{"id":47732,"date":"2025-07-13T20:00:00","date_gmt":"2025-07-13T18:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.11onze.cat\/?p=47732"},"modified":"2025-06-16T15:55:10","modified_gmt":"2025-06-16T13:55:10","slug":"existe-alternativa-sistema-extractivo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.11onze.cat\/es\/magazine\/existe-alternativa-sistema-extractivo\/","title":{"rendered":"\u00bfExiste una alternativa al sistema extractivo?"},"content":{"rendered":"
\n
\n\n\n
\n
\n

La teoria evolutiva \u00e9s molt m\u00e9s complexa que una reducci\u00f3 a simples compet\u00e8ncies individuals. El cas \u00e9s que, a partir de la teoria de l\u2019evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies de Charles Darwin, hom va arribar a la conclusi\u00f3 que les jerarquies socials existents dins les societats contempor\u00e0nies eren el resultat d\u2019una \u201cselecci\u00f3 natural\u201d o de la \u201csuperviv\u00e8ncia del m\u00e9s apte\u201d. Tanmateix, la tria selectiva i aplicaci\u00f3 de conceptes biol\u00f2gics en un marc social i antropol\u00f2gic poden ser molt lesives per la humanitat.<\/b><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

A finals del segle XIX, el naturalista i fil\u00f2sof angl\u00e8s Herbert Spencer va impulsar l\u2019aplicaci\u00f3 dels conceptes biol\u00f2gics de la \u201cselecci\u00f3 natural\u201d i de la \u201csuperviv\u00e8ncia del m\u00e9s fort\u201d al camp de les Ci\u00e8ncies Socials. D\u2019aquesta manera, <\/span>Spencer va inventar el concepte de \u201cdarwinisme social\u201d, el qual suposava una aplicaci\u00f3 tergiversada i intencionada <\/b>de la teoria evolutiva de Darwin.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>El concepte va fer molt de furor dins dels cercles acad\u00e8mics, com per exemple a l\u2019escola econ\u00f2mica neocl\u00e0ssica o marginalista, representada pels economistes Jevons, Menger, Walras, Pareto o Marshall. Aquest corrent de pensament econ\u00f2mic es va centrar principalment a <\/span>explicar els comportaments individuals i l\u2019intercanvi de b\u00e9ns i serveis<\/b>, abandonant els grans temes cl\u00e0ssics referents a la generaci\u00f3 de riquesa i la seva distribuci\u00f3, les quals havien ocupat les an\u00e0lisis econ\u00f2miques des de mitjans del XVII.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tanmateix, no \u00e9s cap casualitat que aquest concepte <\/span>tingu\u00e9s gran acceptaci\u00f3 \u2014sobretot entre l\u2019alta societat europea\u2014 donat que va apar\u00e8ixer just en el moment en qu\u00e8 les antigues monarquies europees es transformaven en els moderns Estats<\/b> actuals, adoptaven el capitalisme com l\u2019\u00fanic sistema socioecon\u00f2mic i abandonaven el mercantilisme per sempre m\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>D\u2019aquesta manera, <\/span>els Estats occidentals \u2014incloent-hi els emergents Estats Units\u2014<\/b> van comen\u00e7ar a donar gran import\u00e0ncia a la compet\u00e8ncia entre individus \u2014entengui\u2019s aqu\u00ed tamb\u00e9 entre empreses, territoris o pa\u00efsos\u2014 dins del sempre defensat lliure mercat i a <\/span>justificar el perqu\u00e8 existeixen actors forts que veuen augmentar la seva riquesa i el seu poder, en contraposici\u00f3 dels agents considerats d\u00e8bils que veuen disminuir la seva riquesa i el seu poder<\/b>, si \u00e9s que alguna vegada en van tenir!\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>Per tant, <\/span>el \u201cdarwinisme social\u201d nom\u00e9s significaria l\u2019expressi\u00f3 ideal de les relacions materials dominants<\/b>. Des d\u2019aleshores, el concepte ha esdevingut molt popular entre les societats occidentals, el qual ha estat \u00e0mpliament divulgat en els cercles acad\u00e8mics i socials, at\u00e8s que ha proporcionat a les societats occidentals una justificaci\u00f3 pseudocient\u00edfica de les seves posicions privilegiades arreu del m\u00f3n. A m\u00e9s, ha perm\u00e8s continuar justificant racionalment el seu passat colonitzador d\u2019Am\u00e8rica, \u00c0frica i \u00c0sia. I fins i tot, els ha perm\u00e8s justificar la misog\u00ednia. <\/span><\/p>\n\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n
\n \"\"\n <\/div>\n
\n
\n
\n
\n

Els Estats occidentals \u2014incloent-hi els emergents Estats Units\u2014 justifiquen el perqu\u00e8 existeixen actors forts que veuen augmentar la seva riquesa i el seu poder, en contraposici\u00f3 dels considerats agents d\u00e8bils que veuen disminuir la seva riquesa i el seu poder.<\/b><\/p>\n\n Oriol Garcia Farr\u00e9, historiador i agent 11Onze<\/span>\n <\/blockquote>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>

\n
\n\n\n
\n
\n

Naturalment, existeixen altres opcions!<\/b><\/h3>\n

Als ant\u00edpodes de Spencer trobem al ge\u00f2graf i zo\u00f2leg rus Piotr Kropotkin qui, a finals del XIX, aportar\u00e0 una mirada totalment oposada al \u201cdarwinisme social\u201d. Per a Kropotkin, <\/span>la cooperaci\u00f3 \u00e9s el factor clau en l’evoluci\u00f3 humana, mentre que la compet\u00e8ncia esdev\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 paral\u00b7lela<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n

A trav\u00e9s del seu llibre \u201c<\/span>El suport mutu: un factor en l’evoluci\u00f3<\/span><\/i>\u201d, Kropotkin desgrana com <\/span>la cooperaci\u00f3 i l’ajuda rec\u00edproca s\u00f3n pr\u00e0ctiques comunes i essencials dins la natura<\/b>. Si els humans renunciem a la solidaritat i la substitu\u00efm per la cobd\u00edcia, ser\u00e0 quan apareixer\u00e0 l\u2019estratificaci\u00f3 social, es justificar\u00e0 l\u2019absolutisme i s\u2019acabar\u00e0 endolcint el feixisme. Aquest darrer estadi no el va poder observar en Piotr Kropotkin, per\u00f2, en canvi, s\u00ed que ho va poder descriure magn\u00edficament en George Orwell en la seva coneguda faula de \u201c<\/span>La revolta dels animals<\/span>\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta manera, <\/span>nom\u00e9s una moral basada en la llibertat, la solidaritat i la just\u00edcia podr\u00e0 superar els nostres instints destructius,<\/b> els quals tamb\u00e9 formen part de la naturalesa humana. Per tant, ser\u00e0 de vital import\u00e0ncia que la ci\u00e8ncia esdevingui el fonament de l\u2019\u00e8tica, obligant-la a defugir de qualsevol principi sacralitzador del poder. I tamb\u00e9 ser\u00e0 important l\u2019estudi constant de les estructures socials, les quals ens permetran produir el coneixement necessari per cobrir les necessitats humanes, base per al desenvolupament d’una societat lliure.<\/span><\/p>\n

Aquells que pensin que \u201cla llibertat \u00e9s fer tot all\u00f2 que un vol\u201d, s\u00f3n ximples! Hegel afirmava que \u201cla llibertat \u00e9s consci\u00e8ncia de la necessitat\u201d i Montesquieu, molt bellament deia que \u201cla llibertat \u00e9s poder fer all\u00f2 que hem de fer\u201d. Despr\u00e9s hi ha els farsants que diuen que \u201cla llibertat \u00e9s no tenir l\u00edmits\u201d. I on troba aix\u00f2? Potser en la geometria on nom\u00e9s hi ha el punt i la recta o les corbes regulars. No, la vida \u00e9s pura exig\u00e8ncia amb l\u00edmits. Una llibertat que no sigui amb responsabilitat \u00e9s un frau \u2014afirma el fil\u00f2sof espanyol Antonio Escohotado a la seva obra \u201c<\/span>Los enemigos del comercio. Una historia moral de la propiedad\u201d.<\/span><\/i><\/p>\n

Per tant, <\/span>el suport mutu \u00e9s el terme que descriu la cooperaci\u00f3, la reciprocitat i el treball en equip, el qual comporta o implica un benefici mutu per a les persones que cooperen o que hi estan involucrades<\/b>. Existeixen infinitat d\u2019exemples de mutualisme dins del regne animal i vegetal, com per exemple el treball col\u00b7laboratiu que fan les formigues a l\u2019hora de recollir els aliments per l\u2019hivern; o l\u2019estrat\u00e8gia tan efica\u00e7 de les plantes, que aprofiten la interacci\u00f3 amb els insectes i ocells per pol\u00b7linitzar. M\u00e9s de cent setanta mil esp\u00e8cies acaben contribuint al 35\u202f% de la producci\u00f3 global de cultius alimentaris.\u00a0<\/span><\/p>\n

Certament, la natura est\u00e0 plena d\u2019exemples i en Kropotkin aporta infinitat d\u2019arguments per a demostrar que <\/span>els humans som interdependents. De fet, aquesta \u00e9s la clau del nostre \u00e8xit com a esp\u00e8cie dins l\u2019evoluci\u00f3 humana<\/b>, fins al punt que les primeres societats humanes van practicar aquesta estrat\u00e8gia quan va esdevenir una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/p>\n

La idea de l\u2019individu socialment independent \u00e9s un mite que ha estat \u00e0mpliament promogut pels Estats occidentals \u2014sobretot al m\u00f3n anglosax\u00f3\u2014 i per les grans corporacions multinacionals, les quals han projectat infinitat de models triomfants d\u2019homes i de dones fets a si mateixos.<\/b> La clara visualitzaci\u00f3 dels seus triomfs ha perm\u00e8s al sistema modelar-nos a partir del concepte de Spencer. D\u2019alguna manera, s\u2019ha aconseguit convertir-nos en consumidors atomitzats i f\u00e0cilment controlables, at\u00e8s que d\u2019en\u00e7\u00e0 que som petits se\u2019ns educa per esdevenir persones individuals, autosuficients, independents, possessores de propietats o portadores de smartphones que, malgrat que ens faciliten la connexi\u00f3 entre nosaltres, paradoxalment ens aboquen a l\u2019a\u00efllament. Sense saber-ho, duem incrustat el darwinisme social dins dels nostres cervells.<\/span><\/p>\n\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n
\n \"\"\n <\/div>\n
\n
\n
\n
\n

La idea de l\u2019individu socialment independent \u00e9s un mite el qual ha estat \u00e0mpliament promogut pels Estats occidentals \u2014sobretot al m\u00f3n anglosax\u00f3\u2014 i per les grans corporacions multinacionals, les quals han projectat infinitat de models triomfants d\u2019homes i de dones fets a si mateixos.<\/b><\/p>\n\n Oriol Garcia Farr\u00e9, historiador i agent 11Onze<\/span>\n <\/blockquote>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>

\n
\n\n\n
\n
\n

Noves maneres per velles estrat\u00e8gies<\/b><\/h3>\n

C\u00e8lebre \u00e9s la frase de Voltaire quan diu que <\/span>\u201cla civilitzaci\u00f3 no suprimeix la barb\u00e0rie, sin\u00f3 que la perfecciona<\/b>.\u201d Encara que sembli estranya, la frase continua essent actual. L\u2019esclavitud ha existit sempre i sempre existir\u00e0, nom\u00e9s que el m\u00f3n contemporani ha suavitzat els m\u00e8todes. Quins s\u00f3n els dos aspectes que un \u00e9sser hum\u00e0 defensaria amb la seva vida? Els seus fills i un lloc on romandre.\u00a0<\/span><\/p>\n

I actualment, quins s\u00f3n els dos mecanismes que ens subjuguen al sistema? Doncs, formar una fam\u00edlia i adquirir un habitatge. <\/b>L\u2019habilitat del sistema rau en el fet que ha estat capa\u00e7 de crear negocis rendibles al voltant d\u2019aquests dos principis. \u00c9s per aix\u00f2 que s\u2019ha fomentat el desig de la propietat privada i la formaci\u00f3 de la fam\u00edlia ideal com a entitat de consum, al mateix temps que s\u2019han anat congelant els salaris, s\u2019han apujat els preus dels habitatges i han anat augmentant els costos de la vida per criar els nostres fills. D\u2019aquesta manera, s\u2019ha aconseguit una poblaci\u00f3 de dependents i conven\u00e7uts per gran part de les seves vides. Aquests s\u00f3n alg\u00fa que s\u2019endeutar\u00e0 i se sotmetr\u00e0 davant d\u2019un treball precari o d\u2019una llei injusta a fi de mantenir aquests est\u00e0ndards que imposa el sistema. <\/span>\u00c9s per aix\u00f2 que est\u00e0 a les nostres mans dir prou!<\/b><\/p>\n

El mutualisme a Catalunya<\/b><\/h3>\n

A Catalunya, existeixen infinitat d\u2019exemples de mutualisme, els quals tenen el seu origen en els gremis i les confraries de l\u2019edat mitjana. <\/span>Des de finals del segle XIX, les m\u00fatues, les cooperatives o les associacions han esdevingut un dels trets distintius de la societat catalana<\/b>. Nom\u00e9s cal veure la recaptaci\u00f3 de La Marat\u00f3 de TV3 any rere any! La riquesa del seu teixit associatiu mostra una gran diversitat d\u2019entitats que vertebren el nostre pa\u00eds, que van des d\u2019associacions de lleure i esport, de m\u00fatues o asseguradores de salut, de previsi\u00f3 social, a cooperatives agr\u00e0ries, passant per associacions culturals o ve\u00efnals fins a arribar a les organitzacions pol\u00edtiques, les caixes d\u2019estalvi o la banca comunit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

La banca comunit\u00e0ria se sustenta sobre el principi del mutualisme, el qual es basa en les tend\u00e8ncies associatives dels \u00e9ssers humans per a aconseguir satisfer les seves necessitats<\/b> a trav\u00e9s de la cooperaci\u00f3 volunt\u00e0ria i pac\u00edfica, l’ajuda m\u00fatua i la solidaritat en un model on els productors intercanvien lliurement productes i serveis.<\/span><\/p>\n

Des del primer moment vam explicar que <\/span>11Onze \u00e9s una fincom.<\/b> Una plataforma fintech on la comunitat pot educar-se financerament, consumir continguts i accedir a un ventall de productes financers en continu creixement:<\/b> des del compte d\u2019El Canut pots fer la teva gesti\u00f3 banc\u00e0ria, comprar d\u2019or, criptos i aviat tenir acc\u00e9s a pr\u00e9stecs.<\/span><\/p>\n


\nVols saber quin \u00e9s el gran secret dels catalans?<\/b><\/h3>\n\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \"\"\n