Catalunya, líder en empreses innovadores

Aplega un 22% del total del conjunt empresarial més innovador i segueix creixent

Aplega un 22% del total del conjunt empresarial més innovador i segueix creixent

 

“Me gustan los catalanes porqué hacen cosas” va dir M.Rajoy. Jo no sabria dir-vos si els catalans fem més coses que els canadencs o els swatzilandesos o si més no fem coses quan la resta del món, presumiblement, no fa res. O donat el cas, per què nosaltres fem coses quan ningú més en fa? Què ens motiva a fer el que no està fet? I el que és més important, té algun sentit fer el que està per fer simplement perquè som catalans i hem de fer coses per fer-nos mereixedors de les lloances d’aquest senyor?

Preguntes profundament filosòfiques però sense una resposta obvia. En tot cas nombrosos informes i estudis d’entitats com el Mobile World Congress, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) o la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (Fedea) no només confirmen que efectivament els catalans fem alguna cosa, sinó que la fem força bé. I així doncs any rere any Catalunya ocupa les millors posicions en rànquings d’innovació.

  • Capdavantera en innovació de producte i procés de negoci

L’Anàlisi d’ACCIÓ és concloent; “Catalunya lidera en nombre d’empreses innovadores a l’Estat, amb el 22% del total. Catalunya lidera tant en empreses innovadores en producte com en procés de negoci”.

Unes xifres que no son producte de la casualitat si no d’una aposta conscient i proactiva tant del teixit empresarial com de l’administració pública i que es constata en un creixement d’un 10,7% més que en el trienni anterior a l’estudi.

Innovació que sempre va lligada a la despesa en R+D, un punt clau perquè no s’entén una sense l’altre, i aquí les dades també mostren un creixement del 2,4% el 2019 respecte a l’any anterior, tercer any de creixement consecutiu i la xifra més alta de la sèrie històrica però per sota de l’Estat espanyol (4,2%) i de la Unió Europea (4,5%).

No hi ha cap dubte de què els catalans tenim el talent, la ciència, el teixit industrial i l’esperit emprenedor, però potser ens manca una estratègia de país que sàpiga coordinar acadèmia amb indústria. Hem de poder transformar tota aquesta ciència en projectes concrets i amb aplicacions comercials reals. I que el talent humà que tant ens ha costat formar no marxi a l’estranger on sí que és valorat. És evident que un MIT català queda lluny però no per manca de talent sinó de finançament.

  • Inversió estrangera i finançament

Tot i que sembla que els catalans tenim un esperit innovador que s’apropa al que caracteritza al poble americà, el mateix no és cert si parlem de la nostra aversió al risc, sobretot quan es tracta d’inversions de capital en projectes de pimes que veuen la innovació i la incertesa no com a guarnició sinó com a entrant, primer plat, segon plat i postres, altrament conegudes com a startups.

Llavors, com es complementa aquesta mancança del nostre tarannà?

Segons dades del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo y la Empresa Nacional de Innovación (ENISA) el 36% de les petites i mitjanes empreses catalanes han rebut préstecs participatius de l’estat, molt per sobre de la mitjana espanyola i al capdavant amb diferència.

I aquí cal destacar que per àmbit d’activitat les pimes del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) apleguen la majoria d’aquest finançament. Un teixit empresarial que sembla ser immune a la pandèmia i segueix creixent amb xifres d’ocupació que són l’enveja del sector. Així ho confirma un estudi realitzat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra  de Comerç de Barcelona i el Laboratori de Transferència d’Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona (AQR-LAb) que ens mostra que el sector de les TIC va ocupar a 128.700 persones el tercer trimestre del 2020, un 19,1% més comparat amb el mateix període del 2019 i un màxim històric. Així doncs estem parlant d’un camp digital plenament consolidat i un dels més dinàmics de l’economia catalana, confirmant-se així com a clau i estratègic en un moment en què la reactivació econòmica i social a Catalunya és una necessitat imperiosa.

Per altra banda tenim la inversió estrangera on la Cambra de Comerç de Barcelona ens ratifica que Catalunya també lidera la inversió productiva per valor dels actius. Unes dades especialment significatives perquè, a diferència de les que surten d’altres informes i que sovint només serveixen per titulars sensacionalistes, no estan basades en dades trimestrals o anuals propenses a la volatilitat si no en la inversió neta acumulada en períodes de més de deu anys i que per tant permeten identificar tendències.

En definitiva, tots aquests informes, estudis i anàlisis confirmen el que aquell senyor ens va dir, els catalans fem coses, però també ens ha quedat clar que quan parlem d’innovació no n’hi ha prou en fer coses si aquestes coses no estan acompanyades d’una visió de país recolzada amb els recursos pecuniaris que es mereix.

Equip Editorial
  1. alicia Coiduras Charles says:

    Un bon article per a mi que he de reconeixer que lleveigo poc d’empreses, d’Innovació, he après de manera planera.
    Es clar que hi ha talent i es una mica penós que momts cops no confiem amb nosaltres

    • Xavier Vinolas Escoda says:

      Moltes gràcies, i sí, tu ho has dit, de vegades ens manca confiança en nosaltres mateixos. Potser ja és hora de què comencem a creure que podem fer qualsevol cosa que ens proposem.

      Fa 2 mesos
  2. Albert Chic Giménez says:

    Molt bon article. Vull destacar la frase “però potser ens manca una estratègia de país que sàpiga coordinar acadèmia amb indústria” perquè considero que aquest és un dels 2 punts cabdals; l’altre és, sens dubte, la manca de finançament, que, altrament, faria possible amb tota seguretat l’aparició d’un MIT català.

Deixa una resposta