L’entrada en vigor de la normativa Basilea III va introduir noves normes reguladores amb l’objectiu de reforçar la supervisió i reduir l’assumpció de riscos en el sector bancari. Tanmateix, pretén limitar l’especulació en la inversió en or mitjançant derivats, que va permetre crear una bombolla basada en l’emissió de títols no recolzats en or físic.

La crisi financera de 2008 va fer evident que les entitats bancàries no tenien reserves suficients per fer front a una davallada econòmica i cobrir els riscos. Això va conduir a la fallida de grans bancs i entitats financeres, esperonada pel col·lapse de Lehman Brothers. L’efecte dòmino va derivar en una de les majors crisis econòmiques globals de la història.

Com a resposta, el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (BCBS) va desenvolupar i aprovar un conjunt de mesures reguladores emmarcades en la normativa Basilea III, que imposen uns requeriments al sector bancari d’implementar polítiques d’actius dissenyades per reduir la probabilitat que es repeteixi un col·lapse bancari.

Una gran part d’aquests requeriments es refereixen a les reserves de capital bancari, els tests d’estrès o la liquiditat dels mercats i, com passa amb la resta de normes del Comitè, els membres es comprometen a implementar-les i aplicar-les en les seves jurisdiccions nacionals. El conjunt de mesures no s’espera que s’implementi completament fins al 2023, però la normativa referent a les estructures de liquiditat bancària es va aplicar als bancs europeus des del 28 de juny del 2021.

Reserves suficients per a cobrir el 85% de l’or no assignat

Els fons d’inversió, contractes de futurs, ETF o altres títols que tenen l’or com a subjacent però que no assignen una quantitat d’or físic en lingots o monedes als inversors han permès el mateix model especulatiu basat en els diners FIAT. La nova normativa vol limitar aquest model de negoci basat en l’emissió de títols recolzats per una quantitat d’or que en realitat no existeix, ja que pot generar bombolles financeres desencadenants de crisis econòmiques i subseqüent col·lapse de bancs.

Així doncs, la normativa reclassifica l’or físic assignat com un actiu de Tier 1 (el nivell més segur), equiparable als diners en efectiu, mentre que segueix categoritzant l’or paper, o or no assignat, com a Tier 3 (el nivell amb més risc). A més, obliga a les entitats financeres a mantenir unes reserves de capital del 85%, fins ara del 0%, per a garantir les transaccions de finançament i compensació de metalls preciosos.

Les possibles conseqüències de la reclassificació de l’or físic en un actiu més segur poden disparar el mercat de l’or assignat, al mateix temps que l’or no assignat esdevé una forma d’inversió menys dessitjable. Tanmateix, hauria de disminuir la tendència a la manipulació del preu de l’or, almenys en els mercats de futurs, perquè la manipulació estatal ja és un altre tema.

El temps dirà quina és l’efectivitat d’aquesta nova normativa a l’hora d’evitar que els bancs i les institucions financeres juguin a la ruleta russa amb diners que no són seus. Un joc especulatiu on els contribuents sempre acaben pagant els plats trencats. En qualsevol cas, es confirma el valor de l’or físic com a l’actiu refugi per excel·lència.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.