Estiu 2021: Colors, tendències i moda a la xarxa

Qui decideix els colors de l’estiu? Coneixes el Pantone Color Institute? T’expliquem per què trobes el que trobes al carrer i a les xarxes.

 

Ja estem de ple a l’estiu i, com en cada canvi de temporada, allò que portarem o veurem a peu de carrer o a la platja ha estat estudiat meticulosament per experts que analitzen les tendències. Avui, us volem posar al dia de les tendències d’aquest estiu 2021, i ho farem en tres petites pinzellades: ens endinsarem en els colors actuals, revisarem les prediccions de tendències, i ens informarem de com és la moda a la xarxa.

El corall, el lila, el groc o el fúcsia, els colors de moda de l’estiu

Qui decideix els colors de moda que veiem a les revistes, els que porten les presentadores de televisió, les influencers o els que veurem portar a la gent durant la temporada d’estiu? Això és feina de Pantone Color Institute, el centre de prediccions de tendències i consultoria dels colors de Pantone. Ells són, en gran part, qui marquen els colors que es portaran. Cada temporada fan un informe suggerint els deu colors principals i els cinc colors clàssics neutres a portar. 

Per a aquest estiu, Pantone aposta per la vitalitat a través de colors vius, com el groc ataronjat, el blau cel, el blau fosc, el marró terra, el verd fluix, el verd mentolat, el corall, el lila, el groc i el fúcsia. Pel que fa als clàssics de la temporada, proposen el blau ennegrit, el gris, el crema, el color terra i el verd salze. Segons diu Leatrice Eiseman, directora executiva de Pantone Color Institute, els colors d’aquest estiu combinen l’energia, la relaxació i el confort a fi de millorar el nostre estat d’ànim, allò que possiblement més necessitem ara mateix.

Tendències per a tots els gustos

Igual que en els colors, les tendències de moda també s’analitzen i es preparen amb antelació. Hi ha empreses que es dediquen a fer informes del que es portarà, anticipant dos anys abans la moda que trobarem a peu de carrer. Segons l’analista i experta en predicció de tendències Rosalina Villanueva, de WGSN -una empresa que es dedica exclusivament a pronosticar tendències-, aquest estiu és tendència la comoditat, l’estil futurista, el retro, el pop, l’estil mariner, els looks safari, els materials vaporitzats, els florejats, el minimalisme i els materials respectuosos amb el medi ambient. 

Xarxes socials, el nou incubador de tendències 

Però la moda no només la trobem en els colors que decideixen Pantone o els analistes més experts. La moda la trobem també a la xarxa. Tot navegant i amb una mica d’atenció tothom pot observar les tendències més top d’aquest estiu: Els barrets de pescador (bucket hat), les peces de vestir i els complements de ganxet, la bijuteria de colors, les espardenyes, les camises XXL, les sandàlies de flip flop, les bosses de xarxa, les peces asimètriques, les bermudes, els quadres vichy, el “tie-dye” o els vestits i la roba d’estil eivissenc, són només algunes tendències de moda que podrem trobar-nos aquest estiu, d’acord amb la moda que se segueix a les xarxes socials.

Recordem finalment que aquest estiu la moda ve carregada de felicitat;  no es tracta de ser el més modern ni el que vesteix amb les tendències més actuals, sinó de treure de cadascú la personalitat i l’energia més autèntica interpretada per mitjà de les peces que portem. I per últim, que ningú es deixi aquests bàsics de temporada: El somriure i el bon humor; que són la tendència més a l’alça que sempre trobarem, temporada rere temporada. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Operació Biquini?

2min lectura

No, gràcies!

Comunitat

Brava Fabrics

4min lectura

De Barcelona al món

Sostenibilitat

Disseny d’interiors

5min lectura

Per a pisos petits i sostenibles



Us proposem sis títols que us acompanyaran aquest estiu i us permetran conèixer i viure noves realitats sense moure-us del sofà. Sis històries que ens transporten, ens fan somiar, ens incomoden i ens fan ser crítics amb la societat, sempre sense perdre l’esperança.

 

  • Wild Wild Country (Netflix)
    A principis dels anys 80, el gurú indi Bhagwan Shree Rajneesh (Osho) arribava a la petita localitat de Wasco County, a Estats Units, per a construir la comunitat de Rajneeshpuram. Centenars de persones seguien els seus passos. Una història verídica, amb imatges i testimonis reals, que il·lustra l’ascens i la decadència d’aquesta salvatge secta basada en l’amor lliure i la meditació que va capgirar la vida d’aquest poble.

 

  • Small axe (Prime video / Movistar+)
    “Si vosaltres sou l’arbre alt, nosaltres som la petita destral, a punt per tallar-te”. Amb aquesta cançó de Bob Marley, el cineasta Steve McQueen posa nom a aquesta història sobre la violència racial de la comunitat afro caribenya al Regne Unit dels anys 60. Coratge i lluita contra l’opressió social i institucional relatats a través de cinc capítols amb cinc històries diferents que no us deixaran indiferents.

 

  • It’s a sin (HBO)
    Els anys 80 i 90 van ser l’època negra de la crisi del VIH. La sèrie s’emmarca en aquest context per descriure com es vivia la situació a través dels ulls d’un grup de joves. Vitalitat, llibertat i ingenuïtat. Els anys 80 s’intuïen com l’era dels canvis, del neocapitalisme, de l’entrada de nova música, de noves llibertats, però la societat va avançar al mateix ritme? La irrupció de la malaltia i la sacsejada mundial que va provocar també va fer créixer l’homofòbia. Una mirada que no deixa de ser actual, en un món on encara no s’ha erradicat ni la malaltia ni l’estigma.

  • The Underground Railroad (Prime Video)
    La petita pantalla acull l’adaptació de la novel·la de Colson Whitehead en aquest drama històric de lluita contra l’esclavitud. Al segle XIX, es crea un ferrocarril que ajuda als esclaus a escapar i els condueix cap a la llibertat tot portant-los a llocs segurs. Una història dura però amb un relat fascinant.

 

  • When they see us
    Cinc joves condemnats per una violació que no van cometre. Una història real que va commoure l’opinió pública nord-americana i que ara s’explica al món sencer a través d’aquesta sèrie dura però necessària. Muntatges policials, pressió social, mentides i la necessitat de resoldre el cas immediatament, independentment de les proves. Des de la seva estrena el 2019 s’ha posicionat com una de les joies de Netflix que la crítica ha ovacionat.

 

  • Years and years (HBO / Movistar+)
    Descriu una nova realitat al Regne Unit, pràcticament anticipant escenaris futurs. Un món inestablement subjecte a canvis polítics, socials i tecnològics que faran evolucionar les vides dels protagonistes cap a posicions ben diverses. Sis capítols narren la vida de la família Lyons al llarg de quinze anys en què l’espectador se sentirà identificat i observarà, incòmode, possibles escenaris que a tots ens pot tocar viure, al pur estil Black Mirror.

 

I per a tu, quina és la sèrie de l’estiu?

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Les millors sèries sobre el món financer

7min lectura

Tracten temes com economia, empresa i finances

Cultura

Llibres imprescindibles

3min lectura

Per a aquest estiu

Has tingut mai la sensació que estàs perdent el temps mentre assisteixes a una reunió amb els teus companys d’equip i/o el teu cap? Ets a la reunió, però penses en altres coses? Es poden evitar aquestes sensacions fent que les reunions siguin més eficients? Intentem explicar-te com.

 

Segons diuen els especialistes en Construcció d’Equips (o team building, en anglès) i lideratge, una de les qüestions essencials és tenir clar el perquè es convoca una reunió. A vegades, hom té la sensació que ens trobem en aquella sala, simplement perquè toca o perquè ho posa el calendari, sense que hi hagi un objectiu definit.

Avui en dia, i després de tot el que ha passat aquest darrer any, també hi ha qui distingeix entre l’organització de reunions presencials, i reunions virtuals, donat que aquestes últimes no sempre són fàcils de controlar, ja sigui perquè tothom parla a la vegada, o perquè comencen a fallar les connexions dels assistents.

 

Però en qualsevol cas, les pautes essencials són les mateixes:

  1. Abans de convocar una reunió, sigui presencial o virtual, hem de tenir clar l’objectiu: Què en volem extreure? És realment necessària?
  2. Si és possible, s’ha de planificar amb prou temps per a informar els interessats, i que aquests es puguin preparar la reunió igual que el/la convocant, de manera que el temps s’aprofiti al màxim. De la mateixa manera, si escau, és recomanable facilitar la documentació necessària als assistents.
  3. La convocatòria ha d’arribar només a les persones imprescindibles. De res serveix l’assistència de 20 persones, si els realment interessats i/o afectats són només 5. A l’empresa, el temps és or, i no és productiu que hi hagi molta gent fent d’espectadors forçats.
  4. Calcular la durada de la reunió, també és important per evitar que s’allargui més de l’imprescindible, i evidentment s’ha de ser puntual perquè el compliment de l’horari sigui real. En el càlcul hem de pensar a reservar un temps per a precs i preguntes que es poden donar al final de la trobada.
  5. L’espai on se celebra la reunió, en cas de les presencials, ha de ser adequat pel nombre de persones convocades, i ha de comptar amb totes les eines tecnològiques i analògiques necessàries per exposar clarament totes les qüestions sobre les quals s’ha de parlar.
  6. Ja a la reunió, hem d’assignar el “paper” que ha d’assumir cada un dels assistents, si és que s’han de marcar les intervencions. El que està clar és que hi ha d’haver un moderador, que habitualment serà el convocant, per evitar que es dilueixi l’objectiu pel qual estem reunits. 
  7. Per un correcte desenvolupament, abans de començar, el moderador/convocant ha de llegir l’ordre del dia per tenir clars els temes a parlar o a resoldre, i deixar clar el motiu de la reunió. I a partir d’aquí, s’ha d’assegurar que es respecta el temps assignat a cada un dels temes i dels intervinents, perquè es compleixi l’horari establert, i tothom pugui exposar el que correspongui.
  8. Finalitzades totes les intervencions previstes, és el moment dels precs i preguntes, per acabar de polir els temes tractats, resoldre els dubtes sorgits, i decidir si s’han de fer noves aportacions abans de donar per acabada la sessió.
  9. En el tancament és important definir les conclusions extretes, així com les solucions als problemes que s’hagin plantejat durant la reunió, i els terminis d’execució de les accions a emprendre.
  10. Per últim, és important fer un resum o un aixecament d’acta que reculli tot el que s’ha exposat, quines han estat les intervencions, les conclusions, i fins i tot, que detalli quines són les decisions que s’han pres i les accions que s’han de dur a terme a partir d’ara. 

 

La consecució de totes aquestes premisses ens hauria de garantir la realització de reunions internes, amb proveïdors, o amb clients, efectives i eficients, per no acabar tenint sensació de pèrdua de temps. És especialment important, en una empresa, aprofitar el temps al màxim, per poder assolir uns objectius de productivitat i d’eficiència, que generin els beneficis econòmics necessaris per a la supervivència d’una organització, garantint així, l’estabilitat professional i personal de tots els implicats.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

L’impacte de la pandèmia a les empreses catalanes

4min lectura

La pandèmia ha fet molt mal a les empreses catalanes

Economia

L’èxit empresarial

6min lectura

Compartir responsabilitats

Finances

La digitalització

5min lectura

El repte més gran de les PIMES



El menjar és una part essencial de qualsevol viatge, tant pel que descobreixes al lloc d’arribada, com pel que t’emportes de casa. Repassem els bàsics per a viatjar amb menjar.

 

La importància del menjar, sigui per la base cultural o per la necessitat energètica, fa que quan viatgem ens enfrontem a diversos dilemes, com per exemple: on menjar? Què menjar? Menjar en un restaurant o dur el menjar en una carmanyola, fet de casa? Menjar abans de sortir de casa o fer-ho quan arribem a la destinació?

El que cal saber és que, triem l’opció que triem, el millor que podem fer és viatjar sense gana. És necessari que, abans d’iniciar un viatge, sortim de casa amb l’estómac ple, ja que això ens farà estar optimistes i ens farà encarar qualsevol problema que pugui sorgir amb més energia i positivitat.

Em vull emportar el menjar. Com ho he de fer?

Un cop he decidit que em vull emportar el menjar, cal que sàpiga que, en funció del mitjà de transport que faci servir, l’hauré de transportar de diferent manera. Per exemple, si vaig amb avió des d’un país de la Unió Europea cap a un altre, no solen existir restriccions a l’hora de portar aliments a l’avió. Podem viatjar amb productes d’origen animal, ja que se suposa que els estats membres compleixen les normes veterinàries comunitàries. Si el viatge és fora de la Unió Europea, caldrà consultar la normativa de cada país per a saber si ens deixaran introduir-hi o no el nostre menjar i com fer-ho. 

En canvi, si viatgem en cotxe, el que ens ha de preocupar més és quins aliments posar a la carmanyola perquè un cop cuinats o elaborats mantinguin les seves propietats, tant de conservació com de gust. Així doncs, cal mantenir la carmanyola a la temperatura adequada, sent aquesta d’un màxim de 5° per als aliments freds i del voltant de 65° per als aliments calents. En cas que no es pugui mantenir la calor, és millor refrigerar els aliments i escalfar-los abans de consumir-los. També cal tenir en compte recomanacions com la conveniència d’utilitzar preferentment aliments higienitzats, curats en cas dels lactis, i evitar preparacions que continguin ou cru.

Som el que mengem

Tal com conclou el document de la Fundació Alícia, La dieta Mediterrània un estil de vida actual, «la necessitat de recuperar la dieta mediterrània s’ha convertit des de fa dècades en una reivindicació constant. Les diferents investigacions realitzades sobre les pautes alimentàries que caracteritzen les societats desenvolupades del nostre temps porten a conclusions sorprenents: no ens alimentem bé, tenim accés il·limitat a certs productes alimentaris, i en la nostra societat es detecten cada vegada més estats de malnutrició importants. Patologies pròpies del nostre entorn —sobrepès i obesitat, anèmia, descalcificació i osteoporosi, càries, malalties cardiovasculars, diabetis, retinopaties i degeneració macular, restrenyiment i trastorns digestius i malalties degeneratives com Alzheimer o càncer— guarden, en molts casos, relació amb l’alimentació que el pacient ha seguit al llarg de la seva vida. I la dieta pot ser, si no la causa, sí el detonant que desencadena el mal funcionament de l’organisme […]».

La cultura mediterrània

Els panellets, les castanyes i els moniatos que es consumeixen per les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts; els torrons de Nadal; les truites i altres preparacions pròpies del Dijous Gras; els bunyols de Quaresma; els tortells de Reis; la crema de Sant Josep; les coques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere; les mones de Pasqua…

La història de la nostra terra va estretament lligada a la cultura Mediterrània. Els mediterranis compartim característiques semblants, una de les quals és el fet de gaudir de la vida social al voltant d’una taula tot fruint dels plats i guisats que hi són presentats per ser degustats, tot garlant i fent xerinola.

La nostra cultura culinària té els seus orígens en l’època medieval. A Catalunya tenim un dels primers receptaris i manuals de gastronomia i vins d’Europa, el Llibre de Sent Soví, del segle XIII, que és un receptari medieval d’autor anònim. També, en paraules de Josep Pla, tenim el primer best-seller del món culinari: és el Llibre del coch del segle XVI, del mestre Robert de Nola, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Avui dia la cuina catalana és coneguda i reconeguda internacionalment.

Quin és el valor energètic d’un aliment?

El valor energètic d’un aliment és proporcional a l’energia que s’allibera quan aquest aliment es crema, en presència d’oxigen. Aquesta energia alliberada es mesura en calories.

Una caloria és la quantitat de calor necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua. És una unitat molt petita i, per aquesta raó, per als aliments s’acostuma a fer servir un múltiple, la quilocaloria (1 kcal = 1.000 calories).

El cos humà, quan es troba en un estat de repòs absolut i manté la temperatura corporal constant, consumeix una determinada quantitat d’energia. Aquesta quantitat d’energia s’anomena taxa de metabolisme basal (TMB), i és la necessària per a mantenir les constants vitals. Per a calcular la taxa diària de metabolisme basal s’utilitzen les següents fórmules:

  • Dones: TMB = 655 + 9,6 · P + 1,8 · T – 4,7 · E 
  • Homes: TMB = 66 + 13,7 · P + 5 · T –  6,8 · E 

En aquestes fórmules, P és el pes en quilograms, T és la talla mesurada en centímetres i E és l’edat en anys.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Les compres de proximitat

4min lectura

Una aposta per l’economia sostenible i saludable

Cultura

Turisme sostenible

7min lectura

L’aposta que pot marcar el futur mundial

La COVID-19 ha produït canvis en les nostres vides i ningú sap si tornarem a la normalitat d’abans; potser aquesta serà la nova normalitat. Sigui el que sigui, ens hem reinventat i acostumat al teletreball, al format híbrid i a evitar el contacte social. 

 

Parlem amb quatre empreses catalanes per a saber com s’han adaptat a la pandèmia.

  1. Abans de la pandèmia, havíeu teletreballat?
  2. Com va ser la comunicació i relació entre el personal durant la pandèmia?
  3. Vau haver de cercar mètodes alternatius com ara plataformes per a treballar en equip en línia?
  4. I ara, com ho esteu vivint? Heu tornat a les oficines o feu format híbrid?

Luis Rodríguez, director de màrqueting i comercial | Bella Aurora 

 

  1. No. Majoritàriament treballem en l’oficina amb certa flexibilitat per a poder treballar a casa en moments puntuals, com ara situacions familiars o gestions personals, però de forma molt esporàdica.
  2. Molt bé, va haver-hi molta comunicació constant i molt sentiment d’equip. Les persones es van bolcar a ajudar amb la situació i això ens va permetre continuar amb l’activitat amb molt poca incidència. Tot i que la relació al principi va costar una mica més per la manca de contacte directe, es van buscar motius i formes complementàries per a compensar aquesta falta de contacte presencial.
  3. El primer que es va fer és dotar totes les persones que no en tenien d’equipament informàtic portàtil i connexions remotes per a treballar des de casa. Ja havíem començat a utilitzar algunes eines informàtiques per a treball col·laboratiu remot i amb la pandèmia n’accelerem l’ús. Majoritàriament utilitzem les aplicacions de Microsoft i en concret fem servir de manera molt intensa Teams i Planner.
  4. Encara no hem tornat, perquè la situació encara no està del tot solucionada. Tenim previst tornar a principi de setembre quan esperem que puguem estar ja tots vacunats.

Gina Solé, Marketing Manager | Storytel Spain

 

  1. Abans de la pandèmia he teletreballat en moments molt puntuals. Si un dia no et trobes del tot bé, o tens metge, etc. Però mai hi ha hagut una flexibilitat total.
  2. En el meu cas, jo vaig entrar a Storytel el novembre de 2020 i fins fa dues setmanes, no vaig conèixer en persona l’equip! Va ser una barreja estranya, ens coneixíem, però alhora era estrany veure’s de cos sencer. La comunicació en pandèmia es redueix a moltes (potser massa) videotrucades.
  3. Sí, hem buscat la manera de poder organitzar tots els projectes que tenim damunt de la taula i reunions setmanals, 1-to-1.
  4. De moment no hem tornat. Sí que hi ha opció lliure d’anar a l’oficina quan vulguis, però Storytel és molt conscient de la situació actual en tots els països on està present i estem tots teletreballant. A més, ja han implementat una estratègia superflexible de teletreball postpandèmia. Cosa que veig genial.

Almudena Cara, People Manager | Buff

 

  1. Sí, teníem política de Home Office des de feia any i mig, d’un dia a la setmana per a totes les persones que havien de desplaçar-se més de 30 km o havien de treballar en projectes. Just al febrer, havíem realitzat enquesta de valoració tant a les persones que treballaven des de casa com als seus mànagers per a ampliar col·lectius i dies millorant aspectes.
  2. La comunicació interna es va afermar com un element indispensable per a poder gestionar la situació. En les primeres setmanes de pandèmia la comunicació gairebé va ser diària via email i intranet. En tot moment, les persones sabien en quina situació ens trobàvem i com havíem d’actuar. Així mateix, intensifiquem la utilització de la intranet per a posar veu a totes les persones de l’empresa compartint tant missatges operatius (enfocats a la seguretat i la salut dels treballadors), estratègics (evolució de les vendes i situació de companyia) com missatges amb contingut més humà. Llancem una sèrie d’entrevistes personals «Un dia confinat amb…» on una persona de l’equip ens parlava de com vivia el seu dia a dia, recomanava activitats a fer en confinament, llibres… Fins i tot vam celebrar des de la notícia d’un embaràs fins a un naixement, passant per celebrar el dia de Sant Jordi amb un Jordi i una Jordina. Va haver-hi molt de suport emocional per a ajudar a l’adaptació del treball a casa per a aquelles persones que no l’havien viscut fins al moment, ja que no era el mateix teletreballar per opció personal que per obligació forçada com era el cas.
  3. Sí, vam començar a fer ús de Teams. Totes les reunions, tant internes com externes, van passar a realitzar-se de manera en línia. En aquest sentit, no vam tenir barreres per a poder continuar desenvolupant la nostra activitat diària. Totes les persones a casa disposaven dels mateixos equips que teníem a les oficines (dobles pantalles, elevadors, teclats, cascos i portàtils), cosa que facilitava estar connectats en tot moment.
  4. Avui seguim teletreballant, amb possibilitat de venir un dia a la setmana per a qui així ho vol, sense superar una ocupació màxima que hem establert mentre estiguem en situació Covid. En aquest període hem aprofitat per a revisar la política de teletreball que teníem ampliant-ne l’aplicació a totes les persones d’oficines i establint un model híbrid de tres dies casa i 2 oficines. Aquest model és del tot flexible, amb un horari comú de 6 hores (10 a 16) i la resta flexible a gestionar individualment. S’ha estès la realització de reunions híbrides, per a la qual cosa hem dotat de sistemes diferents sales de la companyia que ens proporcionen la possibilitat de fer una reunió presencial de més d’una persona amb persones situades en altres localitzacions. També estem amb un projecte en curs de reformular les oficines per a impulsar el treball col·laboratiu i el hot desking, fent desaparèixer els despatxos i prioritzant els espais oberts de diferents usos per a quan puguem tornar de manera habitual.

Neus Rodríguez, Visitadora Mèdica Hospitalària | Laboratoris Rovi 

 

  1. No, mai havíem fet teletreball.  
  2. Bé, adaptant-nos al mitjà a marxes forçades. La comunicació dins l’empresa la vam adaptar amb molta rapidesa, el que va ser i és més complicat són les reunions als hospitals amb els metges. Vam haver de buscar i pensar en opcions que mai abans s’havien posat en marxa. 
  3. Sí, utilitzem Teams i Zoom per a poder fer reunions d’equip. 
  4. En el meu cas, estic fent format híbrid, és a dir, meitat presencial i meitat teletreball. En el cas de Catalunya, la visita mèdica només està permesa en hospitals privats.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Les targetes virtuals són el principal mètode de pagament en línia. En un mercat on cada vegada es realitzen més transaccions virtuals, aquestes targetes ofereixen més protecció i agilitat en les compres.

 

Estan dissenyades específicament per a ser utilitzades com a mitjà de pagament virtual. L’objectiu és aportar seguretat al consumidor en les seves compres en línia, i protegir tant les transaccions com el compte corrent vinculat. 

Disseny personalitzat per a compres digitals

La principal característica és el format de la targeta, on no trobem ni banda magnètica ni xip. El format i disseny de les targetes virtuals varia entre entitats, però és força comú trobar-nos que només existeixen de forma virtual i que, per tant, només s’accedeix a les dades de la targeta des de la plataforma bancària o la cartera digital. 

La informació que tindrem d’aquesta targeta és la que ens demanaran en qualsevol transacció virtual: número de la targeta de setze xifres, codi de seguretat de tres xifres i data de caducitat. Aquesta és la informació més sensible de la targeta, i justament per això s’evita tenir-la en format físic, per a reduir les possibilitats de duplicar-la o suplantar la informació. 

Protecció per als teus comptes

Les compres en línia han augmentat significativament, fins al punt que moltes empreses ja es creen sols en format digital. A Catalunya, la facturació dels comerços electrònics ja ha superat l’1,5 % del PIB. Però, tot i això, encara són molts els consumidors que es resisteixen a fer aquest canvi, la majoria motivats per la por que terceres persones tinguin accés als seus diners. I si bé és cert que aquesta és una problemàtica real, les entitats bancàries creen productes cada vegada més sofisticats per a evitar aquesta desprotecció.

Les targetes virtuals, lluny de pensar que deixaran el nostre compte al descobert, fan justament el contrari: aporten més protecció que les targetes convencionals. Podem trobar-nos amb targetes virtuals de prepagament, és a dir, que l’usuari les carrega amb l’import que necessita. Aquestes targetes no tenen accés directe al compte; per tant, la protecció està assegurada. 

Altres targetes virtuals es poden activar i desactivar; per tant, només estarà operativa quan el client ho desitgi. Gràcies a peculiaritats com aquestes, disminueix encara més el risc d’operacions fraudulentes. Tot de mesures constantment en evolució que lluiten per acabar amb la ciberdelinqüència.

Més control per a tu, menys plàstic per al planeta

En termes pràctics, tot aquest sistema de protecció, que inclou la protecció de les dades de la targeta i la vinculació mínima amb el compte corrent, dificulten l’accés dels hackers als comptes personals. En cas de patir operacions fraudulentes, de fer reclamacions o de realitzar compres en altres països, les targetes virtuals faciliten significativament la resolució d’aquestes operacions i, el més important, permeten que qualsevol incidència que pugui sorgir afecti tan sols a aquesta targeta, sense implicar la resta de targetes o de comptes.

A més, no tenir format físic suposa una forma de pagament més sostenible que, en molts casos, implica menys costos de manteniment per al client.

Les targetes físiques, en procés de digitalització

Cada vegada és més comú tenir les targetes físiques, de dèbit o de crèdit, també en format virtual per pagar a través del mòbil. Solen estar lligades a les targetes físiques i al nostre compte corrent. A més de permetre fer pagaments sense necessitat de portar la targeta física, faciliten l’opció de bloquejar la targeta en cas d’incidència i ens permeten controlar les despeses en tot moment.

El repte dels pròxims anys serà apropar aquest mètode de protecció i agilitat que aporten les targetes virtuals en els pagaments de la resta d’àrees com ara el comerç físic o la retirada d’efectiu.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Com protegir-nos de les estafes en línia?

5min lectura

La digitalització ha accelerat aquest tipus de crim digital

Economia

Digital Banking

6min lectura

Com la digitalització dels serveis bancaris està canviant la societat

Finances

És segur pagar en línia?

5min lectura

Les compres en línia estan cada cop més esteses entre nosaltres



La taxa d’emancipació se situa a vint-i-nou anys, l’atur juvenil voreja el 30 % i el 90 % de les contractacions són temporals. Aquest és el context en què cada any milers de joves s’han d’emancipar, en situació de risc i sense suport familiar. Tot és encara més complicat si t’emancipes després de ser un menor tutelat.

 

Són joves que han hagut de marxar de casa en circumstàncies molt diverses o sense pares que se’n puguin fer càrrec, sigui de forma temporal o prolongada en el temps. La càrrega emocional darrere dels menors tutelats els obliga a créixer per avançat i madurar dins d’una societat que els estigmatitza i, en el cas dels estrangers, els discrimina.

La complexitat de la situació s’agreuja quan tot això s’ha de viure durant la infantesa. Garantir la seva protecció i assistència és una tasca primordial a escala social que sovint queda invisibilitzada. No podem posar cares a tots els protagonistes d’aquestes històries, però intentarem aportar dades que ens apropin a la seva realitat, viscuda des de Catalunya. Parlem amb en Josep, pare d’acollida, i amb en Joan Carles Martín, director de serveis de l’ASJTET Girona que gestiona la cooperativa Suara. 

Catalunya, pionera en el programa de suport a extutelats

Les estadístiques del Departament de Drets Socials de la Generalitat comptabilitzen, en data de maig de 2021, 7.590 menors en mesura de protecció, dels quals 334 han arribat aquest mateix any. Catalunya va ser pionera en reconèixer la necessitat de protecció per a joves extutelats i ho reconeix legalment des del 2010. La resta de comunitats autònomes s’hi han sumat en més o menys mesura, però la xarxa que s’ha creat a Catalunya i la seva posició geogràfica segueixen sent un reclam per als menors estrangers que arriben al país.

La Generalitat compta amb una gran xarxa de suport als menors tutelats a través de la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, que s’encarrega de vetllar pels drets dels infants i procurar que se’ls ofereixin oportunitats i qualitat de vida. D’aquí es deriva, entre altres, el CRAE, el Centre Residencial d’Acció Educativa, on són acollits centenars de nens i nenes que no accedeixen a famílies d’acollida.

Un cop finalitza la tutela de l’estat, Catalunya encara els ofereix un altre recurs: l’ASJTET, l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats que els acompanya, mitjançant una xarxa de recursos concertats a les entitats, en el procés d’emancipació entre els 18 i els 21 anys. Suport professional per a accedir a un habitatge, que pot ser assistit o no; suport acadèmic per a acompanyar-los en la formació, i inserció laboral per a guanyar independència, juntament amb una prestació mínima a la qual poden accedir per a iniciar aquesta nova etapa d’emancipació, sovint forçada pel context. 

Infants a la recerca d’un futur

En el cas del Josep, pare d’acollida d’un nen d’onze anys, el procés d’emancipació encara els queda lluny. L’acollida implica estar amb el menor fins que els pares es recuperin; per tant, res els pot assegurar que arribaran junts als 18 anys. 

Serà el menor qui decideixi, en el seu moment, on vol viure, però sens dubte ells voldran contribuir en el seu creixement: «Ell té molt clar que no vol tornar amb els pares; ens diu que els seus pares no tenen una bona qualitat de vida, i ell vol qualitat de vida. Nosaltres li hem dit que pot venir amb nosaltres i, si vol seguir estudiant, també l’ajudarem». 

Són l’exemple de com acollir pot suposar el naixement d’una segona família que, tot i no ser de sang, aporta a l’infant una atenció afectiva que mai havia tingut. Ell i la seva parella són una família col·laboradora a temps parcial; per tant, només el veuen els caps de setmana i per vacances, tot i que mantenen el contacte entre setmana i sovint fan videotrucades o el van a veure als partits de futbol. 

Ens explica que és suport 100 % emocional, i que gràcies a aquesta experiència el nen va molt millor a l’escola. De fet, el dia de tornar al centre on s’està entre setmana, els pregunta contínuament pels minuts que queden fins a l’hora de marxar i «tornar a la seva crua realitat» que encara l’ha d’acompanyar durant set anys més.

Càrrega emocional a tres bandes

«En aquest món es pot aprendre de dues maneres: des de les coses ben fetes o des de les coses mal fetes. Aquests joves han après a fer bé les coses perquè la pauta era fer-les malament per part dels seus pares». Les paraules d’en Joan Carles descriuen la realitat de molts joves extutelats. Una càrrega emocional a tres bandes per als joves, qui ho pateixen especialment, però també per a les famílies d’acollida i els professionals socials que es dediquen a ajudar-los i intentar facilitar-los les coses.

Es troben que les experiències vitals que arrosseguen solen ser especialment dures en els autòctons. Famílies desestructurades, poca qualitat de vida, pares sense interès per donar una vida digna als fills, abusos i violacions, i tantes altres circumstàncies que fan que, per a alguns joves, accedir al servei de tutela sigui una oportunitat per a progressar, i potser l’única. Altres, tot i no ser la majoria, esperaran amb ganes els divuit anys per a tornar amb els pares.

Una emancipació marcada per l’estigma social 

Ho pateixen els autòctons i s’agreuja en el cas dels estrangers. La dificultat de la inserció social per als extutelats se suma a les circumstàncies personals i a la càrrega emocional que la majoria arrosseguen. «La característica comuna que tenen tots és que a casa no han estat protegits o estimats», ens explica en Joan Carles. Una realitat sovint massa complexa per a viure-la sense acompanyament familiar, i on el suport que es realitza des de l’ASJTET i des d’entitats com Suara esdevé vital.

Per sort, la xarxa d’acompanyament és àmplia a Catalunya, però la demanda ho és més. L’arribada massiva de joves estrangers en els darrers anys ha saturat el sistema i ha comportat que molts autòctons no siguin tutelats si no es troben en una situació molt precària. Per a tots ells, la inserció social és clau perquè es puguin adaptar a la societat: «Aquesta és la roda que s’hauria de trencar en un bon estat de benestar, procurar que els fills de la gent que ha estat tutelada no siguin també tutelats». Una tasca social d’integració que sovint queda tacada pel racisme i que ha portat les seves vides a ser objecte de campanyes polítiques.

El racisme, la dificultat afegida per als joves immigrants

A Catalunya, els menors que han fet procés migratori són actualment 1.353, un 95,9 % dels quals són nois, i el 60,7 % tenen disset anys, és a dir, que voregen l’edat d’emancipació. Tutelar aquests menors estrangers significa que els pares renuncien al seu fill.

Després d’anys d’experiència, en Joan Carles remarca que «no te’n vas del teu país, de casa teva, en pastera o sota un camió ni vens a un lloc on estàs sol perquè sí». Molts persegueixen el somni europeu que els ofereix una oportunitat fora del seu poble, on ja tenen el destí marcat. Altres ho fan per encàrrec familiar d’anar a treballar i enviar diners. Diferents motius que descriuen una dura realitat: milers de menors d’edat arrisquen la vida a la recerca d’un futur.

Explica que des de Suara es troben cada dia amb dificultats perquè els joves estrangers accedeixin a feines o habitatges, tot i tenir ingressos, parlar l’idioma i estudiar. «Necessitem una societat amb memòria. Molts dels nostres avis van desplaçar-se per a sobreviure en sortir de la postguerra; no sé si estem tornant el que devem. Però no perdem l’esperança, nosaltres estem allà i continuarem treballant. És un treball d’arquitectura, d’anar col·locant les coses una a una perquè ells es puguin anar aguantant i puguin tirar endavant».

Unir esforços per a oferir-los una vida digna 

Comenta en Josep, des de la seva experiència, que l’acollida i tot el que envolta els menors tutelats no només és un tema invisibilitzat sinó que, quan se’n parla, s’opta més per la morbositat de la situació que pel suport i l’atenció que realment es mereix la situació. «Hi ha molts nens que no troben famílies i, per sort, nosaltres en el nostre entorn som un aparador. Es coneix l’adopció, però no l’acollida». 

El treball psicològic per a uns i altres és dur, però la recompensa és encara més gran, i en això coincideixen tots els testimonis. Al cap i a la fi, d’això tracta la vida: d’aportar, d’acceptar debilitats, de sumar fortaleses i que cadascú posi el seu granet de sorra per construir una societat lliure i justa on tothom tingui un lloc i, sobretot, una oportunitat, independentment de l’origen o el que hagi viscut.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Recursos per als alumnes que busquen pis

5min lectura

Consells sobre les dificultats d’independitzar-se

Comunitat

Generació Z

7min lectura

La generació en què el luxe és poder renunciar als luxes

Comunitat

Catalunya, terra d’associacions

7min lectura

L’autoorganització marca i defineix la societat catalana



Ja som de ple a l’estiu i començarem a veure i a viure retencions els divendres i els diumenges, com ja és costum en aquest país nostre. Tothom creu saber quina és la millor hora per desplaçar-se, però sovint hi ha cues quilomètriques. A 11Onze ho analitzem.

 

L’estiu del 2020 va estar marcat de ple per les restriccions imposades a causa de la COVID-19. Potser és per això que aquest 2021 l’entomem amb moltes més ganes de sortir. La possibilitat d’agafar un avió per a fer un viatge, sigui intern o a l’estranger, ja és una realitat, però així i tot, l’experiència aeronàutica encara no serà igual que la d’abans de la pandèmia.

Per aquest motiu, es preveuen molts desplaçaments per carretera, altrament com molts estius, i en conseqüència, llargues cues. Ja en vam veure un aperitiu per Setmana Santa i pel pont de Sant Joan. 

Les previsions de mobilitat

Si fem cas a la informació facilitada pel Servei Català de Trànsit, quan es preveu una alta mobilitat, com en el cas de les operacions sortida o retorn, es posen en pràctica mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit: carrils addicionals i en sentit contrari a l’habitual; inversió de prioritats a rotondes; cancel·lació dels carrils lents o d’incorporació; o canvi en el funcionament habitual del carril BUS VAO.

Tot i això, hi ha molts cops que no sembla que sigui efectiu aquest intent de millorar la fluïdesa del trànsit, així que com ens ho hem de fer per a evitar quedar atrapats en una immensa cua de cotxes?

La millor franja horària per a agafar el cotxe

Existeix una millor hora per a circular sense retencions o és una fal·làcia? El cert és que és realment complicat encertar-la, ja que sempre creiem que la decisió presa és la correcta per a no tornar a embussar-nos, però acabem fent cua al peatge, per a incorporar-nos a l’autopista o per a sortir-ne.

El RACC i el Servei Català de Trànsit tenen apartats als seus webs en els quals donen consells de mobilitat. Un dels més importants, i que molts de nosaltres no fem, és consultar l’estat del trànsit abans de sortir. Però també és interessant tenir en compte les franges horàries en les quals es preveu una major afluència de vehicles a la carretera, les quals varien segons l’operació sortida a què ens enfrontem, tot i que la variació és ínfima.

Així, la previsió habitual és la següent:

Evidentment, la sortida no és sempre en divendres, ni la tornada en diumenge, ja que molts cops coincideix amb els inicis i finals de quinzena dels mesos d’estiu, però en qualsevol cas, com a orientació és interessant tenir en compte aquestes hores.

Fins i tot podem trobar un calendari de previsió d’operacions especials de trànsit, el qual, al tancament d’aquest article, té marcats tots els caps de setmana de juliol de 2021, en els quals es preveu una alta intensitat de circulació.

Evitar les cues o sortir-ne

Com hem vist, evitar les cues és difícil, però no del tot impossible. Un altre tema és aconseguir sortir d’un embús, ja que ens enceguem amb seguir en aquella via embussada perquè és la més ràpida (si estem en caravana, molt ràpida no és en aquell moment), o perquè és per on anem sempre.

Seguint amb els consells de mobilitat, si hem planificat correctament el trajecte, hauríem d’haver previst una via alternativa per si ens trobem problemes, de manera que en el moment que trobem un desviament o una sortida de la carretera embussada, puguem agafar-la i accedir a la ruta que ens portarà a destí, possiblement amb més rapidesa i comoditat.

Això sí, primer consulteu l’estat del trànsit, no fos cas que us acabeu trobant en la mateixa situació.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Com seran les vacances d’estiu dels catalans?

3min lectura

Els catalans preparen l’estiu amb optimisme

Sostenibilitat

Distintiu ambiental

4min lectura

Fins quan puc circular sense?

Dona al ciberdelinqüent la capacitat de bloquejar un dispositiu des d’una ubicació remota i xifrar els nostres arxius prenent-nos el control de tota la informació i dades emmagatzemades i no alliberar-ho fins que no paguem un rescat. Podem prevenir-lo?

 

El ransomware al segle XXI

El ransomware és una de les principals amenaces cibernètiques. Existeixen més de 1.100 variants fetes per atacar a empreses i usuaris privats. Les tecnologies són cada vegada més sofisticades. Ara bé, des del 2019 hi ha una disminució considerable d’atacs a particulars, i això es deu al fet que els atacs de ransomware es personalitzen cada vegada més cap a objectius específics. Els atacs van dirigits a un nombre petit d’organitzacions i tenen una taxa d’èxit molt més gran. Malgrat això, cal seguir vigilant i adoptar mesures de seguretat que puguin protegir-nos d’aquestes amenaces cada vegada més sofisticades. La moneda digital, el bitcoin, s’ha convertit en la moneda dels bescanvis.

Com són els atacs i com prevenir-los

El ransomware pot atacar de dues formes: d’una banda, bloquejant l’entrada al sistema operatiu; i, per l’altra, xifrant els documents i fitxers emmagatzemats en el disc dur, de manera que sigui impossible obrir-los o llegir-los sense la corresponent clau per a desxifrar-los.

Els consells que donen els experts per tal d’evitar un atac de ransomware són els mateixos que es poden aplicar quan fem servir internet. Precaucions bàsiques, unides al sentit comú, que poden ajudar a evitar aquests perills. Alguns dels més bàsics són:

  • Mantenir el sistema operatiu actualitzat per evitar errors de seguretat.
  • Tenir instal·lat i actualitzat un bon producte antivirus.
  • No obrir correus electrònics o arxius amb remitents desconeguts.
  • No obrir documents  adjunts, encara que el remitent sigui conegut. Si no s’ha sol·licitat cap fitxer, és millor no obrir-lo, podria ser un programari maliciós que ha infectat l’ordinador d’un contacte i s’ha difós de forma automàtica entre els seus contactes.
  • Evitar navegar per pàgines no segures o amb contingut no verificat.
  • Tingues sempre una còpia de seguretat actualitzada, és la millor forma d’evitar pèrdua d’informació
  • L’ús dels serveis com els núvols pot ajudar a mitigar una infecció de ransomware.

Què hem de fer si l’ordinador ens han infectat amb un atac de ransomware?

Existeixen una sèrie de protocols per a tractar de resoldre els atacs de ransomware.

El primer pas és crear una còpia del disc dur infectat. Així deixem l’equip principal intacte per si es fan malbé els arxius en intentar desencriptar-los. D’aquesta manera sempre podrem tornar al punt de partida. També, si fes falta, aquesta còpia podria ser usada com a prova en una investigació judicial.

En segon lloc, desinfectar la còpia mitjançant un antivirus. Si s’aconsegueixen alliberar els documents, es pot evitar que el programari maliciós els torni a xifrar. Així, el sistema ja estaria net, però tots els arxius afectats encara estarien encriptats.

El tercer pas és utilitzar una eina que ajudi a identificar la variant de codi maliciós que ha atacat el sistema. Un cop l’eina ha reconegut el codi, aplicar el programa de desxifrat més indicat per la variant de ransomware que ens afecta. És possible que el programa de desencriptat no funcioni, o que encara no existeixi la solució pel ransomware que ha afectat l’equip; en aquest cas cal conservar el disc dur xifrat per si apareix alguna solució en un futur.

Una altra opció és posar-se en contacte amb una empresa de ciberseguretat, on tècnics experts en aquest programari maliciós intentaran trobar una solució personalitzada al xifrat.

La primera víctima del ransomware de la història

La primera persona que va patir el ransomware va ser Eddy Willems, un treballador d’una companyia d’assegurances de Bèlgica. El 1989 el seu cap li va demanar que comprovés què hi havia en un disquet que havia rebut de l’OMS. S’esperava que el disquet tingues una investigació mèdica sobre la Sida, però quan el va carregar es va trobar amb un missatge que deia que havia estat bloquejat i que havia de fer un ingrés de 189 dòlars a una direcció de Panamà. 

Aquest es coneix com el primer ransomware del món i rep el nom d’AIDS Trojan. L’autor d’aquest atac va ser Joseph Popp, un dels implicats en les investigacions sobre la Sida. Encara ara segueix sense saber-se per què va decidir fer això. Aquest primer cas de ransomware de la història va ser molt més simple i ingenu que els que es duen a terme actualment.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

És segur pagar en línia?

5min lectura

Les compres en línia estan cada cop més esteses

Finances

Com protegir-nos de les estafes en línia?

5min lectura

La digitalització ha accelerat aquest tipus de crim

Estalvis

Compra-ho ara, paga-ho més tard

6min lectura

Hi ha aplicacions que permeten fer-ho



L’elevat augment que experimenta el preu i la rendibilitat de les criptomonedes, amb el Bitcoin al capdavant, ha originat una autèntica febre de l’or. Però, en aquest cas, les mines són de moneda digital.

 

A diferència del sistema monetari tradicional, on els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, si ens centrem en el Bitcoin, la creació monetària està limitada. Cada deu minuts es posen en circulació bitcoins i, aproximadament cada quatre anys, el software disminueix a la meitat els blocs de moneda emesa, en un procés conegut com a halving. Es preveu que cap a 2140 s’hauran posat en circulació el total de 21 milions de Bitcoin.

Com funcionen les mines de Bitcoin

Els bitcoins no s’emeten i queden disponibles per a qui vulgui o arribi primer a agafar-ne. No, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. I aquí és on entra el concepte de la mineria de les criptomonedes: amb cada emissió, cada deu minuts, els miners connectats a la xarxa reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic que, un cop solucionat, els dona la recompensa de nous bitcoins o de comissions per a la transacció; els miners validen el bloc i l’afegeixen a la cadena de blockchain.

La competència cada cop més forta per a fer aquesta feina ha portat a la creació de les Granges Bitcoin arreu del món, on es diu que es cultiven les criptomonedes. Aquestes granges responen a la necessitat de construir autèntics superordinadors afegint en xarxa uns ordinadors a uns altres, perquè siguin capaços de desxifrar els algoritmes cada cop més complicats el més ràpid possible, per a fer-ho abans que els incomptables competidors.

Aquestes estructures generen un consum d’electricitat tan elevat que el més freqüent és que s’instal·lin en països on aquesta energia és més econòmica i amb climatologies fredes, que permetin evitar el sobreescalfament d’ordinadors i equips. Tanmateix, també han portat a la demanda intensiva de components informàtics imprescindibles per a crear aquestes xarxes, com les targetes gràfiques, fins al punt que algunes cadenes de venda en línia les han tret del seu catàleg obert per a evitar que s’esgotin.

A Catalunya, un problema de consum elèctric

Les Granges Bitcoin i l’afany pels presumibles guanys també han arribat a Catalunya. A casa nostra la implantació de Granges Bitcoin no és il·legal, però topa principalment amb l’elevat cost de l’energia que patim els consumidors en general, i que en el cas d’aquestes instal·lacions posa la factura elèctrica pels núvols. Això ha comportat que en alguns casos els seus propietaris optessin per punxar la llum o connectar-s’hi fraudulentament. Les consegüents denúncies han portat els Mossos a obrir investigacions, en la majoria dels casos amb la sospita errònia que es tractava de plantacions de marihuana.

Pisos, soterranis o magatzems semiclandestins plens d’ordinadors connectats en xarxa cultivant criptomonedes o minant bitcoins, expressions utilitzades per definir l’extracció i l’obtenció de monedes digitals. Pot semblar difícil d’entendre, però tot això té un sentit dins del seu sistema d’emissió.

És d’aquesta manera que han anat sortint a la llum casos com el conegut de Cambrils l’any 2018, una gran mina en un hotel en remodelació d’aquesta localitat costanera, o aquesta mateixa setmana, la descoberta en un pis de Sant Adrià de Besòs a la qual abans ens referíem. De moment són casos més aviat aïllats i semiclandestins, però tot indica que poden anar creixent, alhora que creixi la rendibilitat de les criptomonedes i la febre dels seus miners per obtenir-les.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Tecnologia

Barcelona

4min lectura

Un dels principals hubs tecnològics d'Europa

Economia

Catalunya

5min lectura

Líder en empreses innovadores

Sostenibilitat

Autoconsum fotovoltaic

4min lectura

Tendència després de l'adéu a l'impost al sol