

      Efectivament Laura, cal regulació per coordinar la mobilitat i adaptar-la a les necessitats actuals de forma eficient. Gràcies pel comentari!

      Fa 2 mesos
  2. laura bunyol says:

    Hola, quina dada tant xocant. Si és cert que les ciutats no paren de créixer, i és sens dubte un indicador de pobresa i desigualtat social…. perquè les ciutats són en sí unes petites presons per gent sense béns que s’ han vist forçades a sobreviure_hi. Les migracions a les grans ciutats són pobresa per tota la societat. Un gasto en manteniment e infraestructures complexes mai suficients….

  3. alicia Coiduras Charles says:

    Bon article i aclaridor respecte als diferents VMP, cal avançar amb les normes d’ús, actualment resulten més perillosos alguns d’ells que els automòbils

    • Albert Chic Giménez says:

      Hi coincideixo del tot, Alícia. La regulació és essencial. Quan circulem a peu per la vorera, no hauríem de passar la por que passem quan travessem la calçada. Gràcies per la teva aportació.

      Fa 2 mesos

Deixa una resposta