El boom del preu de l’or no és un miratge ni una moda. És el símptoma d’un sistema monetari que s’afebleix mentre els inversors busquen refugi davant la pèrdua de valor del diner fiduciari.

A principis d’any, pocs s’atrevien a predir que l’or superaria els 4.000 dòlars l’unça. Fins i tot bancs d’inversió com Goldman Sachs auguraven que el metall preciós podria estancar-se per sota dels 3.300 dòlars. No obstant això, la realitat ha desbordat les expectatives: l’or ha trencat tots els esquemes i els mercats ja parlen de nous sostres històrics per als anys vinents.

Però, darrere d’aquest espectacular ascens, hi ha un missatge molt més profund. Segons l’anàlisi de Citadel, un dels fons d’inversió més poderosos del món, el boom de l’or amaga una tendència molt preocupant: el que anomenen “operació devaluació”. Una estratègia global per deixar que les monedes fiduciàries es devaluïn lentament, reduint el pes real dels deutes estatals i, de retruc, el poder adquisitiu dels ciutadans.

La pèrdua silenciosa del valor dels diners

Els governs i bancs centrals han convertit la inflació en una eina de supervivència econòmica. Després d’anys d’estímuls monetaris, crèdit barat i impressió massiva de diners, el sistema s’ha acostumat a viure amb una dosi constant de devaluació. Quan la inflació erosiona el valor de les monedes, el deute es fa més “assumible”, però també els estalvis dels ciutadans valen menys cada dia.

Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), les economies avançades acumulen un deute públic superior al 112 % del PIB, el més alt des de la Segona Guerra Mundial. I tal com adverteix el Banc Central Europeu (BCE), la inflació a la zona euro encara es manté per sobre del 2,8 % el 2025, malgrat la política de tipus elevats. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu és el mecanisme silenciós que trasllada la factura del deute als ciutadans.

No és una teoria conspirativa, sinó un mecanisme conegut i repetit al llarg de la història. I, com sempre, hi ha un actiu que s’hi resisteix: l’or.

L’or: el termòmetre de la desconfiança

Quan les monedes perden credibilitat, l’or en guanya. A diferència del diner fiduciari, no depèn de cap govern ni es pot imprimir a voluntat. És finit, tangible i universal. Per això, cada vegada que el sistema monetari trontolla, el seu valor es dispara.

Les xifres parlen per si soles: segons el World Gold Council, els bancs centrals van comprar 1.037 tones d’or el 2024, un 4 % més que l’any anterior, el volum més alt des del 1967. La Xina encapçala aquesta cursa, amb nou mesos consecutius d’acumulació, seguida per Turquia, l’Índia i Polònia. Mentre Occident es debat entre deutes i impressió de diners, els països emergents reforcen les seves reserves amb actius reals.

Aquesta tendència encaixa amb la que 11Onze ja apuntava en un article anterior de La Plaça: en quatre anys, l’or s’ha revalorat un 85 %, i tot indica que continuarà pujant davant la debilitat estructural del dòlar i la inflació persistent.

Amb data d’octubre de 2025, segons Bloomberg, l’or cotitza al voltant dels 4.020 dòlars per unça, assolint un màxim històric i consolidant-se com l’actiu amb millor rendiment del darrer cicle econòmic.

El sector es mou i 11Onze analitza

Aquest moviment global no només reflecteix una tendència econòmica, sinó també un canvi de mentalitat: els inversors tornen a buscar actius tangibles i valors reals. El conjunt del sector financer redescobreix l’or com a actiu estratègic. Bancs, gestors patrimonials i plataformes d’inversió hi veuen un contrapès davant la pèrdua de valor de les divises.

Però des d’11Onze mantenim una visió diferent: no es tracta d’un producte d’inversió més, sinó d’una eina de preservació de valor i sobirania econòmica. La nostra experiència en metalls preciosos ens mostra que l’or físic 100 % assignat, amb custòdia professional i transparència total, és l’única manera real de protegir el patrimoni davant un escenari de devaluació generalitzada.

Invertir en or no és una reacció de por, sinó un exercici de responsabilitat financera. És entendre que la riquesa no depèn només del que guanyes, sinó del que aconsegueixes conservar.

Devaluar o preservar: dues cares del futur econòmic

El que Citadel anomena “operació devaluació” pot semblar una estratègia sofisticada de gestió del deute, però pel ciutadà comú es tradueix en una sostracció silenciosa del seu poder adquisitiu. Mentre els bancs centrals busquen oxigen imprimint diners, l’or ofereix respir a qui vol preservar el seu esforç.

A 11Onze ho hem dit moltes vegades: quan el sistema tremola, l’or resisteix. No es tracta d’abandonar la moneda, sinó d’equilibrar els riscos. En un context d’incertesa i devaluació planificada, l’or continua essent el refugi més antic i fiable del món. Perquè si els diners es desfan com el gel… l’or continua brillant.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.