Dones economistes que no trobaràs als llibres d’història

Al llarg de la nostra educació hem après grans referents que han marcat la història per les seves troballes o investigacions. La gran majoria d’ells, noms d’homes que han aconseguit l’èxit. El que no t’expliquen als llibres, és que molts d’aquests referents han treballat conjuntament amb dones sense les quals la seva gesta no hagués estat possible

 

A tots els sectors laborals trobem a dones que han estat invisibilitzades simplement pel fet de ser dones. Fins i tot, en molts dels casos, la seva feina ha estat atribuïda a la figura d’un home que s’ha emportat tot el reconeixement i el món de l’economia no és cap excepció. Volem donar llum a aquestes dones que han quedat a l’ombra i reivindicar la seva aportació a la història.

  • Beatrice Webb
    Des de molt petita, la Beatrice tenia moltes inquietuds intel·lectuals i va mostrar-se molt interessada per les idees socialistes fruit de les idees revolucionàries que corrien en aquell moment. Va néixer en el 1858 a Gloucester, Anglaterra; època en la qual el sector obrer de la Revolució Industrial patia l’explotació indiscriminada de la patronal i les famílies vivien en la misèria. Impulsada per aquest context i la seva delicada salut, Beatrice va portar a terme una educació pràcticament autodidacta molt enfocada en la filosofia, les ciències i les lletres.
    El 1890 va conèixer a l’intel·lectual socialista Sidney Webb qui després va esdevenir el seu marit. Junts van començar a treballar en noves teories i celebrant reunions amb altres simpatitzants del socialisme on discutien durant hores diferents temàtiques. El 1897 van publicar el que seria el treball més important de les seves vides i un instrument clau per entendre la revolució socialista no marxista d’Anglaterra, “Democràcia Industrial”. A ells se’ls atribueix la idea d’un estat que garanteixi una vida digna als seus ciutadans, un terme que ella mateixa va denominar house – keeping state. Malgrat conformar un perfecte tàndem i haver treballat junts en diferents publicacions, només el nom del seu marit, Sydney Webb, va passar a la història com un dels reformistes socials més importants a Anglaterra.
  • Anna Schwartz
    Si mencionem el cognom Friedman, és probable hàgim sentit a parlar d’ell o fins i tot, el reconeguem com el pare de la teoria monetarista. I, certament, ell va contribuir en la creació de la seva reputació, però va comptar amb l’ajuda d’Anna Schwartz, una investigadora que va quedar a l’ombra del prestigi de Friedman. Nascuda a Nova York en el 1915, va passar gran part dels seus anys de vida treballant a la National Bureau of Economic Research de la seva ciutat natal. El 1963, però, la seva carrera va fer un salt gràcies a la publicació d’ “Una història monetària dels Estats Units, 1867–1960” (A Monetary History of the United States, 1867–1960), un treball que va veure la llum gràcies a la investigació conjunta de Schwartz i Milton Friedman. L’obra va marcar la història de l’economia nord- americana i encara avui és un referent sobre la bona gestió de l’economia i com evitar fluctuacions en l’àmbit nacional.
    Friedman va ser nomenat com el pare fundador de la teoria monetarista relegant a Schwartz a un segon lloc. El 1976 va rebre el Nobel de l’Economia gràcies a l’obra fruit de la feina conjunta amb Schwartz, però ella no va rebre cap menció en el comitè ni tampoc a l’esfera pública. Anys després, crítics britànics van destacar a la investigadora reclamant la seva importància en el desenvolupament de la teoria, però tot i això, no va obtenir el seu reconeixement.

 

Elles són només dos exemples de referents femenins que han contribuït a la història, però que pel fet de ser dones han quedat en un segon pla, a l’ombra. Ara, amb més recursos dels que comptaven abans i una mirada més crítica, podem treure la pols a aquelles figures que malgrat haver aportat el seu granet de sorra, han quedat excloses dels llibres d’història.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Estic d’acord amb l’Albert, i a mes cal fer la recerca en tots els àmbits el de l’art tb com Camile Clàudel amant de’n Renoir al que se li atribueixen obres d’ella
    Frida Khalo ….i un etc en molts àmbits, fora un bon treball de recerca i anar publicant a la comunitat

  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Vicente Amoretty MarquezVicente Amoretty Marquez says:
    Vicente

    La capacitat de la dona sempre ha existit, per desgràcia a estat poc reconegut, així que és l’hora de empoderarlas pels seus mèrits i els seus èxits.

    • Silvia GarrigaSilvia Garriga Sole says:
      Silvia

      Gràcies per l’apreciació Vicente, mica en mica segur que s’aconsegueixen els reconeixements merescuts. Esperem poder posar algun granet de sorra des de La Plaça.

      Fa 4 mesos
  4. Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
    Albert

    Cal fer molta recerca històrica -atès que la societat patriarcal s’ha dedicat a amagar-ho- per recuperar biografies de dones importants. Aquest pot ser un petit gra de sorra per tal que les dones recupereu el paper d’igualtat total a la societat a què teniu dret. Això, de retruc, pot fer que moltes nenes, futures dones, tinguin referents i contribueixin elles també a la construcció d’una societat paritària de veritat.

  5. Elisabet Porqueras GarciaElisabet Porqueras Garcia says:
    Elisabet

    Bon article, cal potenciar més el paper de la dona en la nostra història!!

  6. Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
    Laura

    En coneixem alguna coneguda catalana del món industrial o financer?

Deixa una resposta