Els caixers automàtics, una realitat en procés d’extinció

El sector bancari segueix amb voluntat de transformació. El tancament d’oficines i la digitalització de les relacions amb els clients dibuixa un nou escenari on els caixers automàtics perden força progressivament.

Si fa uns anys es posava en dubte el futur de l’atenció a finestreta a causa de l’aparició de caixers automàtics, ara és el torn dels mateixos caixers. L’entorn digital posa a l’abast dels consumidors una operativa pràcticament íntegra a través dels seus dispositius mòbils. L’únic que no es permet fer, ara per ara, és retirar efectiu, però des del punt de vista del nou client digital, per a què ens cal l’efectiu? O si ens cal, necessitem caixers?

Espanya i el boom dels caixers

El primer caixer automàtic del món apareixia a Londres el 1967, però no va ser fins al 1974 que va arribar a Espanya. Concretament a la ciutat de Toledo, impulsada pel Banc Popular de Toledo. Des d’aleshores totes les entitats els van incorporar a la seva xarxa d’oficines que cada vegada era més àmplia arreu de tot el territori. Com popularment es deia, hi havia una oficina a cada cantonada, i per tant, un caixer.

L’any 2015 Espanya se situava com el segon país de la Unió Europea amb més caixers, amb una xifra d’1,14 terminals per cada 1.000 habitants. Només el superava Portugal amb un 1,22. Actualment, i lluny dels 61.714 terminals que s’havien arribat a registrar l’any 2008, es compta amb una xarxa de poc més de 49.000 caixers1, un número que podria ser inferior si no fos perquè d’altres empreses no bancàries han començat a prestar aquest tipus de serveis.

L’efectiu, enceta el camí de la desaparició

La guerra a l’efectiu està servida des de fa anys, i des de les institucions ja s’ha mostrat la voluntat de reduir-lo gradualment però de forma significativa. Com en moltes altres qüestions, la crisi del coronavirus ha mostrat clarament a la nostra societat, altament usuària del diner en metàl·lic, que una altra manera de relacionar-nos amb els diners és possible. Per fer-nos una idea del canvi de mentalitat que això ha suposat en un temps rècord, només en l’últim trimestre de 2020 les operacions a través de TPV, és a dir, pagar als comerços directament amb la targeta de dèbit o crèdit, va augmentar un 16% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquestes xifres corresponen a un estudi realitzat pel Banc d’Espanya on, entre d’altres dades rellevants, demostren que la retirada d’efectiu en caixers va disminuir un 26% a l’estiu de 2020. I de la mateixa manera ho va fer el volum dels imports a retirar, que va caure un 14%.2 

Ja no trobem un caixer a cada cantonada, potser ni tan sols trobem una sucursal de la nostra entitat bancària a la zona on vivim, però per contra sí que trobem un TPV a cada establiment. I uns dispositius mòbils capaços de transferir diners, gestionar pagaments, domiciliacions i un llarg etcètera. Tot això ja és una realitat i qualsevol client digital disposa de molts serveis tradicionalment, “de finestreta”, al seu abast, amb uns quants clics.

Aquest canvi de mentalitat ja l’apuntava John Shepherd-Barron, l’inventor del primer caixer, quan pronosticava que més enllà de l’efectiu, el futur dels pagaments passaria pel telèfon mòbil. En aquest cas, però, mantenia l’existència dels caixers per fer d’altres operacions, un fet que ara per ara més enllà de reafirmar-se, es difumina.

L’increment dels client digitals marca el futur de la banca

En el sector bancari, com en tants altres, la tendència passa per la digitalització de processos i la reducció de tots aquells costos ara considerats innecessaris. Ja fa anys que les sucursals bancàries eliminen el servei de finestreta i redueixen despeses pel que fa a l’oficina. Mantenir-les suposa un alt cost, però eliminar-les abans d’hora pot tenir un efecte encara més negatiu. La transformació digital, tant per part de les entitats com per part dels clients, és un procés gradual que requereix una gran dedicació per part de les primeres, així com un temps d’adaptació pel que fa als clients. No hi haurà evolució digital si les eines que es proporcionen no són les adequades en termes d’agilitat, utilitat i seguretat. I és en aquest punt on hauran d’invertir totes les entitats que vulguin posicionar-se al mercat amb una certa avantatge competitiva. L’alternativa serà fer-ho quan ja sigui una realitat, com a reacció de les que ja ho estiguin fent.

Sense anar més lluny, les principals entitats bancàries espanyoles ja s’han marcat, dins la seva estratègia de captació de clients, l’accés prioritari als clients digitals. Entesos com aquells que des del primer dia utilitzen l’aplicació mòbil i l’autoservei com a principal via de contacte amb l’entitat. Clients, per tant, que suposen un cost molt baix i que cada vegada són una part més atractiva del mercat. És el concepte del client que compra productes, més que no pas del client al qual se li venen productes.

L’any de la pandèmia, el 2020, BBVA captava 7,3 milions de clients, dels quals 2,4 eren nous clients digitals. L’entitat va fer un gran salt quantitatiu superant un 56% els clients digitals captats l’any anterior. Pel que fa al Banc Santander, posa el focus en assolir un 50% de vendes a través de canals digitals, una xifra que ara per ara ja se situa en un 44%. Caixabank, per la seva banda, compta amb un 67,6% de clients digitals, liderant així el sector de la banca digital.

El repte del futur: assolir una digitalització generalitzada

L’ús d’efectiu es troba en recessió, però segueix influenciat pel pes que va tenir en el passat. Amb la creixent existència de targetes físiques i digitals, aquesta xifra disminueix any rere any. Sense anar més lluny, l’any 2019 només el 53% de ciutadans utilitzava l’efectiu com a principal mètode de pagament. Aquestes xifres, publicades pel Banc d’Espanya, són encara més significatives si posem el punt de comparació el 2014, quan l’ús d’efectiu era l’opció preferent per un 80% de la població.3

En aquest procés de canvi segueix sent una problemàtica oberta la presència del sector bancari en zones rurals d’arreu del país. Poblacions sense oficines i sense caixers, on l’efectiu és l’única via d’intercanvi, però al mateix moment, és inaccessible. Les entitats tindran el repte de seguir un procés de digitalització generalitzat sense deixar-se ningú.

Equip Editorial
  1. J.Carles Planas says:

    A poc a poc i el diner de paper fora

    • Lels says:

      Gràcies pel teu comentari J. Carles, aquesta sembla ser la tendència, cada vegada s’utilitza menys els diners de paper. Benvingut a la Plaça!

      Fa 3 setmanes
  2. alicia Coiduras Charles says:

    Es cert que cada cop més, i el COVIDho ha accelerat, s’utilutza poc els diners però cal anar en compte en no deixar fora persones amb dificultats per utilitzar el mon digital perquè fora fàcil caure en l’exclusió digital per raons de dificultat o d’accés

    • Elisabet Porqueras Garcia says:

      Gràcies pel teu comentari Alícia. Per això cal fer-ho de manera senzilla, perquè tothom hi tingui accés

      Fa 3 setmanes
  3. Ester Rovira says:

    La desaparició del diner físic la veig lluny, penseu que hi ha mercats (evidentment no molt legals) que treballen només amb diner físic. I en aquests mercats hi ha gent força influent per no dir molt. Però tant de bo aquest mercat pugui desaparèixer

    • David López says:

      Correcte Ester, els diners físic, encara s’utilitza i molt. Sí que és cert que la tendència indica una desaparició futura d’aquests. Estarem atents a com evolucionen els mercats. 😉

      Fa 3 mesos
  4. Joan Josep Martínez says:

    I jo diria que fins i tot el diner físic

  5. Miquel Rosell Fieschi says:

    Penso que l’extinció de l’efectiu pot tenir efectes secundaris indesitjats que cal ponderar bé abans de fer el pas definitiu. No és, avui en dia, una mesura integradora. Obliga a tothom a disposar de mitjans de pagament (mòbils i targetes) als que la franja més pobra de la població sovint no té accés…

    • Miquel Àngel Burgos Fradeja says:

      Gràcies per la teva opinió, Miquel. Passi el que passi amb l’efectiu, 11Onze serà al costat de la gent sempre.

      Fa 3 mesos
  6. Jordi Coll Planas says:

    Molt cert, però la transició s’haurà de fer mica en mica. La majoria de les persones que tenen entre 75 i 100 anys tenen moltes dificultats en l’entorn digital, i això no vol pas dir que no es pugui anar avançant en aquesta línia, però encara ens falta una mica… El tema de gaudir d’un internet gratuït…, doncs no se pas si serà possible. Desaparició del diner negre? Probablement, però la pregunta és… Com sobreviuran les persones que no tenen ingressos en blanc? La societat haurà d’evolucionar obligatòriament cap a una total integració de les persones en l’àmbit en el qual viuen. La societat del segle XXI ha de ser per les persones i amb tothom ben integrat a la mateixa…

    • Jordi Sánchez Romero says:

      Hola Jordi tens tota la raó quan esmentes la gent gran. Gent gran que treu cales dels caixers amb algú que els ajuda, ja siguin familiars, amics o veïns. Ja no parlem de smartphones o ordinadors i que necessiten que li expliquin les coses perquè el seu nivell de comprensió amb aquestes edats no es el nostre. Estaria bé comptar amb la gent gran i que digitalització no els deixi de costat.

      Fa 3 mesos
  7. Carles Catalan says:

    Dos peits comentaros al respecte, un es que certamen el futur serà sense efectiu, i digitalitzat, però haurem d’ensenyar com fer-ho servir i facilitar que tothom i tingui accès a les xarxes, i fins que no sigui Internet gratuït, sera dificil si més no a un curt termini. I l’altre comentari que volia fer es que si s’arriva a conseguir la total digitalització per fer qualsevol transacció, per fí el diner dit negre o “B” no existiria. Salut

    • laura bunyol says:

      Molt cert!! Carles! Internet ha nascut per ser lliure! i nosaltres també!

      Fa 3 mesos

Deixa una resposta