Els caixers automàtics, en procés d’extinció

El sector financer segueix la seva transformació imparable. El tancament d’oficines i la digitalització de les relacions amb els clients dibuixa un nou escenari, on els caixers automàtics es troben en un procés d’extinció, lent però inexorable.

 

Si fa uns anys es posava en dubte el futur de l’atenció a finestreta a causa de l’aparició de caixers automàtics, ara és el torn dels mateixos caixers. L’entorn digital posa a l’abast dels consumidors una operativa pràcticament íntegra a través dels seus dispositius mòbils. L’únic que no es permet fer, ara per ara, és retirar efectiu, però des del punt de vista del nou client digital, per a què ens cal l’efectiu? O si ens cal, necessitem caixers?

 

L’Estat espanyol i el ‘boom’ dels caixers

El primer caixer automàtic del món va néixer a Londres el 1967, però no va ser fins al 1974 que va arribar a l’Estat espanyol. Concretament a la ciutat de Toledo, impulsada pel Banc Popular de Toledo. Des d’aleshores, totes les entitats els van incorporar a la seva xarxa d’oficines, que cada vegada era més àmplia arreu del territori. Com popularment es deia, hi havia una oficina a cada cantonada i, per tant, un caixer.

El 2015 l’Estat se situava com el segon país de la Unió Europea amb més caixers, amb una xifra d’1,14 terminals per cada 1.000 habitants. Només el superava Portugal amb un 1,22. Actualment, i lluny dels 61.714 terminals que s’havien arribat a registrar el 2008, es compta amb una xarxa de poc més de 49.000 caixers, un número que podria ser inferior si no fos perquè d’altres empreses no bancàries han començat a prestar aquest tipus de serveis.

 

El principi de la fi de l’efectiu

La guerra contra l’efectiu està servida des de fa anys, i les institucions ja han mostrat la voluntat de reduir-lo gradualment, però de forma significativa. Com en moltes altres qüestions, la crisi del coronavirus ha mostrat clarament a la nostra societat, altament usuària del diner en metàl·lic, que una altra manera de relacionar-nos amb els diners és possible.

Per fer-nos una idea del canvi de mentalitat que això ha suposat en un temps rècord, només en l’últim trimestre del 2020 les operacions a través de TPV, és a dir, pagar als comerços directament amb la targeta de dèbit o crèdit, va augmentar un 16% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquestes xifres corresponen a un estudi realitzat pel Banc d’Espanya, que, entre d’altres dades rellevants, demostra que la retirada d’efectiu en caixers va disminuir un 26% a l’estiu del 2020. I de la mateixa manera ho va fer el volum dels imports a retirar, que va caure un 14%.

Ja no trobem un caixer a cada cantonada, potser ni tan sols trobem una sucursal de la nostra entitat bancària a la zona on vivim, però per contra sí que trobem un TPV a cada establiment. I uns dispositius mòbils capaços de transferir diners, gestionar pagaments, domiciliacions i un llarg etcètera. Tot això ja és una realitat i qualsevol client digital disposa de molts serveis tradicionalment “de finestreta” al seu abast, a uns pocs clics.

Aquest canvi de mentalitat ja va apuntar John Shepherd-Barron, l’inventor del primer caixer, quan va pronosticar que més enllà de l’efectiu, el futur dels pagaments passaria pel telèfon mòbil. En aquest cas, però, mantenia l’existència dels caixers per fer d’altres operacions, un fet que ara per ara més enllà de reafirmar-se, es difumina.

 

L’increment de clients digitals, futur de les financeres

En el sector financer, com en tants altres, la tendència passa per la digitalització de processos i la reducció de tots aquells costos ara considerats innecessaris. Ja fa anys que les sucursals bancàries eliminen el servei de finestreta i redueixen despeses pel que fa a l’oficina. Mantenir-les suposa un alt cost, però eliminar-les abans d’hora pot tenir un efecte encara més negatiu.

La transformació digital, tant per part de les entitats com per part dels clients, és un procés gradual que requereix una gran dedicació per part de les primeres, així com un temps d’adaptació pel que fa als clients. No hi haurà evolució digital si les eines que es proporcionen no són les adequades en termes d’agilitat, utilitat i seguretat. I és en aquest punt on hauran d’invertir totes les entitats que vulguin posicionar-se al mercat amb un cert avantatge competitiu. L’alternativa serà fer-ho quan ja sigui una realitat, com a reacció a les que ja ho estiguin fent.

Sense anar més lluny, les principals entitats financeres espanyoles ja s’han marcat, dins la seva estratègia de captació de clients, l’accés prioritari als clients digitals. Entesos com aquells que des del primer dia utilitzen l’aplicació mòbil i l’autoservei com a principal via de contacte amb l’entitat. Clients, per tant, que suposen un cost molt baix i que cada vegada són una part més atractiva del mercat. És el concepte del client que compra productes, més que no pas del client al qual se li venen productes.

L’any de la pandèmia, el 2020, BBVA captava 7,3 milions de clients, dels quals 2,4 eren nous clients digitals. L’entitat va fer un gran salt quantitatiu i va superar un 56% els clients digitals captats l’any anterior. Pel que fa al Banc Santander, posa el focus en assolir un 50% de vendes a través de canals digitals, una xifra que ara per ara ja se situa en un 44%. Caixabank, per la seva banda, compta amb un 67,6% de clients digitals, liderant així el sector de la banca digital.

 

El gran repte, assolir la digitalització global

L’ús d’efectiu es troba en recessió, però segueix influenciat pel pes que va tenir en el passat. Amb la creixent existència de targetes físiques i digitals, aquesta xifra disminueix any rere any. Sense anar més lluny, el 2019 només el 53% de ciutadans utilitzava l’efectiu com a principal mètode de pagament. Aquestes xifres, publicades pel Banc d’Espanya, són encara més significatives si posem el punt de comparació el 2014, quan l’ús d’efectiu era l’opció preferent per un 80% de la població.

En aquest procés de canvi segueix sent un debat obert la presència del sector bancari en zones rurals d’arreu del país. Poblacions sense oficines i sense caixers, on l’efectiu és l’única via d’intercanvi, però al mateix moment, és inaccessible. Les entitats tindran el repte de seguir un procés de digitalització generalitzat sense deixar-se ningú.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Tot el que cal saber sobre la nova banca

4min lectura

Encara et preguntes què és, ben bé, una fintech?

11Onze

Els serveis financers del futur

8min lectura

Comencem a revelar les condicions dels serveis.

11Onze

Els avantatges financers d’11Onze

3min lectura

A 11Onze us expliquem al detall en què som competitius.



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Jordi

    Amb la targetes digitals mai contesteu amb algun email del vostre bank ni aquí. Hi ha hackers que envien emails dels Banks. Borrar directament. Els Banks no contesten per email hi ha pishing de les targetes digitals. Ojo! Ho he llegit avui. Borrar directament..

  2. Tomàs Torrent PalouTomàs Torrent Palou says:
    Tomàs

    El que es segur que els pagaments i les operacions a través entitats bancàries suposa que estat i entitats financeres al menys tinguin el control sobre quelcom bàsic de la teva vida.
    L’efectiu és llibertat en front això.
    Els ciutadans hem de defensar-nos justament en contra d’aquesta tendència.

    • Jordi CassanyJordi Cassany says:
      Jordi

      Molt d’acord, precisament els neobancs ens han d’ajudar en aquest sentit.

      Fa 2 anys
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Estic d’acord amb tu, però serà molt difícil anar contra corrent… Et proposo que votis a qui estigui a favor del que tu ens dius, però és molt complicat anar contra l’”establishment”. Moltes gràcies pel teu comentari, Tomàs!!!

      Fa 2 anys
  3. Jordi

    Hi ha un banc que ha tancat al poble i a Gelida. LAltre dia vaig comprar castanyes amb un bitllet de 50 per de 20 no hi havia.. un desastre. . És bs

    • Mireia Sitjà López says:

      Hola, Jordi, tot va canviant i evolucionant i ens hem d’anar adaptant . Seguim endavant!

      Fa 2 anys
  4. Jaume ArquéJaume Arqué says:
    Jaume

    Entén i comparteixo tot l’explicat al article. Però crec que la nova Banca i la banca tradicional deixa de banda un sector de població que té un potencial econòmic MOLT importat… la gent gran que no s’aclareix amb els caixer i ja no parlem de la banca online.
    Per cert desitjo que la xarxa de partners sigui una realitat el més aviat possible.

    • Mireia Sitjà López says:

      Hola, Jaume nosaltres també esperem que sigui aviat. Tota la informació estarà publicada a la Plaça. Seguim endavant!

      Fa 2 anys
  5. Xavier Berges DalmauXavier Berges Dalmau says:
    Xavier

    No deixaren d’existir, fins que es pagui el 100% en virtual.
    Mentre tant, algun caixer estrategic i sera.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      És de suposar que serà així i que tot s’anirà fent gradualment. Moltes gràcies pel teu comentari, Xavier!!!

      Fa 2 anys
  6. Pere SorianoPere Soriano says:
    Pere

    Fa molt de temps que només faig pagament electrònic i el poc efectiu que necesito el retiro al efectuar una compra en establiments determinats. Tant sols cal preveure els sistemes de pagament que hauràs d’emprar allà on vagis. Gràcies.

  7. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  8. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    Els caixers en zones rurals són un problema que crec que a banda de la política dels bancs, hauria d’implicar al Govern ja que els pensionistes, aturats i molts treballadors se’ls exigeix per cobrar un compte bancari i després no poden disposar de l’efectiu molts cops imprescindible

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Hi coincideixo del tot, Francesc.
      En aquest sentit, a 11Onze estem treballant per consolidar una xarxa de partners que permetran als nostres clients retirar efectiu de comerços que tenen més implantació al territori, com ara, benzineres o supermercats, per exemple. Esperem que això també sigui una bona alternativa a aquesta mancança de caixers bancaris a zones rurals.

      Fa 2 anys
  9. Jordi FerréJordi Ferré says:
    Jordi

    No fa gaire, en va passar que no tenia efectiu i el kiosker em va dir que només cobrava en efectiu. Em vaig quedar sense diari.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Sí, Jordi, encara no s’ha superat el fet que hi ha negocis que no tenen TPV, o bé, que imposen un import mínim per usar-lo, per tal de cobrir la despesa que els suposa.

      Fa 2 anys
  10. Pere Maria EstremPere Maria Estrem says:
    Pere Maria

    Casi ja no utilitzo l’efectiu.

  11. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Està clar q l’efectiu té els dies comptats. És la manera tb d’evitar el frau fiscal.

  12. Anònim says:

    Suposo que a la llarga es tracta de tindré tot els diners ben controlats per els governs i reduí al màxim el diner negre, aquell que s’escapa de la fiscalitat d hicenda .

  13. Manel LopezManel Lopez says:
  14. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  15. J.Carles PlanasJ.Carles Planas says:
    Josep Carles

    A poc a poc i el diner de paper fora

    • Lels says:

      Gràcies pel teu comentari J. Carles, aquesta sembla ser la tendència, cada vegada s’utilitza menys els diners de paper. Benvingut a la Plaça!

      Fa 3 anys
  16. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Es cert que cada cop més, i el COVIDho ha accelerat, s’utilutza poc els diners però cal anar en compte en no deixar fora persones amb dificultats per utilitzar el mon digital perquè fora fàcil caure en l’exclusió digital per raons de dificultat o d’accés

    • Elisabet Porqueras Garcia says:

      Gràcies pel teu comentari Alícia. Per això cal fer-ho de manera senzilla, perquè tothom hi tingui accés

      Fa 3 anys
  17. Ester RoviraEster Rovira says:
    Ester

    La desaparició del diner físic la veig lluny, penseu que hi ha mercats (evidentment no molt legals) que treballen només amb diner físic. I en aquests mercats hi ha gent força influent per no dir molt. Però tant de bo aquest mercat pugui desaparèixer

    • David LópezDavid López says:
      David

      Correcte Ester, els diners físic, encara s’utilitza i molt. Sí que és cert que la tendència indica una desaparició futura d’aquests. Estarem atents a com evolucionen els mercats. 😉

      Fa 3 anys
  18. Joan Josep MartínezJoan Josep Martínez says:
    Joan Josep

    I jo diria que fins i tot el diner físic

  19. Miquel Rosell Fieschi says:

    Penso que l’extinció de l’efectiu pot tenir efectes secundaris indesitjats que cal ponderar bé abans de fer el pas definitiu. No és, avui en dia, una mesura integradora. Obliga a tothom a disposar de mitjans de pagament (mòbils i targetes) als que la franja més pobra de la població sovint no té accés…

    • Miquel Àngel Burgos Fradeja says:

      Gràcies per la teva opinió, Miquel. Passi el que passi amb l’efectiu, 11Onze serà al costat de la gent sempre.

      Fa 3 anys
  20. Jordi CollJordi Coll Planas says:
    Jordi

    Molt cert, però la transició s’haurà de fer mica en mica. La majoria de les persones que tenen entre 75 i 100 anys tenen moltes dificultats en l’entorn digital, i això no vol pas dir que no es pugui anar avançant en aquesta línia, però encara ens falta una mica… El tema de gaudir d’un internet gratuït…, doncs no se pas si serà possible. Desaparició del diner negre? Probablement, però la pregunta és… Com sobreviuran les persones que no tenen ingressos en blanc? La societat haurà d’evolucionar obligatòriament cap a una total integració de les persones en l’àmbit en el qual viuen. La societat del segle XXI ha de ser per les persones i amb tothom ben integrat a la mateixa…

    • Jordi Sánchez RomeroJordi Sánchez Romero says:
      Jordi

      Hola Jordi tens tota la raó quan esmentes la gent gran. Gent gran que treu cales dels caixers amb algú que els ajuda, ja siguin familiars, amics o veïns. Ja no parlem de smartphones o ordinadors i que necessiten que li expliquin les coses perquè el seu nivell de comprensió amb aquestes edats no es el nostre. Estaria bé comptar amb la gent gran i que digitalització no els deixi de costat.

      Fa 3 anys
  21. Carles CatalanCarles Catalan says:
    Carles

    Dos peits comentaros al respecte, un es que certamen el futur serà sense efectiu, i digitalitzat, però haurem d’ensenyar com fer-ho servir i facilitar que tothom i tingui accès a les xarxes, i fins que no sigui Internet gratuït, sera dificil si més no a un curt termini. I l’altre comentari que volia fer es que si s’arriva a conseguir la total digitalització per fer qualsevol transacció, per fí el diner dit negre o “B” no existiria. Salut

    • laura bunyollaura bunyol says:
      laura

      Molt cert!! Carles! Internet ha nascut per ser lliure! i nosaltres també!

      Fa 3 anys

Deixa una resposta

App Store Google Play