{"id":44020,"date":"2026-04-16T09:00:00","date_gmt":"2026-04-16T07:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.11onze.cat\/magazine\/palanquejament-crisis-financeres\/"},"modified":"2026-04-13T08:33:47","modified_gmt":"2026-04-13T06:33:47","slug":"leverage-financial-crises","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.11onze.cat\/en\/magazine\/leverage-financial-crises\/","title":{"rendered":"Leverage and financial crises"},"content":{"rendered":"
\n
\n\n\n
\n
\n

Les crisis financeres sovint estan precedides per r\u00e0pids augments del palanquejament, el que es coneix com un boom creditici. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s exactament el palanquejament? I, per qu\u00e8 pot deixar a l\u2019economia m\u00e9s vulnerable enfront d\u2019una desacceleraci\u00f3 econ\u00f2mica?<\/b><\/h3>\n

 <\/p>\n

El palanquejament \u00e9s una estrat\u00e8gia utilitzada per empreses i particulars per a <\/span>maximitzar el potencial de les seves inversions mitjan\u00e7ant l’\u00fas de fons prestats en lloc de fons propis<\/b>, b\u00e0sicament, a endeutar-se per invertir. En altres paraules, \u00e9s la relaci\u00f3 entre actiu (inversi\u00f3) i recursos propis, i implica l’\u00fas del deute per a finan\u00e7ar operacions comercials o projectes d’inversi\u00f3, permetent invertir m\u00e9s capital del que es t\u00e9 gr\u00e0cies al pr\u00e9stec que s\u2019ha demanat.<\/span><\/p>\n

Aquest m\u00e8tode es basa en la idea que el cost dels pr\u00e9stecs pot ser menor que el rendiment generat per les inversions que es financen amb aquests pr\u00e9stecs. L’efecte palanquejament <\/span>\u00e9s positiu quan la rendibilitat econ\u00f2mica de la inversi\u00f3 \u00e9s superior al cost del finan\u00e7ament, o negatiu, quan la rendibilitat \u00e9s inferior al cost del finan\u00e7ament<\/b>. Aix\u00f2 implica que el palanquejament comporta un risc, ja que si les inversions no generen suficient retorn per a cobrir el cost dels pr\u00e9stecs l’inversor pot tenir dificultats per a pagar el seu deute.\u00a0<\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019una pr\u00e0ctica que aplicada en un context macroecon\u00f2mic pot ser una arma de doble tall. Per una banda, <\/span>pot estimular el creixement del PIB o la recuperaci\u00f3 de l\u2019economia durant una crisi econ\u00f2mica<\/b>, per\u00f2, per l\u2019altra, un nivell elevat de palanquejament pot exposar a l\u2019economia davant d\u2019una desacceleraci\u00f3 de l\u2019activitat o un increment dels preus dels actius. Per tant, creant una bombolla de deute alimentada pel que es coneix com un boom creditici.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Una din\u00e0mica c\u00edclica d\u2019acumulaci\u00f3, crisi i desvaloraci\u00f3 dels actius<\/b><\/h3>\n

L\u2019excessiu palanquejament acumulat pel sector bancari <\/span>va agreujar significativament la crisi financera de 2008<\/b>, que va tenir el seu origen en l’esclat de la bombolla immobili\u00e0ria als Estats Units en el 2006. Un desgavell econ\u00f2mic que va arru\u00efnar a milions de persones i desencadenar una crisi de liquiditat que va provocar la fallida de grans empreses.<\/span><\/p>\n

Els bancs es van veure <\/span>obligats a reduir el seu palanquejament a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pujada dels costos de finan\u00e7ament<\/b> – en gran part derivats dels impagaments – i a causa de les pressions reguladores per a aconseguir un nivell adequat de capital. Algunes entitats financeres com Lehman Brothers no van poder fer front al col\u00b7lapse de la seva enorme cartera d\u2019inversions sostinguda per hipoteques, quatre vegades m\u00e9s gran que el valor del patrimoni dels seus accionistes.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 aquest col\u00b7lapse bancari sense precedents no va sorprendre a tothom de la mateixa manera, Nouriel Roubini, professor em\u00e8rit de l\u2019escola de negocis Stem, de la Universitat de Nova York, el setembre del 2006 avisava en un seminari del Fons Monetari Internacional que la sostinguda revaloraci\u00f3 de l’habitatge <\/span>havia indu\u00eft a molts propietaris a sol\u00b7licitar una segona hipoteca, que ara serien incapa\u00e7os de pagar<\/b>, i que, per tant, el pa\u00eds s’encaminava cap a \u201cla pitjor crisi immobili\u00e0ria de les \u00faltimes d\u00e8cades\u201d.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Un deute insostenible al llarg del temps<\/b><\/h3>\n

El mateix Roubini <\/span>adverteix<\/span><\/a> que encara avui, els bancs s\u00f3n uns dels sectors amb major nivell de palanquejament i que <\/span>donar suport a una major liquiditat no evitar\u00e0 una crisi financera i una recessi\u00f3 econ\u00f2mica<\/b>. A m\u00e9s, a difer\u00e8ncia de l\u2019escenari viscut el 2008, es podrien veure afectats no nom\u00e9s els bancs, sin\u00f3 el sector del mercat d\u2019inversions.\u00a0<\/span><\/p>\n

Els bancs s\u2019enfronten a <\/span>costos de capital molt m\u00e9s elevats a causa de la pujada de tipus d\u2019inter\u00e8s en els nous pr\u00e9stecs i en els passius<\/b> que ja han venut. Aquesta pujada de tipus est\u00e0 provocant p\u00e8rdues massives als creditors que tenen actius amb rendibilitats a llarg termini, la qual cosa pot causar una crisi de deute, amb elevats d\u00e8ficits p\u00fablics i privats.<\/span><\/p>\n

Aquest encariment del cr\u00e8dit juntament amb la pujada de preus generalitzada estan soscavant el poder adquisitiu i la solv\u00e8ncia de fam\u00edlies i empreses. \u00c9s previsible que moltes d’elles deixaran de pagar els pr\u00e9stecs i <\/span>la morositat no trigar\u00e0 a estendre’s per tot l’ecosistema financer<\/b>. A m\u00e9s, Roubini argumenta que \u201cla majoria dels dipositants s\u00f3n ximples i mantindran els seus diners en comptes amb un inter\u00e8s pr\u00f2xim al 0% quan podrien estar guanyant un 4% o m\u00e9s\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n

I \u00e9s veritat que el mercat ofereix <\/span>opcions d\u2019inversi\u00f3 altament segures que donen m\u00e9s rendibilitat que els dip\u00f2sits bancaris<\/b>, per\u00f2 tant si ens decantem per valors segurs com els metalls preciosos o per <\/span>productes<\/span><\/a> d\u2019inversi\u00f3 assegurats \u00e9s imperatiu protegir els nostres estalvis davant d\u2019una crisi que sembla inevitable.<\/span><\/p>\n\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \"\"\n