{"id":28609,"date":"2025-11-01T20:00:00","date_gmt":"2025-11-01T19:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.11onze.cat\/?p=28609"},"modified":"2025-10-10T10:28:30","modified_gmt":"2025-10-10T08:28:30","slug":"calcular-huella-carbono-reducirla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.11onze.cat\/es\/magazine\/calcular-huella-carbono-reducirla\/","title":{"rendered":"C\u00f3mo calcular y reducir tu huella de carbono"},"content":{"rendered":"
\n
\n\n\n
\n
\n

Despr\u00e9s d’una reducci\u00f3 temporal provocada per la pand\u00e8mia, la petjada de carboni torna a cr\u00e9ixer i el canvi clim\u00e0tic s’accelera. Individus, empreses i reguladors poden contribuir a minorar l’emissi\u00f3 de gasos d’efecte d’hivernacle. Vegem com est\u00e0 evolucionant i quines mesures contribuirien a mitigar-la.<\/b><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Nom\u00e9s les necessitats energ\u00e8tiques de l’activitat humana van generar 36.000 milions de tones de di\u00f2xid de carboni (CO\u2082) el 2021<\/b>, segons l’<\/span>Ag\u00e8ncia<\/a><\/strong> Internacional de l’Energia<\/strong>. Una refer\u00e8ncia per a assimilar la magnitud d’aquesta xifra? Pensa que tota la poblaci\u00f3 mundial posada en una balan\u00e7a no arribaria als 400 milions de tones. \u00c9s a dir, el CO\u2082 que emetem en nom\u00e9s un any multiplica per cent el pes de tota la humanitat.<\/span><\/p>\n

El di\u00f2xid de carboni \u00e9s el gas d’efecte hivernacle m\u00e9s abundant i que m\u00e9s ha contribu\u00eft a l’escalfament global en les \u00faltimes d\u00e8cades<\/b>. Les emissions directes i indirectes d’aquest gas, juntament amb el met\u00e0, l’\u00f2xid de nitrogen, l’hexafluorur de sofre, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs, conformen el que es coneix com a \u201cpetjada de carboni\u201d. Es tracta d’un indicador ambiental encunyat als anys noranta per a mesurar la contribuci\u00f3 de l’activitat humana a l’escalfament del planeta.<\/span><\/p>\n

La realitat \u00e9s que estem molt lluny dels objectius marcats per a aturar el canvi clim\u00e0tic. <\/span>Els cient\u00edfics adverteixen que les emissions netes de CO\u2082 haurien de reduir-se a zero d\u2019ara el 2050<\/b> si volem evitar les seves conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques. L’augment de temperatura global porta aparellats fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems i una pujada del nivell del mar a causa del desgla\u00e7.<\/span><\/p>\n

Emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica<\/b><\/h3>\n

L’ONU estima que <\/span>des de 1990 les emissions de di\u00f2xid de carboni s’han incrementat gaireb\u00e9 un 50 %<\/b>. De fet, l’Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial apunta que els nivells actuals de CO\u2082 a l’atmosfera s\u00f3n similars als de fa tres milions d’anys, quan la temperatura mitjana de la Terra era 3 \u00b0C m\u00e9s elevada i el nivell del mar se situava molt per sobre de l’actual.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, \u00e9s l\u00f2gic que un dels <\/span>Objectius<\/strong><\/a> de Desenvolupament Sostenible<\/strong> establerts per l’ONU incideixi en la necessitat d\u2019aturar el canvi clim\u00e0tic. La f\u00f3rmula demana prendre mesures que en els pr\u00f2xims anys ens portin a una economia baixa en di\u00f2xid de carboni.<\/span><\/p>\n

De fet, la immensa majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n van signar el 2015 l’<\/span>Acord<\/span><\/a> de Par\u00eds, un tractat internacional que pret\u00e9n limitar l’escalfament global. Aix\u00ed i tot, <\/span>la nostra petjada de carboni ha continuat creixent. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle nom\u00e9s es van reduir el 2020.<\/b> I la ra\u00f3 va ser l’aturada econ\u00f2mica que va provocar la pand\u00e8mia.<\/span><\/p>\n

L’<\/span>informe<\/b><\/a> Climate Transparecy Report<\/b> calcula que <\/span>les emissions dels pa\u00efsos del G-20, responsables del 75% dels gasos d’efecte hivernacle, van tornar a cr\u00e9ixer un quatre per cent el <\/b>2022<\/b>. La Xina, l’\u00cdndia, Indon\u00e8sia i l’Argentina ja estan en nivells superiors als de 2019.<\/span><\/p>\n

Per zones geogr\u00e0fiques, <\/span>la Xina, els Estats Units, la Uni\u00f3 Europea i l’\u00cdndia sumen m\u00e9s de la meitat dels gasos emesos a l’\u00faltima d\u00e8cada<\/b>. Quant a activitats, les que produeixen m\u00e9s CO\u2082 s\u00f3n la generaci\u00f3 d’energia i calor (40%), el transport de b\u00e9ns i persones (20%) i l’activitat industrial (20%).<\/span><\/p>\n

Calcula la teva petjada de carboni personal<\/b><\/h3>\n

La quantitat de gasos d’efecte hivernacle que genera cada individu a la seva vida quotidiana en despla\u00e7ar-se, alimentar-se i consumir recursos es coneix com a petjada de carboni personal. Per a evitar un augment de temperatura global superior als 2 \u00b0C, The Nature Conservancy, una ONG mediambiental, calcula que haur\u00edem de reduir-la a la meitat abans de 2050.<\/span><\/p>\n

Existeixen nombroses eines per a calcular la petjada de carboni personal.<\/b> En concret, la <\/span>calculadora<\/span><\/a> de l’ONU t\u00e9 en compte aspectes com les caracter\u00edstiques de la nostra llar, el consum d’energia, el tipus de transport que utilitzem di\u00e0riament, la quantitat de vols que realitzem, els nostres h\u00e0bits alimentaris i quant reciclem.<\/span><\/p>\n

Algunes mesures per a reduir la nostra petjada de carboni personal s\u00f3n apostar per un consum responsable, moure’s de forma m\u00e9s sostenible, moderar la despesa energ\u00e8tica i rebaixar la quantitat de residus que generem.<\/span><\/p>\n\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \"\"\n