{"id":50603,"date":"2026-03-31T09:00:00","date_gmt":"2026-03-31T07:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.11onze.cat\/?p=50603"},"modified":"2026-03-30T13:00:04","modified_gmt":"2026-03-30T11:00:04","slug":"economic-well-being-beyond-gdp","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.11onze.cat\/en\/magazine\/economic-well-being-beyond-gdp\/","title":{"rendered":"Economic well-being: beyond GDP"},"content":{"rendered":"
\n
\n\n\n
\n
\n

El producte interior brut (PIB) \u00e9s la m\u00e8trica principal que es far servir per mesurar el rendiment econ\u00f2mic d’un pa\u00eds. No obstant aix\u00f2, aquest indicador presenta limitacions significatives i sovint no reflecteix el benestar real de les persones.<\/b> Per analitzar l\u2019economia en termes de benestar econ\u00f2mic i social efectiu, diversos organismes han proposat algunes alternatives<\/b> que poden ajudar a guiar les pol\u00edtiques p\u00fabliques cap a unes economies m\u00e9s sostenibles i que ofereixin una millor qualitat de vida.<\/b><\/h3>\n

 <\/p>\n

El PIB <\/span>representa el valor total de tots els b\u00e9ns i serveis produ\u00efts en un pa\u00eds durant un per\u00edode de temps determinat <\/b>i es va establir com el m\u00e8tode principal per mesurar l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic d\u2019un pa\u00eds a partir de la d\u00e8cada del 1950. Generalment, es calcula trimestralment, per\u00f2 la dada que s’utilitza per mesurar la mida d’una economia i fer comparacions entre pa\u00efsos \u00e9s el PIB anual.\u00a0<\/span><\/p>\n

Hi ha diverses maneres de calcular el PIB, per\u00f2 el m\u00e8tode m\u00e9s utilitzat pels bancs centrals i instituts nacionals d\u2019estad\u00edstica mesura tres components principals: <\/span>consum, inversi\u00f3 i despesa governamental, m\u00e9s la difer\u00e8ncia entre exportacions i importacions<\/b>. Aix\u00f2 \u00e9s \u00fatil per obtenir una visi\u00f3 general de l’activitat econ\u00f2mica, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 algunes limitacions importants.<\/span><\/p>\n

Per una banda, <\/span>no mostra com est\u00e0 distribu\u00efda la riquesa dins d\u2019un pa\u00eds ni t\u00e9 en compte el benestar social.<\/b> Per tant, no reflecteix la desigualtat que pot ser causada per una riquesa concentrada en un petit percentatge de la poblaci\u00f3 i no pren en consideraci\u00f3 factors com la salut, l’educaci\u00f3, la seguretat o la qualitat de vida de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per l\u2019altra, no contempla la sostenibilitat ni l\u2019impacte negatiu en el medi ambient d\u2019algunes activitats econ\u00f2miques. Aix\u00ed mateix, <\/span>tampoc comptabilitza l\u2019economia submergida ni el treball dom\u00e8stic no remunerat <\/b>que representen una gran part de l\u2019activitat econ\u00f2mica de molts pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n

Per abordar aquestes limitacions, s’han desenvolupat diverses <\/span>alternatives que van m\u00e9s enll\u00e0 del paradigma econ\u00f2mic dominant <\/b>amb l\u2019objectiu d\u2019analitzar l\u2019economia i presentar una imatge m\u00e9s real en termes del benestar econ\u00f2mic i social del conjunt de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Mesurant una economia m\u00e9s humana<\/b><\/h3>\n

Diversos organismes locals i internacionals defensen que \u00e9s necessari adoptar una actitud reflexiva en vers les normatives que determinen els models i indicadors usats per analitzar el creixement econ\u00f2mic i aix\u00ed millorar la fiabilitat de la informaci\u00f3 que es fa servir en la presa de decisions. Amb aquest objectiu, han sorgit diverses propostes alternatives per a mesurar la qualitat de vida, com s\u00f3n:<\/span><\/p>\n