Invertir o no, aquesta és la qüestió

Quan se’ns parla dels diners es comenta que són covards, que busquen la inversió segura, que fugen de la incertesa, que s’amaguen en aquelles inversions que donen molt rendiment. Però això es basa en uns supòsits simplificats de la realitat que hauríem d’examinar abans de creure’ns tot allò que se’ns diu. I un d’aquests supòsits és permetre que la informació que circula sobre les inversions sigui transparent i fiable

 

Quan es discuteix sobre “com organitzar” sempre hi ha una certa tendència derivar cap a la macroeconomia. Per exemple, quan es discuteix la viabilitat de l’Estat català, es confonen termes relacionats amb el “mercat” i la “organització”.  Es diu que Catalunya no és viable perquè no és atractiu el seu mercat per a invertir-hi, referint-se a la mida del territori o al nombre d’habitants. D’altres comenten les dificultats organitzatives, sobretot de manca d’economies d’escala per tenir costos assumibles. Altres, mirant el mercat del deute, diuen que les emissions de deute català no tindrien sortida. Anem a pams. Per començar, la decisió d’una empresa d’invertir a Catalunya pot valorar-se en base a si troba sinergies entre el seu sistema de valors corporatius i els de la cultura catalana (aspecte organitzatiu). I això si, haurà analitzat abans si els mercats potencials la fan viable. Per exemple, si es tracta d’un centre comercial, quantificarà  si la localitat on es situï té potencial suficient (res a veure amb els habitants de Catalunya, sinó del poble o ciutat en qüestió) . Una empresa de serveis mirarà si té accés a mà d’obra qualificada i si la situació geogràfica li dóna accés a altres mercats.

Invertir amb consciència

Cal observar aquests dies que aquells que valoren les inversions per assessorar a on han d’invertir els diners aquells que en tenen, tampoc es posen massa d’acord. De cop i volta el bo espanyol es qualifica com a bo “escombraria”, i la prima de risc s’enfila. Llavors les declaracions d’alguna autoritat competent fan que torni a baixar la prima i sembla que les aigües turbulentes es tornen més tranquil·les. En cas de tenir diners, els invertiria seguint altres consells menys volubles, però suposo que les agències de ràting les formen persones que valoren la informació que reben, i la deuen fer circular de la millor manera possible, és a dir, en realitat, no deixen de ser persones que miren les notícies i les interpreten a la seva manera. Mirem el cas de Catalunya, tots podíem llegir a certa premsa internacional que havia demanat un rescat a l’Estat Espanyol. Això sí que fa riure. Seria com si jo ingressés el meu sou a un compte de la comunitat de veïns, i la comunitat de veïns em digués que em rescata quan li dic que em doni diners per a pagar la quota de la comunitat. 

El problema arriba quan aquesta informació que es fa circular potser no és tan confiable com caldria, i les opinions acaben essent certeses que tenen conseqüències molt greus a nivell dels interessos que s’han de pagar pels diners que ens deixen. Tornem a un exemple casolà, seria com si el rebut de la hipoteca d’un més a l’altra passés de 800 a 1200 euros perquè el meu veí li diu al banc que no podré pagar, i ho diu perquè un botiguer li explica al meu veí que em va fiar la darrera vegada i li dec la factura de la verdura. En aquests moments m’alegro que la meva hipoteca estigui ben firmada davant d’un notari i inscrita al registre de la propietat! També m’alegro de no haver de fer una ampliació d’hipoteca en aquests moments que el veí i el banquer es troben per conversar sobre les meves minvades finances. 

Més organització o menys mercat

Potser la clau és començar a parlar més de direcció d’organitzacions que d’economia de mercats. Perquè la realitat supera la teoria dels mercats perfectes i una de les raons de ser de l’organització anomenada “Estat” és precisament veure com es poden utilitzar els mercats com un instrument per millorar la vida de les persones. Acceptar que els mercats NO són espais perfectes d’intercanvi entre individus, sinó que moltes vegades falta oferta, falta demanda, o bé totes dues.

Així que més que dir que els diners són porucs, podríem dir que depèn. Depèn de qui els té, i com és aquella persona, depèn de si creu en la inversió, o senzillament es tracta de diners sense ànima buscant maximitzar beneficis a curt termini, minimitzar riscos i no comprometre’s amb cap projecte concret. 

Molts petits empresaris utilitzen els diners que guanyen per a poder tirar endavant la seva auto-ocupació i l’ocupació de les famílies que en depenen, arriscant el seu patrimoni, i fins i tot, invertint quan no hi ha finançament garantit per les entitats que l’haurien de garantir. Aquests diners no els veig porucs, sinó més aviat al contrari, són valents. Però anem a pams, moltes de les opinions que escoltem del món empresarial, les fan moltes vegades grans directius, que no arrisquen el seu capital, i que no són estrictament empresaris. Suposo que els empresaris, sobretot de PIMES, es troben ocupats treballant i  intentant treure forces i recursos d’on sigui per a continuar vius i amb esperança. Ja està bé de parlar dels diners porucs i covards, i comencem a centrar-nos en les persones que els tenen a la butxaca i mirem què en fan. Això portaria a un debat molt més fructífer i productiu. I més autèntic.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Cert aquesta es l’eterna qüestió, invertir o no, i en el cas de fer-ho que sigui dins del tempo establert per cadascun i amb les límits ben establerts sense passar del 30% del risc 📇

  2. Santiago VázquezSantiago Vázquez says:
    Santiago

    Doncs sí,!!! Exactament això. Tot depend de les expectatives que hi posis.

  3. Daniela SimónDaniela Simón says:
  4. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    és lo millor

    • Mònica Cornudella says:

      Si Manel, és el millor. Gràcies per seguir-nos, ens veiem a La Plaça!

      Fa 2 anys
  5. Ricard Calvo VilanovaRicard Calvo Vilanova says:
  6. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  7. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Els diners no te sentit que siguin porucs si ho son estan morts, cal ser valent amb informació estar clar i assesorament
    Som un país d’autonons i pimes i també de privats que inverteixent amb projectes
    11Onze pel que veig que ens ajudarà i farà una comunitat gran

    • Aitor Canudas says:

      Bon dia Alicia, 11Onze és diferent, on un dels seus pilars és l’ètica i que ajudarà a la nostra gent 🙂

      Fa 3 anys
  8. Enlil Orion Gonzalez MunzonEnlil Orion Gonzalez Munzon says:
    Enlil Orion

    Tots i totes hauriem de reflexionar en què invertim, no només els nostres diners, també, el nostre temps i energia per poder fer realitat el nostres objectius o propòsits de vida. Una educació financera de qualitat és impresndicible per poder ser lliures, tal i com expliquen en aquest article. Ànims i força per aquesta nova era econòmica.

  9. Joan BringuesJoan Bringues says:
    Joan

    Si els fets son com les expressions, us albiro un gran futur. Molts ànims.

    • Oriol Garcia FarréOriol Garcia Farré says:
      Oriol

      Moltes gràcies, Joan. Esperem tenir un bon futur!

      Fa 3 anys
  10. Josep LladóJosep Lladó says:
    Josep

    En aquest sentit, el model de banca islàmica és més corresponsable.
    D’altres sistemes d’inversió molt diversificat per a petits projectes i startups també són interessants i el risc queda molt repartit

    • David LópezDavid López says:
      David

      Tota la raó Josep, personalment penso que és vital el que comentes que el risc estigui repartit, ja que això ajuda als petits inversos o als petits projectes. Per tant, una bona organització juntament amb la consciència a l’hora d’invertir, és clau. Gràcies per la teva aportació, ens veiem a la Plaça! 🙂

      Fa 3 anys
  11. Luís TorderaLuís Tordera says:
    Luís

    Sóc un altre empresari “poruc”, que és juga cada dia els diners que he guanyat treballant, invertint-los altre cop a l’empresa… bon article que posa els punts sobres les i’s en el món dels “valents” inversors dels diners dels altres.

    Segur que al 11Onze sabreu assessorar-nos perfectament, ganes ja en tinc!!

    Fins aviat.

    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Benvingut Lluís. Tenim moltes ganes de començar a treballar amb tu i sobretot de poder-te assessorar i ajudar en tot allò que necessitis i que et faci falta. Ja falta menys. Estigues atent a la Plaça, així t’assabentaràs de quan funcionarà la part bancària, només t’hauràs d’esperar unes poques setmanes. Fins llavors!!!

      Fa 3 anys
    • Núria Rambla Vilamitjana says:

      11Onze és diferent i ho podràs comprovar ben aviat! un banc que sobretot ajudarà a la nostra gent!

      Fa 3 anys
  12. AlbertAlbert Chic Giménez says:
    Albert

    Petits empresaris i, fins i tot, autònoms són a casa nostra una evidència exemplar de diners valents. Excel·lent article!

Deixa una resposta

App Store Google Play